25.1.06

Els gols en pròpia porta no se celebren

"Davant la pressió de l'equip rival, el defensa va decidir encarar la seva pròpia porteria i va batre el porter amb un xut ras i sec".
Aquesta frase podría encapçalar l'editorial de qualsevol diari esportiu si els gols en pròpia porta contéssin com a propis i si el defensa es digués Iván Campo.
La qüestió és que el gol el va marcar una jove promesa de la pedrera, un davanter centre de gran projecció (o centre-dreta, és força polivalent) que es diu Mas, Artur Mas. I el més curiós del cas és que l'afició no sap si celebrar el gol o no.
Per una banda, hi ha qui defensa que el partit estava perdut i que, com a mínim, hem tingut la oportunitat de veure com aquesta jove perla fotia algún gol. Són gent com la meva àvia (que de tant convergent no em volia donar de dinar quan es va signar el pacte del tinell) o en Sostres. Són gent que està còmode defensant uns colors i que sovint confonen l'amor al club amb l'amor al davanter de torn.
Hi ha una altra gent que admira la qualitat de l'Artur que, després de pixar-se tot el seu equip va aconseguir batre el seu propi porter (que, per cert, apuntava fins aleshores cap al premi Zamora d'enguany). Malgrat el gol fós en pròpia porteria va demostrar un savoir-faire sorprenent en un nanu de la seva edat. Va deixar a tothom amb un pam de nas i ja sabem que la sorpresa ven.
L'afició es variada, hi ha de tot a la vila del senyor (o hauríem de dir la vila del pingüí?), i malgrat la divisió, malgrat que l'equip rival es desfés en elogis amb el noiet i assegurés que amb la seva qualitat tècnica arribarà lluny, malgrat que ningú que el conegui dubta de la noblesa del seu sentiment cap al club, malgrat tot hi ha una cosa que ha de quedar clara; els gols en pròpia porta no se celebren.
.

6 comentaris:

Pedra Filosofant ha dit...

Dues coses -a "bot pront"- se m'acudeixen per dir. Una és que seran els del seu propi equip els qui li fotaran clatellades fins al cel de la boca, sobre tot el que l'hi ha fet la passada i la feina bruta, és a dir, lo Duran. I l'altre és que l'afició que va asistir al partit l'està esperant a la porta de l'estadi, per tal de dir-hi també la seva, per tanoca. Aquest joc es diu "democràcia", i aquesta "promesa" haurá d'anar corrents a cal paraigüer, que venen temps de xàfecs, trons, tormentes i llamps. Qui fará de Zeus?. Carod-Rovira & Co. of course!. Qui, si no?.

La Rosa de Sang ha dit...

Molt bon anàlisi, genial conclusió. I per cert, sí, n'hauríem de dir la vila del pingüí.

Galderic ha dit...

Molt bo

Mikel ha dit...

Doncs jo crec que CiU ha fet un gol al tripartit i si per aixo tenia que marcar-li a catalunya doncs ho ha fet perque els interesos del partit com semprei com en tots els partits han estat per sobre dels interesos de la nació o haig de dir del pre-ambul.

Delfí ha dit...

Per a mi només hi ha una paraula que defineix l'ACTUACIÓ d'en Mas: TRAICIÓ. Si fos soci meu li fotria una querella criminal.
No que ho hagi fet amb guant blanc. Com podem encara admirar-li la jugesca? Compodem fer un ídol d'en Mas, en Gil, en Mario conde, en ... on som? On és l'ética i l'estètica??
I on és el Parlament?

Joan Safont ha dit...

Molt bona aquesta Ferran! Gran anàlisis!