25.2.06

Catalanitat "ad absurdum" i comunisme feixista

Sense necessitat de patir arcades i vòmits cara el sol, hem de ser conscients de l'estupidesa de cert tipus de catalanisme. Sembla que els senyors llibreters s'han enfadat amb l'Abacus perquè la seva condició de cooperativa li permet vendre el llibre de "Harry Potter" 4,5 euros per sota el preu de les altres llibreries. Deixem de banda temes econòmics i de justicia. La qüestió realment ridícula és que Abacus digui que ha equilibrat preus "per catalanitat". I no només això, sinó que, davant aquest penós argument, els llibreters, en veu del senyor Fàbregas, vicepresident del Gremi de Llibreters, responen dient "Com si els llibreters no haguéssim mostrat la nostra catalanitat". Sense necessitat de patir arcades i vòmits cara el sol, hem de ser conscients de l'estupidesa d'apel·lar al catalanisme per defensar certes accions. Si el catalanisme no és una clara defensa dels interessos dels catalans és en va, és caricatura, és simple reducció a l'absurd. No cal, de totes maneres, deixar de considerar que existeix una gran diferència entre estupidesa i maldat, però no hem d'oblidar que sempre és més fàcil que un estúpid es deixi guiar per un malvat que no pas que ho faci algú amb cert esperit crític.
És aquesta diferència entre estupidesa i maldat la que no hem d'oblidar quan parlem de comunisme i feixisme, per exemple. Malgrat poguem considerar que el comunisme és un sistema intrínsecament estúpid, no podem dir que sigui un sistema construit en base al terror. Existeix un comunisme fora d'Stalin i fins i tot fora de qualsevol manifestació pràctica que se'n hagi fet. Existeix una utopia comunista que, malgrat pugui i hagi de ser utopia no compartida, no es troba viciada de naixement amb el cuc del mal com, en canvi, si que ho està el feixisme. No és el mateix parlar de comunisme que de feixisme perquè, mentre el comunisme no deixa de ser un sistema estúpid, el feixisme no pot no ser criminal. No hi ha feixisme més enllà de Hitler o Franco, però si que hi ha comunisme més enllà d'Stalin. Abans estúpid que genocida.

4 comentaris:

La Rosa de Sang ha dit...

Estic bastant d'acord amb tu, però discrepo en una cosa, això de que "el comunisme és un sistema intrínsecament estúpid". Per mi, és un sistema del que discrepo, que no m'agrada, que està en contra de la meva filosofia i de la manera que entenc el món, però com a sistema és com qualsevol altre. És més, el considero vàl.lid com a denúncia de les mancances i contradiccions del sistema capitalista, com a desafiament a la idea de què només hi ha una forma d'entendre l'economia i la política, com a element de provocació intel.lectual. La seva aplicació pràctica ha fracassat, és cert i me n'alegro, però no per això el considero estúpid.

desorto ha dit...

Si és cert que el fi justifica els mitjans, decidir els fins deu ser la cosa més difícil del món.

El sistema no és pot simplificar, però si les opinions.

Valorar el comunisme? passo.

Però per altra banda els fins són els mitjans en el següent pas. Potser és que tenim tan assumida la teatralitat dels mitjans que no reparem en compendren l'essència.

tot i així, trobo que el tema, Ferran és tant bast, com exhaustiu i seria, requerida molta motivació innocent per claudicar en qualsevol, si només funcionessin questes, tesis.

nye ha dit...

Fi, mitjans, fi, mitjans..
potser el fi és una particula impossible dinserir en un esquema "superior". i el mitjà-mitjà-mitja' per contra és pot moure transversal però no assoleix l'estadi "universal".

les "*" són partícules moooolt relatives.

Ivan Renales Palau ha dit...

Jo sóc comunista. La utopía no és el comunisme com a sistema, sinó el que diu sobre de que l'home serà lliure, je que el tot no ho serà, està clar que no es pot controlar la felicitat de les persones, però el que es pot fer és millorar la qualitat de vida d'aquells qui ho necessiten i on el treball no sigui un lloc de tortura; amb això ja l'hi dòna un mínim més de felicitat en aquestes vides.
També quan es pensa sobre el comunisme, l'única cosa que bé al cap són els errors de la URRS:
de que si era totalitari, del pacte germanosoviètic, i com no, d'Stalin, que reconec que l'estalinització va ser un fracàs total.
Quan es pensa en comunisme no ha de ser necessàriament això, també podria cambiar una mica més el sistema, fer-lo més just, si el primer món, per exemple, perdonés les deudes del tercer món renunciant només el 0.01% del PNB, quan es gasten molt més en armament per explotar a altres països.
El comunisme pot tenir els seus errors, però no tot són errors, és poden agafar els avenços conseguits per aquest per fer un món millor, ja que el sistema en que estem tots atrapats nomenat capitalisme també té els seus errors, i no són concretament petits.