10.12.05

Houellebecq l'inocent i el nou Catolicisme


Voltant per Roma sóta la llum dels fanals un (en aquest cas l'un sóc jo) no pot deixar de veure's com un antic ciutadà de l'imperi. A Roma no s'és ningú i sempre s'ha d'estar disposat a morir aixafat sota una pedrota dels fonaments de la nostra civilització o la roda dels nous carros de cavalls. Roma és l'orígen, el nostre orígen compartit. Però també el futur.
Al llibre "La possibilitat d'una illa" Houellebecq pronostica una devellada de les religions tradicionals, cristiana inclosa, per la seva poca adequació al món modern. Noves religions que aporten la necessitat d'infinitut de l'home amb el plaer més mundà, noves sectes com la que descriu dels Elohim, estàn cridades a gobernar els esperits dels futurs humans (o neohumans...). Malgrat l'aparent viabilitat de l'augment de la influència de noves sectes que proposin un mode de vida radicalment diferent a l'actual, l'esglesia catòlica no caurà tant facilment.
Quan algú veu com milers de persones fan cua sota la pluja per veure els tresors del Vaticà i la Capella sixtina, ha d'entendre que el nou cristianisme catòlic (els protestants estàn abocats a una mort ràpida i fulminant) l'encerta en esperar una vida eterna. En un acte d'inocència que dificilment es pot esperar d'algú que tant bé descriu orgies i altres plaers sensitius apartats de tota consideració moralista tradicional, Houellebecq sembla confondre les paraules cristianes amb els fets, teologia amb economia, sense que això el porti a un plantejament més real de la realitat espiritual d'occident.
Feia temps que em preguntava com una institució com l'esglesia catòlica es podia allunyar de la realitat actual i, aparentment, condemnar-se a la desaparició. Inocent. Quan algú veu com milers de persones col·lapsen el centre de Roma esperant que el Papa Ratzinger els saludi desde un cotxe negre amb els vidres fumats, pot caure en el parany de la fe. Però quan aquesta persona abaixa la mirada embriac de vergonya aliena i veu que aquells que amb la mà esquerra saluden la comitiva aguanten amb la dreta bosses d'Armani i Dolce & Gabbana ho ha d'entendre. Ha de veure el canvi. Ha de sentir el futur. I quan gira el cap i veu el Vaticà iluminat no pot dubtar. Allò és el futur. No és la mateixa llum del Coliseu. Es fa evident que el circ ha mort.
Què sobreviu? Sobreviu Roma després de 2750 anys d'història i sobreviu el Vaticà. Les esglesies buides de poble no són l'esglesia. És indiferent si qui hi entra no ajuda l'autèntica causa cristiana. Invertir en Gescartera.
En un món global el més semblant a l'infinit és l'empresa. Una empresa desvinculada de tot referent geogràfic. Una empresa sense límits territorials. Una autèntica religió universal amb vistes per internet.
Com tot bon virus l'esglesia muta ràpid. I som nosaltres els que no ho hem entès.

13 comentaris:

ignasi ha dit...

Malgrat tot, Roma segueix sent la ciutat més meravellosa del món, amb perdó de BCN, és clar...

Pedra Filosofant ha dit...

Amb coneixement de causa, criat en una moral diguem-ne cristiana, i havent desenvolupat tasques socials en una església de "barri", puc dir que a l'església de Roma l'únic que la posa "calenta" és la pela. Deixem-nos de pobres, de romanços, de religions, de teories de l'alliberament, de bisbes i de conclaus. Monsergues tot plegat. Que el negoci faci via, que l'empedrat del teatre no s'enfonsi, i que els públic (nosaltres!) es segueixi empassant la obra com a babaus, mentres no deixem d'aplaudir una barbaritat rera l'altre.
Déu meu (o qui n'hagi fet el guió) torna a començar, o pel broc gròs, envia a l'infern al director d'aquesta farsa.
Ens llegim!

ignasi ha dit...

Absolutament d'acord, Pedra.El Vaticà sempre s'ha portat bé amb el diner. Quants responsables de la Banca Vaticana s'han jutjat? És l'església un exemple de transparència? I és més. És Espanya un estat laic? ... jajajajaja ... El problema és que donem per normals, coses que no ho són tant ... I anar-hi anant, ... I no en sóc de sospitós, eh!

Pedra Filosofant ha dit...

Un afegitó i/o aclariment al que vaig escriure en el meu darrer comentari: sigui entesa la meva citació a la teoria de l'alliberament com a la visió deformada i distorsionada que en té l'Església de Roma sobre el moviment. De cap de les maneres vull desmerèixer des d'aquí la tasca d'en Pere Casaldàliga i tota la seva gent, que com a mínim, hi posen un parell de raons a l'assumpte, planten cara a l'estatus caredenalici establert a les poltrones celestials i se'n surten més bé que poden. A l'inrevés. Sembla haver-ho deixat clar.

ferrancab ha dit...

Estic absolutament d'acord amb "Pedra Filosofant". La crítica a l'esglesia catòlica només es pot fer per la desnaturalització o la pèrdua de referència d'aquesta respecte als seus propis principis. Gent com Casaldàliga no poden mai ser inclosos en una crítica d'aquestes característiques perquè representen allò de bo que té l'esglesia.

frederic ha dit...

dubto que l'esglesia muti ràpid, més aviat està encallada en el pasat i no solament la catòlica, sinó totes les esglèsies.

ignasi ha dit...

Entesos. Sóc ateu i crec en Casaldàliga, gràcies a Déu !!!

Pedra Filosofant ha dit...

Les religions (gairebé totes) tenen la seva raó de ser fixada en un punt de vista, si més no humanament, erroni. Religió és "re-lligar", o hauria de ser, vaja. Per tant, si hem de creure, que sigui en creences que ens re-lliguin, que ens facin anar junts i plegats pels móns de Déu. Cerquem les semblances i respectem-nos les diferències. Siguem tolerants amb els que no creuen en el que nosaltres creiem, però convisquem plegats en el mateix barri.
Això, abans que els capitostos de les religions ens collin (encara més!) les manilles sobre els nostres cervells dòcils, i abans de que les seves cadenes ens lliguin a l'inmobilisme i al retrocés intel-lectual i social de la Humanitat.

ferrancab ha dit...

Frederic,
L'esglesia està encallada en el passat en quan a les seves consideracions morals. Però aquesta és precisament la seva dràstica mutació. La mutació és que la moral ja no sigui el centre de la vida religiosa i, en canvi, ara ho sigui el més trist merchandising. Ha mutat, i crec que ho ha fet molt ràpid (o, com a mínim, jo me n'he adonat de cop...)

Pedro ha dit...

No no, que ara tenim un papa catxondo que va amb tricorni. Per cert, considero que a part d'en Casaldàliga l'església té altres coses bones, com el Papa Joan XXIII o tots els mossèns que van mantenir viu el país durant el franquisme, els cristians de base, els que tenen fe i mantenen viva la flama. Els qui necessiten alguna cosa en què creure.

ignasi ha dit...

Directe al moll de l'os. NECESSITEN CREURE.

No entenc que la fe s'hagi de NECESSITAR. La necessitat crea un dogma, es creu en la necessitat o es dogmatitza una creença...

Perdó. Estic molt espès.

elquemaietvaigdir ha dit...

Ja voldria la Coca Cola o la Nike gestionar tant bé la seva empresa com l'església, Un negoci que fa dos mil anys que se sustenta i manté invariable la seva jerarquia, que ha anat absorbint i desacreditant la competència, que maltracta als seus clients amb amenaces eternes si no consumeixen els seus productes, que s'enriqueixen a base de dir ( que no de fer) que el futur serà millor i condemnant amb la seva prosa farisaica milers d'innocents. Això és màrketing i la resta a l'infern!

Mikel ha dit...

Aqui hem de diferenciar si l´es glesia es una empresa o no.
De totes formes es molt trist veure la cantitat de riquesa que hi ha al vatica , a les esglesies i als seus museus i despres que la gent es mori de gana a africa....i jo li haig de donar els meus diners al home de l´anell de diamants i el basto d´or perque ell els reparteixi amb els pobres???