5.1.06

Sobre el vèncer i el convèncer. L'assignatura pendent dels demòcrates

El previst retorn dels "Papers de Salamanca" suposa el retorn d'Unamuno a la política espanyola. El Partit Popular, que per fi sembla haver trobat el camí cap a la democràcia, ha recuperat el lema amb que el filòsof es va enfrontar als feixistes; el ja famós "Venceréis pero no convenceréis".
No seré jo qui negui al PP la legitimitat per utilitzar aquesta frase que, d'altra banda, forma ja part del nostre patrimoni cultural, del de tota la humanitat. Tampoc es tracta de remarcar l'absurditat que es faci servir en direcció contrària a la que va ser ideada. Es tracta de lamentar que el PP tingui raó.
Quan Unamuno es va dirigir a Millán Astray desde el paranimf de la Universitat de Salamanca en aquella gloriosa època del 1936 ho va fer en defensa de la democràcia, de l'autentic esperit de la democràcia com a recerca del consens. La frase era una clara oposició a la imposició, era una apologia del diàleg i la persuasió amb les raons. La democracia es tracta, en definitiva, de convèncer i no de vèncer. "Venceréis, pero no convenceréis, porque convencer signfica persuardir, y para persuadir necesitáis algo que os falta: razón y derecho en la lucha".
Fatal exigència la d'Unamuno. Raó i dret en la lluita. El PP sembla tenir dret en la lluita, no com Batasunos i altres gents de mala vida. Raó? Raó li'n falta, i molta. No perquè jo no estigui d'acord amb els seus arguments, que no ho estic, sinó que simplement no s'hi pot estar perquè els arguments són inexistents. No es pot convèncer sense arguments.
.
Nando ens delata
.
El problema no és per tant si convencem o vencem. En el joc democràtic només podem esperar vèncer, que les nostres opcions guanyin en vots i escons, perquè per això cobren els polítics. A qui votariem si es dediquéssin a posar-se d'acord?
Els polítics no es poden permetre el luxe de convèncer, s'hi juguen massa. I nosaltres? Tristos éssers bípeds que segons Aristòtil hauríem de gaudir com a perres en zel jugant al Joc de l'Honestedat Intel·lectual, ens veiem obligats a triar bàndol en la guerra d'obvietats.
Una reforma del sistema educatiu per superar aquests assignatura pendent: que els mocosos juguin a classe.

4 comentaris:

Alba ha dit...

Bon, feliç i productiu any 2006!! Espero retrobar-lo ben aviat senyor!! Una abraçada!

Joaquim ha dit...

I què et sembla el "regal" de Reis que ens ha dispensat la cúpula militar de l' Estat espanyol ??
Això més que un regal és tota una relíquia, no ????
Bon Any

Albert de la Hoz ha dit...

Des d'ahir sabem com els del PP ens volien vèncer

Pedro ha dit...

Diuen que a aquestes manis cada cop hi va menys gent.
Però les enquestes demostren que a Espanya no existeix el centre, només dos grans extrems que es toquen, sobretot a Madrit.