28.2.06

El Mesies mor crucificat

A totes aquelles persones que ténen tendència a identificar-se amb grans personatges històrics per amagar la seva propia petitesa, a tots aquells amb pretensions d'esdevenir salvadors de la humanitat, els anirà bé saber que al final el Mesies va morir crucificat. Crucificat i traït per els seus, o un dels seus, més propers seguidors. El Mesies es va entregar, va encarar-se a la mort prometent, convençut ell mateix de la certesa de les paraules pròpies, que el seu sacrifici anava encaminat a la salvació de les ànimes dels fidels. Marxa Florentino traït per els seus galàctics apostòls i després d'identificar en la figura d'un grassonet Judes l'hombra de la mort que fa temps l'assetjava. El Mesies mor crucificat, però marxa amb un missatge d'optimisme i esperança. Ho habia de saber quan va decidir fer de Mesies. El fi estava escrit i el camí només podia portar a aquest desenllaç.
Curiós paral·lelisme el que s'estableix entre Florentino i l'igualment mesiànic Carod-Rovira quan es va veure obligat a deixar la cadira davant d'una aparent passivitat que no deixa de ser condemna de facto del president Zapatero. Cadascú té el seu president i així com, per molt que ens pugui desagradar, ZP és el president de Catalunya, de la mateixa maner ho és l'afició del Madrid de Florentino. Delegat el poder executiu, això si, en el virrei de torn; ja sigui un nét de poeta o la sempre carronyaira premsa madrileña. Sembla que el Mesies no és un bon model a seguir i més en aquestes èpoques de poca fe on la ressurreció no acaba de despertar entusiastes suports populars. Es fa difícil creure en la resurrecció de Carod, és cert, i l'únic que de moment podem afirmar, tant d'ell com de Florentino, és que continuen penjats de la creu.
.
PD: Sóc conscient que barrejar ETA i futbol (diuen els forenses que causa de la mort dels dos mesies) és atrevit, fins i tot de mal gust, però si una cosa he après d'un sorprenentment demagog diputat del PP és que vincular llibertat i responsabilitat és el camí més ràpid a la autodestrucció de les propies conviccions cosa que, com bé haurà encertat l'atent lector, no és el propòsit principal d'aquest post.

1 comentari:

El Pensador ha dit...

La veritat, és que desconec els avatars que han dut al Florentino a dimitir; en la mateixa mesura que desconec els que el van dur a presidir. Com pots veure, doncs, el tal Florentino, no em treu la son. Altra cosa, és el nostre estimat Carod. Aquest sí, que em treu la son; és més, fins i tot, quan aconsegueixo adormir-me, es converteix en el protagonista dels meus malsons. Se’n esperava molt d’ell. Llàstima. Ja no dic res més.