14.1.06

Rousseau és soci del Barça?

Quan escolto un rousseaunià no puc, malgrat la urticària que m'acostumen a provocar, deixar d'admirar el seu amor a la llei la seva abnegada defensa de l'interès comú. Em passa una mica com amb els comunistes. No m'agraden, però em fan certa gràcia, cauen bé, em causen certa simpatia.
Els rousseunians són aquelles persones que defensen la llei fins les seves últimes conseqüències aribant a estimar més el text legal que no pas les persones que conformen la seva comunitat. Són capaços, com a bons seguidors del fanàtic francès, d'entregar la seva pròpia vida si la llei ho creu necessari. Són gent entregada, en definitiva, al bé comú i això, suposo que a causa de la influència catòlica que rebem en aquest alliberat occident, no deixa de semblar-me admirable.
Escoltava el programa d'en Basté quan vaig sentir un soci del Barça que, llei en mà i el títol de llicenciat en dret al cap (i al cor, que d'això també viu Rosseau) defensava que les eleccions a la presidència del Barça han de ser aquesta mateixa temporada. Si ho diu un llicenciat en dret...
Com que no conec els Estatuts del Barça i, de fet, la data de celebració de les eleccions em provoca una profunda i enorme indiferència ara que l'equip guanya a qualsevol equipet que se l'hi posa al davant, em va semblar admirable l'actitut d'aquest barcelonista. L'home es dedica a defensar la llei fins i tot contra els seus interessos, posant en joc la seva honorabilitat. En definitiva, un asceta rousseaunià. No tenia, assegurava l'home i jo no sóc qui ni tinc motius per no dubtar de la seva paraula, cap intenció de participar en una plataforma opositora.
Davant aquesta absoluta entrega, davant d'aquesta heròica defensa de la democràcia i el barcelonisme, una massa de periodistes que deien que, anant com va el Barça, no entenien perquè hi havia gent interessada en aquestes coses. El més trist és que jo tampoc ho entenc i que no crec que ningú (excepte l'advocat i alguns amics que diu que l'ajuden a seguir el que es diu del tema a les diferents ràdios) ho pugui entendre. Ja ningú estima la llei per la llei, ja ningú la defensa si no és per defensar-se a ell mateix i, com diría el meu avi en referència als socialistes, així anem. Espero que si el tripartit decidís ajornar un any més les eleccions aquests periodistes, que, com no es cansa de repetir en Basté, no són sospitosos de botiflerisme, consevin, més enllà de les seves tendències polítiques, la capacitat de protestar. No sigui que els que considerin que aquest govern catalanista i d'esquerres és tant fantàstic com diu en Pascual siguin incapaços de protestar si es decideix que ja no és convenient celebrar eleccions cada quatre anys. Repeteixo que no sé si l'home té o no raó, però lamento no sentir-me sorprès davant els atacs ad hominem als que s'ha vist sotmès.
Si Rousseau no és soci del Barça, ho hauria de ser. Si hem fet socis als màxims representants de l'ascetisme cristià, no veig perquè un filòsof tant entregat no ho hauria de ser.
Suposo amb aquest soci em passa també com amb els comunistes, que em cauen simpàtics sempre que veig la pobresa argumental dels qui els ataquen.

2 comentaris:

Mikel ha dit...

Apreciat Ferran , estic molt , pero molt d´acord amb el post d´avui , es molt dificil d´entendre que aquest personatge no es mogui per cap altre interes que per el de fer cumplir la llei i a sobre com a socio barceloniste vulgui lo millor per el seu club...no se perque pero sospito que hi ha algu radera guian a aquest titella mai millor dit.

La Rosa de Sang ha dit...

A vegades penso que si el Barça va com va més val no tocar les coses. Però a vegades m’aturo a pensar si la democràcia és un objectiu en si mateix o si només és un mitjà per assolir objectius superiors com l'estabilitat, la pau, el creixement econòmic o la cohessió social. Si només fos un instrument, no caldria convocar les eleccions quan toquen sino quan les coses anessin malament, el problema és que si es fes això ja no hi hauria cap legitimitat que obligués a convocar elecions quan les coses no anessin bé.

No sé quan toquen les eleccions a can Barça ni m'importa, però m'agradaria que es fessin quan toqués.