9.1.06

"Ni al paquet ni a la butxaca"

El molt honorable senyor Espada escribia el dia 3 un interessant post sobre la suposada inexistència de l'esquerra. Un post que devia llegir el molt honorable senyor Sostres quan el dia de reis ens regalava una perla semblant. Els que es diuen d'esquerres es negaràn a acceptar que les esquerres existeixin realment. La il·lusió no és només un condiment de la vida, és la seva essència. Acceptar que Castro és dels teus és ser molt gilipolles. Acceptar que Stalin era dels teus és ser molt gilipolles. Acceptar, fins i tot, que algún partit que pugui governar en aquest imperfecte món sense convertir-lo en el paradís de la igualtat és, per un autèntic home d'esquerres, un suïcidi ideològic impossible d'assumir. L'autèntica esquerra ja arribarà quan el món sigui un petit jardinet amb dos simis en pilotes.
No existeix l'esquerra més que en paper. Existeixen contes com "el manifest comunista" i semblants. És maco per ideal però precisament per això no es pot donar "de facto".
Ara bé, un cop hem acceptat la inexistència de l'esquerra, què n'hem de dir dels altres? Existeix una dreta democràtica? El fet que Hitler sigui considerat un home de dretes ajuda a rebutjar-ne la identificació. Un home d'esquerres pot semblar il·lús, però algú que es digui de dretes no pot deixar de semblar algú més aviat perillós. N'hi ha que se'n diuen i no se'n avergonyeixen. Redueixen l'esquerra a Stalin, conten els morts, els comparen amb els dels nazis i criden Eureka! Economització de la moral, suposo que en podem dir. Però sempre em sembla millor creure en una idealitat per venir que defensar un infern per real. Sabem més o menys què és la dreta i en coneixem els fogons. Sabem per a què són utilitzades les seves cuines. Podem menjar-hi o no, però són allà. No sembla possible una dreta democràtica com no sembla possible una esquerra en format tridimensional. Una és gas i l'altra paper.
Ni dretes ni esquerres, la mà del poder "ni al paquet ni a la butxaca" com diu en Xavi. Liberalisme autèntic com a sinònim d'autèntica i real democràcia. Un camí sense utopia final, un camí genèticament autoregulat, un camí que no necessita del sacrifici, de cap sacrifici, per avançar. Ni Hitler ni Stalin ni tots dos, cap d'ells. Pío Moa té por dels rojos. No es preocupi; ells tampoc existeixen.

6 comentaris:

EVF ha dit...

L'article, excel·lent. M'agrada molt com escrius.
Tot i que el liberalisme de Sala i Martín sigui l'únic amb què podria arribar a identificar-me, ja que odio els ultraconservadors que s'autoanomenen liberals de cristo-en-mà perquè fa més modern i menys fatxa, tampoc el seu liberalisme em convenç, ni estic segur que ens acabi de fer més lliures i més justos a tots.

Mikel ha dit...

les dretes , les esquerres , o be el centre tan els hi fa , et diuen que ets idealista i que res no canviara , et diuen que ets idealista i ells ja s´ho han muntat.....

"Els Pets" dixit.

Anònim ha dit...

Company, vei que t'has deixat algunes coses com les accions polítiques de transformació, Aquestes si que existeixen, o altres valors com l'ecologisme o la participació ciutadana..... tot això és esquerra. El que passa es que tu et mires el bosc, però potser hauries d'entrar dintre d'ell i analitzar la natura que hi ha dins.

ferrancab ha dit...

Tens raó però no sóc jo qui les ha deixat de banda, són l'Espada i en Sostres. El cas és que aquestes polítiques existeixien i s'agraden a sí mateixes dient-se d'esquerres, molt bé. Però la qüestió és que aquells que s'anomenen d'esquerres sempre tenen excusa quan governa un que, en principi, considerem dels seus. És això el que vol dir que l'esquerra no existeix, per utòpica no pot acceptar-se ella mateixa en un món amb pobresa, fan i misèria.

Manuel Ibarz ha dit...

Vosté creu que el debat polític l'hem de portar en els termes que proposa en el seu missatge o l'hem de fer amb una mica més de seriositat? La gent que es diu d'esquerres és superior a la gent que no ho és? Em podria explicar perquè?

ferrancab ha dit...

Sr. Ibarz,
invertint l'ordre de resposta de les seves preguntes, li contestaré que no, que no li puc dir perquè la gent que es diu d'esquerres és superior a la gent de dretes. De fet, ni tant sols penso que això sigui veritat i, encara diria més, no recordo haber fet mai una afirmació d'aquesta naturalesa.
Responent a la primera pregunta; no s'ofengui bon home. Simplement em va fer gràcia que per combatre l'aburriment que vostè suposa ha de provocar un bloc que parli de política hagi fet un canvi d'aspecte en la seva pàgina. Potser el canvi no ha de ser en el disseny que envolta el text sinó en el text mateix. Respecte a la última afirmació que vaig fer sobre la possibilitat que els polítics parlin disfressars de pallasso al Parlament, la cosa és la mateixa. S'haurien de preocupar de la seva feina, de fer-la bé i no de distreure els espectadors o fer-los passar una bona estona. No es confongui, el que jo reclamo no és un circ sinó que el circ desaparegui. El que vull és que siguin seriosos, sr.Ibarz.