26.2.06

Argumentació circense


No hi ha cosa més imbècil i inútil que defensar les propies creences com a evidents, com a obvietats. És el problema lògic més greu amb el que ens podem trobar quan intentem argumentar amb algú. Tot això que vostè diu està molt bé, però és evident que no és cert. És la gran falàcia coherentista o l'argument circular. Es tracta de defensar la coherència del discurs on tot encaixa com a proba de la seva adequació amb la realitat oblidant que la mateixa percepció de la realitat ja és fruit d'un prejudici. Hi ha una diferència entre el fenòmen i el noümen, entre allò que és, entre la cosa en sí, tal com és en ella mateixa i allò que percebem, de tal manera que allò que sembla evident no és més que la aplicació d'uns prejudicis a una determinada realitat percebuda. Les percepcions s'encaixen en un sistema previament existent. Recuperant el fonamentisme de Descartes no hi ha res evident fora del Cogito. Tot el que vé després és judici, representació.
És terrible veure com alguns viuen tancats en aquest sistema fonamentat en els prejudicis que, com els habitants del món feliç de Huxley, els han estat inculcats desde petits fins que els semblen evidències de les que no té sentit dubtar. És evident que a Catalunya els nens de 10 a 14 anys odien Espanya em diuen al blog del diputat Sirera. Doncs serà evident per vostè, perquè a la meva familia de 36 persones, 6 de les quals ténen entre 10 i 14 anys, no hi ha ningú que, expressant-se en castellà com tenim per costum, hagi expressat seu odi a Espanya i allò que és espanyol. Simplement no és evident que sigui així però això no canvia, ni pot canviar, la percepció d'algú que viu tancat dins la circularitat dels seus prejudicis. Tota experiència es fonamenta en l'evidència del que s'espera percebre i, per tant, tota percepció s'encabeix sense dificultats en els seu sistema apriorísitc. Poques frases poden ser tant apropiades per definir el pobre argumentari del circ politic com la crítica que Fichte llençava als kantians:

"El pensamiento de una cosa en sí se funda en la sensación y la sensación quieren fundarla de nuevo en el pensamiento de una cosa en sí. Su bola del mundo se aguanta en el gran elefante y el gran elefante se aguanta a su vez en su bola del mundo"

Una argumentació que de donar-se en un circ ens faria trencar de riure però que en l'àmbit de la política ens hauria de preocupar i molt.

1 comentari:

La Rosa de Sang ha dit...

"Tota experiència es fonamenta en l'evidència del que s'espera percebre i, per tant, tota percepció s'encabeix sense dificultats en els seu sistema apriorísitc."

Penso que tens raó, però el diputat Sirera no diu el que diu perquè espera percebre alguna cosa basada en un prejudici, ho diu per pura estratègia política. Sap que menteix, com ho saben Acebes, Rajoy i molts altres polítics no només del PP. Nosaltres som de tan bona mena que intentem arribar a entendre la raó de la seva equivocació, del seu prejudici, i esmercem hores i hores a discutir i a explicar-nos. Però no és això, la mentida és una estratègia, i pel poder val tot, només calia veure Iceta felicitant-se per l'èxit de la manifestació de l'altre dia i Mas dient que era un toc d'atenció al PP. El prejudici i la representació d'un món basat en espectatives del que es vol percebre potser la tenen els votants, però aquests polítics dels que parlem, són pura demagògia.