13.2.06

Fel·lacions bigotudes i les mans de Hitler

A la pregunta de Jaspers "¿Cómo puede un hombre tan vulgar como Hitler gobernar Alemania?", Heidegger respondió con toda seriedad: "La cultura no tiene importancia. Basta con mirar sus hermosas manos".
.
Elzbieta Ettinger "Hanna Arendt y Martin Heidegger"
.
.
Sembla que els valors estètics van canviar anys més tard perquè poca gent defensaria que les mans de Hitler fóssin "hermosas". Si que hi ha, però, qui defensa que el bigotet de la becaria Aznar és del millor que li ha passat a aquest Estat (alguns afegeixen que desde l'any 75, però no seré jo qui els doni la raó). Dubtareu que sigui el bigoti, potser defensareu que és el bigotut, el contingent i no el contingut. No ho crec. Crec que ha de ser el bigoti de la mateixa manera que eren les mans. Unes mans que servien per gesticular com au gallinàcia intentant aixecar el vol. Perquè d'això es tractava a Alemanya; d'aixecar el vol i deixar de ser les bruixes d'europa. Segur que era el bigoti de la becaria, havia de ser el pessigolleix en plena feina a la flama de la llibertat.
.
Sembla que les becaries no moren de càncer. És una bona notícia per elles, sens dubte. Però ja sabem com són elles; que si sense mi això s'enfonsaria, que si el jefe és un inútil, que si faig tantes hores extres i no me les paguen... "La empresa es apenas ya nada" que diu aquella magnífica neteja-filtres.
.
Potser és important saber ajenollar-se a temps per ser una bona becaria, però seria hora que deixéssim de votar becaris per presidents del govern o futbolistes. Potser va sent hora que valorem els polítics per la feina que han de fer i no pels seus atributs sexuals. I no es queixin els del PP, que no són els únics que tenen les mans "hermosas". El talante no fa bo un president de la única nació. El rey és campechano, pero és rei nanu. Però deixem el rei de banda, que aquest no el votem.
.
La gran perversió no és l'homosexualitat encoberta d'un catòlic convençut, la gran perversió és l'admiració de la sofística com a virtut democràtica. Fins i tot els independentistes admirem en Piqué perquè parla molt bé; menteix molt bé què collons! Però ho fa bé, que ja és més del que podem dir de molts altres. I és que fer bé les coses, siguin les que siguin, ja sembla digne d'admiració. Veu veure l'entrevista a Rajoy? Fantàstic! Com fugia! Com una rata o com una guineu, però fugia molt bé! I no només el PP, és clar. Però ells tenen més mèrit perquè han aconseguit que els valorem per dir mentides que ni tansols ens agrada sentir.
.
I què hem de valorar? Ni les mans de Hilter, ni els collons de Batasuna, ni el bigoti de la becaria, ni la sofísitica dels becats, ni el tupé de Mas o els crits de Carod, ni la bicicleta dels d'iniciativa, ni l'entrecuix de les ministres...
.
Quina és la feina d'un polític? Simplement, fer-nos la vida millor, més fàcil, més digna, més humana... La democràcia hauria de ser referèndum cada 4 anys. Creu vostè que viu millor que fa 4 anys? Si o no. Perquè l'Estat sóc jo! (bé, jo i uns quants milions més). I les raons d'Estat han de ser les meves raons, i la millora de l'Estat la he de notar cada matí quan pujo al metro, i tantes i tantes coses... I jo no sóc un rei, i no he d'estimar a cap rei per estimar el meu país (i espero que algú ho entengui, perquè sinó estem perduts).
.
Perquè comencem votant un líder per raons d'Estat i acabem admirant un Hitler per tenir les mans "hermosas".

2 comentaris:

La Rosa de Sang ha dit...

Saps, estic absolutament d'acord amb tu, que el vot cada quatre anys hauria de ser un referendum i que la democràcia s'ha de lluitar i aconseguir durant el dia a dia. Crec que estem d'acord que els polítics són els nostres assalariats i que ens han de servir, en tot, fins i tot en la definició de les raons d'Estat. Però el problema és que això ho pensem quatre, sobre això hi estem d'acord quatre, i potser sobre això hi estem equivocats quatre, qui sap. El que està clar és que el dia a dia és un altre, viure sobreviure i enganxar-se a la roda que passa pel món, que passa i que només passa, lleu, insosteniblement lleu, i per això cada dia que passa em sento més lligat a aquesta roda, més massa i menys individu, m'imagino que per comoditat, per desgana, per desidi, per renúncia, però què ens queda? Perdó, ens queden posts com el que acabes d'escriure que ens fan pensar que potser, només potser, hi ha laguna cosa més.

Pedro ha dit...

Aquesta democràcia només ens permet canviar de dictador cada quatre anys
Els polítics, sobretot el Psc(partit dèspota de Catalunya), ha d'entendre que qui mana és el poble i que els súbdits són ells, no nosaltres.