22.1.06

Botiflerisme inconsistent (per sort de tots)

Fal·làcia de falsa oposició
.

Potser és culpa de llegir l'Espada cada dia, però avui em sento una mica botifler. Tinc ganes que no surti l'Estatut. Ja sé que he de voler el millor per el meu país i per mi mateix, per les meves infraestructure i tantes altres coses que no sé ni jo. I, de fet, ho vull. Continuo sent independentista i continuo sense saber qui he de votar a les properes eleccions. És així i, a la vegada, em faria gràcia que no tinguéssim Estatut (amb majúscula perquè és una cosa important i perquè no sé com s'ha d'escriure realment). Vull i no vull. És la millor manera de ser feliç, crec. Els amants del futbol suposo que em poden entendre. És com quan seus al sofà com un cargol de màquina productiva qualsevol, Verdurin amb pantufles, cervesa en mà i pizza margarita reseca en una petita safata que fa equilibris per no caure. Se suposa que ets barcelonista i juga el Villa-real contra l'Osasuna i se te'n refot el resultat. Un està més a prop que l'altre a la classificació, però el Barça no pot perdre aquesta lliga de cap manera, ergo se te'n refot el resultat. Però mires el partit perquè t'agrada el futbol. Es tracta de seure i contemplar el teatre de l'esport. Es tracta d'esperar que en el teatre de la vida i en cadascuna de les escenes que s'hi desenvolupa els actor facin el que han de fer. Sense imprevistos i sense que l'obra es converteixi en un exercici de titellaires. Show must go on! I cal que ens entretingui.
Sense entrar en elaborats raonaments polítics, crec que l'Estatut s'aprovarà perquè crec (segon crec; és una trista i inconsistent opinió) que interessa a tothom. Al PP per seguir defensant el feixisme sense que ho sembli. Al PSOE per no quedar amb el cul a l'aire. Al ERC per seguir donant aire al tripartit. A CiU per no quedar com culpable de res i assegurar futurs pactes amb els socialistes. I a aquells, perquè si.
Diuen que La Cubana sorprèn perquè a les seves obres es fa participar el públic. Es veu que baixa un paio i fa pujar algú a l'escenari. Jo no vull que els polítics em facin treballar en l'Estatut, a mi que no m'hi fotin, però em faria il·lusió que em sorprenguéssin. Em va decebre un conte de Trilogia de Nova York perquè en vaig veure el final massa d'hora. No em vé de gust que aquesta obra tant llarga tingui un final tant previsible i avorrit.
Actualització a les 02:04 minuts. Ja tenim Estatut. Keep on rolling... (no surprise, Mick, no surprise)

5 comentaris:

Pedra Filosofant ha dit...

Digue'm el que vulguis, però en Carod ja ha dit que res de res, que en Mas s'ha vengut l'ànima al diable per un plat miserable de llenties. "Nació" al preàmbul, un finançament que ni si ni no, ni blanc ni negre, i que porten la cua encesa per no haver-ne sigut ells els protagonistes... Ai, Catalunya, aquest cop sí que ens "fumaran" a tots plegats... ;)
Ens llegim!

ferrancab ha dit...

Sembla que ara la cosa no està tant clara com ahir a les 2 van dir a RAC1. Potser la meva actualització no és tant encertada...
Crec que podem seguir esperant sorpreses encara... (sense gaire esperança???)

Genís ha dit...

Et felicito el pronòstic, jo era més aviat dels que creia previsible un final com el rosari de l'aurora. En tot cas, algun dia s'haurà d'estudiar com el debat de l'Estatut, llarg i ple de males anècdotes, ha contribuït a augmentar el desinterès per la política a casa nostra. Salutacions.

Joaquim ha dit...

Noi, comparteixo les sensacions que expresses en el post.
Interessant article de Vicent Partal a vilaweb. També de Francesc Marc Alvaro a la Vanguàrdia.
Ja ho anirem veient, però voleu dir que la classe política catalana s'ha baixat ràpidament els pantalons ?????
On queda l' Esatut aprovat al Parlament ????
Tinc la sensció que ara ens volen fer beure a galet. No sé .... jo també em sento un xic botifler!!!

Mikel ha dit...

Jo tambe estic força decepcionat , de fet estic convençut de que els nostres politics ens prenen per gilipollas i es pensan que ens poden pendre el pel , aqui tots miren unicament per els seus interesos electorals enlloc de mirar per els interesos de catalunya.