4.12.05

On hi tinguis la olla...

Ahir tornant cap a casa vaig veure com de la finestra d'un camió de BCNeta en sortia una bossa de patates buida. Suposo que és per aquella creença, aquella màxima tant acceptada del "on hi tinguis la olla no hi possis el membre viril". He de dir que el propietari de la bossa era una fèmina, cosa que descarta la possibilitat de trobar una estricta adeqüació del cas amb la teoria abans exemplificada, però sens dubte l'ampliació de l'àmbit públic de la dona ha de portar a l'adaptació dels lemes malgrat el lent canvi de la semàntica. La dona, tot i no disposar d'un penis propi (podem pensar que una dona possesiva poseeix el penis del o dels seus amants), fa seva la màxima sense modificar-ne el contingent perquè el contingut o significat és clar.
El cas és que es produeix en aquesta la nostra societat una clara desvinculació de treballador i feina, de vida i realització laboral, essent així la feina un mitjà per aconseguir una millor vida en els pocs moments en els que vivim (entre jornada laboral i jornada laboral, exceptuant dinars familiars i visites a casa dels sogres que no podem considerar com a vida propiament dita). Vivim per treballar o treballem per viure? ens preguntem enganyats. Vivim quan no treballem. Ni vivim per treballar ni treballem per viure. No hi ha una relació entre ambdós àmbits de l'home, hi ha una escisió tant clara que es fa impossible una relació de causa efecte lògica.
Davant aquesta separació d'esferes, hi ha reaccions unionistes que, com sovint passa amb les reaccions a la divisió, prenen caires integristes i d'una radicalitat que espanta. Però aquestes reaccions no són més que l'excepció que evidencia una realitat esparracada. Als Estats Units (no els àrabs, els altres) es demana a les empreses que facilitin als accionistes informació sobre l'existència de relacions afectives (o purament sexuals, depenent de la visió que tinguem del funcionamet d'unió entre persones) entre els treballadors. Sigui com sigui, massa implicació personal en la feina és un motiu de desestabilització. Talment com tot mascle masclista desitja una dona davant els amics i una meuca entra llençols, qualsevol empresari ha de desitjar un peó a la feina que sigui bon marit i pare a casa seva (sempre que això no impliqui perdre hores de feina per anar al pediatra o a l'enterrament del sogre).
No seré jo qui faci un alegat en favor de la recuperació de l'antiga "vocació" o beruf, sobretot veient com les màquines serien dignes sustitutes de gran part de les feines a que els humans ens veiem abocats subsistir, però, conscient de les dificultats de trobar una feina i d'un lloc per posar-hi la polla, crec que cal una modificació essencialista dels termes. Si tens l'oportunitat de posar olla i polla al mateix lloc fes-ho; tindràs més temps per viure.

18 comentaris:

Pedro ha dit...

Olivé potser no ho justifica bé, però la mesura segueix sent integrista.

El Pensador ha dit...

Un text enginyós i divertit, del que entendràs —tractant-se de mi— em quedi amb l'última frase.; que és, tot un pensament en si.

Jordi ha dit...

Treballem i no vivim per pagar l'hipoteca, això no ho dubtis. En quant al tema olla i polla, crec que és inevitable. Si et passes 8 hores diaries al costat d'una paia més o menys potable i amb la que et portes bé les possibilitats de que algún dia la trobis amb la guàrdia baixa i deicideixis atacar són molt grans. Ja ho diu l'altre frase feta: "el roce hace el cariño"...

elquemaietvaigdir ha dit...

Jo sempre he pensat que la polla espatlla el caldo.
(el laboral, s'entén)

nimue ha dit...

l'avantatge de tenir més d'una vocació és que treballes on treballes estás bé, tens olla i altres accessoris. I ja que passem la major part del dia a la feina, que menys que estar una mica entretinguts... ains... em sembla qe ja m'he liat.

elquemaietvaigdir ha dit...

ostres, Nimue...de quins altres accessoris ens parles? jeje

Mikel ha dit...

Molt bo aquest post , he disfrutat molt amb el joc de paraules.
Per cert Ferran! No ens dius res del concert dels stones? quan surten les entrades? com en podem aconseguir de bones?

ferrancab ha dit...

Què dir! Sobren les paraules! I l'emoció entela els meus ulls impedint-me prendre conciència del que escric.
Les entades, com sempre, és el caos. Segons un diari de Valladolid ja s'haurien d'haver posat a la venta, segons PRISA ha de ser a partir del 12 de decembre. Si les porten altre cop els matats del Tick Tack Ticket ja ens podem calçar. Però de totes maneres l'última vegada les portaven ells en teoria i al final van sortir al Servicaixa. Esperem que així sigui...
Per bones entrades... N'hi ha unes un xic especials que són a l'escenari però suposo que t'has de dir Jagger de cognom o, si més no, Onassis.
Déu reparteixi sort i col·lapsi els Tick Tack again!
(si algú sap alguna cosa de les entrades agrairé les seves aportacions, mercès).

nimue ha dit...

dona, elquemaietvaigdir... era per no dir polla... :PP

Mikel ha dit...

Doncs tu que ets el expert tan aviat com sapigues alguna cosa en cert sobre les entrades no dubtis en dir-ho!!
Saps quina es la promotora que els porta? Doctor Music o Gay and Co?

ferrancab ha dit...

Crec que és la Gay and Co. Quan en sapiga quelcom n'informaré Mikel.
Salutacions Stonianes i fins divendres (marxo de vacances)...

joan ha dit...

Molt bo el text, per reflexionar-hi profundament mentre fas punt de creu sobretot aquells que ja no tenim olla si no és de pressió :)
bones vacances :)

ignasi ha dit...

El meu pare sempre em deia que cal guardar els ous a cistelles diferents. Si una cau, sempre queda l'altra!!!
Jo sempre he fet cas al pare.

Un encaixada a tots.

ignasi ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
frederic ha dit...

Si ja ho dic jo que estem per civilitzar!
Ara, em quedo, com el Pensador, amb la darrera frase del teu post.

zapateroesgafe ha dit...

Tu blog es bastante malo, paupérrimo diría yo. Da dolor de cabeza leer tanta basura. Te dedicaré una linda poesía. Desde tiempos remotos se tiene por verdadero: No existe la zorra verde ni el conejo culebrero, Nunca encontraras un cruce de avutarda con jilguero ni un ‘ÍOPUTA’ más grande que el gilipollas de Zapatero

ferrancab ha dit...

Gran artista. Gracias por la visita y por el esfuerzo de leer un blog tan malo en una lengua que no es la tuya. Dado que nadie te obliga a venir, espero que no pierdas el tiempo con gentes de segunda cómo nosotros. Vaya bien lo que se prevee cómo una gran carrera de poeta.

ignasi ha dit...

Tranquil Ferran. Aquest líder de masses i emblema de la tolerància i el respecte, es dedica a enganxar el mateix post a molts bloggs de naturalesa estranya, com els nostres.
Jo m'he quedat decebut ja que esperava que almenys, fon una dedicatòria personalitzada. Què hi farem. Seguiré fent basura per a merèixer tractament especial.
Salut amic.