12.1.06

Freud passeja per Montjuïc

Davant la impossibilitat de trobar un sentit unitari de la vida humana sense recórrer a la religió, en "El malestar en la cultura" Freud es decideix a buscar l'objectiu a que tendeixen les accions dels homes. L'ésser humà pretén ser feliç, ens diu, i té dues vies basiques per aconseguir-ho: disminuir el dolor i augmentar les sensacions plaents.
En un món on ens trobem en la constant temptació de conformar-nos en no patir, on associem la felicitat al no-dolor i l'hedonisme o on, en una estranya associació freudiana, no prenem drogues només per la por a que l'inconscient ens mostri un buit interior que em après a dissimular anant de botiga en botiga, tenint, en aquest món del desig de no-patir, és positiu veure com la felicitat també depèn dels moments de plaer.
Avui Freud passejava per Montjuïc. I m'ha donat el carnet de conduir. No és difícil ser feliç si saps amb què conformar-te, suposo.

5 comentaris:

Manuel Ibarz ha dit...

Gràcies, Ferran. El seu missatge em tranquilitza. Jo tampoc crec que la gent d'esquerres sigui superior, malgrat que, amb les seva actitud prepotent i amb el seu tracte displicent, dona la sensació que alguns s'ho creguin. Si sabessin el que costa guanyar la democràcia i, més encara, conservar-la segur que hi hauria menys pallassos, però lamentablement alguns creuen que hi ha coses que són drets gratuïts que els han de ser donats sense cap esforç.

procopio ha dit...

vaya, que se ha sacado usted el carnet de conducir. Yo me lo saqué en Vilafranca del Penedés (delante mío iba la actriz Candela Peña), a la segunda. Crucé Bélgica por la autopista y debidamente alucinogenizado. Luego ya en Vilanova choqué contra la verja del parking y la reparación costó una pasta. Ahí lo dejé. Una vez conseguí aparcar.

ferrancab ha dit...

Admiro su pericia, estimado Procopio. Yo no lo he conseguido nunca. Le dan la licencia a cualquiera y así va el mundo.

Mikel ha dit...

Doncs benvingut al club dels conductors , lo de "bons" ho deixem per l´anunci.

ronals ha dit...

M'havies espantat! Sovint vaig a fer fúting per Montjuïc. Hi he trobat jardins i més jardins, vistes espléndides, papers, brutícia i deixadesa humana, cagarades de gos i gossos que se t'acosten mentre el seus amos et miren malament... Però t'asseguro que si un dia m'hi trobo Freud passejant, no torno a pujar mai més a la Muntanya Màgica. Ah!, i canvio de pis.