23.2.06

El fi segueix sense justificar els mitjans

L'article d'avui d'en Graupera no servirà per res. El fi segueix sense justificar els mitjans. No n'hi ha d'haver prou que una cosa funcioni perquè la jutgem com a moralment acceptable. Malgrat la guerra d'Irak poguem arribar a creure que anés encaminada a la pau, un fi tant noble com la pau continua sense ser justificació de la mort d'innocents. "El fin justifica todo, Lisa", diu Homer Simpson.
Tot això ja ho sabiem i, malgrat Graupera, continuem sabent-ho. El problema de l'articulista és que confón fins amb mitjans. Diu que la frase de Maquiavel es considera moralment reprovable perquè els fins de Maquiavel consistien en la submissió de la plebs, però això no és cert. Els fins de Maquiavel, o més ben dit, els fins del "Príncep" a qui es dirigeix Maquiavel, no són altres que la permanència en el poder. La submisió de la plebs és el mitjà que té el Príncep per mantenir-se. No és el fi el que converteix el maquiavelisme en moralment reprovable, és precisament el mitjà. Si Maquiavel hagués cregut possible que el Príncep conservés el seu càrreg i el seu cap amb el buen rollete hagués recomanat el zapaterisme en comptes del totalitarisme. Però no ho creia i per això va triar els mitjans que creia adequats per al seu fi. El mitjà no aporta res als fins de la mateixa manera que el fi no aporta res als mitjans. Un bon tarannà no fa bona una política dolenta, ni una bona política justifica actituts totalitaristes.
Recordo un professor de batxillerat que deia que els actes morals són com un cistell de pomes on una poma podrida podreix el cistell. Hem de jutjar les accions no només considerant els fins ni considerant els mitjans. Tota bona acció ha d'estar feta segons uns mitjans moralment acceptables en vistes a un bon fi. Diu Graupera que l'important són els fins i que, un cop triats, ja jutjarem els mitjans en termes d'eficacia, per si funcionen o no, però crec que aquest posicionament és el causant de les grans catàstrofes de les que l'home n'és únic culpable.

2 comentaris:

Pedro ha dit...

És la diferència entre ETA i el PNB, entre el PP i Franco, els mitjans.

Gale ha dit...

És curiós com tot acte de llibertat substancial, ha de d'arribar precedit per una bona dosi moral, de llibertat penso.


L'home nés el culpable de les catàstrofes: o els seus valors? o caràcter? o confiança?

La democràcia perversament recordava_no_se_qui és fonamentada per la mediocràcia. (la tirania dels mijtans¿?) En fi, com a persona que busca els seus límits com a bon mediocre, em passa a vegades que pervertiria la democràcia pel verí que he vist en democràcia. I per no fer-me mala sang no mhi enfango, ho trobo ben recomanable! Salut