30.12.05

Hem delegat massa?

En una conferència pronunciada a l'Ateneu de París titulada "la llibertat dels antics comparada amb la dels moderns", el filòsof republicà Benjamin Constant ens parla de com l'aparició del comerç va suposar el naixement d'una nova classe social, la dels polítics. Mentre els "ciutadans" antics es dedicaven a la vida política perquè la feina era delegada en els esclaus, amb l'aparició del comerç i, per tant, de la necessitat d'ocupar-se de la pròpia economia, l'ocupació política ja no era compartida entre tots els individus sinó que es delegava en els polítics. Tot i aquesta implicació, no es considerava que l'home hagués de gaudir d'un espai privat de llibertat, un espai on només ell fós amo de sí mateix, i l'Estat tenia dret a intervenir en tot.
En la societat actual hem limtat la presència de l'Estat, la seva omnipotència, introduint conceptes com els dels drets individuals i reservant a la persona aquell espai de llibertat al voltant de ella mateixa. No fa gaire aquest àmbit era més ampli ja que girava entorn a la familia. Dins la familia, la llei no hi entrava. Això, que podriem tenir la intenció de considerar com un més ampli espai de llibertat, no fa més que posar en evidència que les "llibertats col·lectives" només ténen autèntic sentit si són llibertats de cada membre del col·lectiu i no d'un cos insubstàncial que rep aquesta denominació.
Però tornem al principi. Fa temps un amic em va explicar la seva idea de com havia de ser un nou ordre mundial. Aquest es basava en la idea, que només per innocent deixava de semblar-me terrorífica, de que en el fons tots volem el mateix i que, per tant, en una organització de petites assamblees, no hi hauria problema per trobar aquesta roussoniana "voluntat general" que a mi tant m'esgarrifa i aplicar-la en l'organització de la societat. Jo diria que aquest tipus d'organització no és desitjable, però és viable? L'home actual, sotmès a la dura rutina de màquina productiva, podria trobar temps material per dedicar-se a organitzar la seva vida en societat? Sembla que per tornar a aquesta realització de l'home com a "zoón politikón" hauriem d'alliberar-nos d'aquesta feina. No hi ha temps per tot. O bé deleguem les nostres obligacions polítiques, o bé deleguem les nostres obligacions econòmiques (garantia de supervivència material, cal no oblidar-ho). Aquest segon alliberament de responsabilitat es presenta (fins que, com va anunciar en un excés d'eufòria retòrica el meu amic, els robots siguin els nous esclaus) aparentment inviable. L'alternativa de la delegació de responsabilitats polítiques, la que es dóna actualment, té però greus mancances. Una d'elles és l'elevat grau de distanciament entre els polítics i els ciutadans, distanciament que porta a que una gran part de la població (gràcies a Déu) no es pugui sentir representada per cap de les opcions que es presenten a les eleccions.
Hem cedit massa del nostre poder? Crec que si. Veient com els polítics són creadors de problemes que enfronten a les masses, veient com han de ser alguns periodistes il·luminats els que ens recordin quins són els nostres problemes reals, veient com aquests col·lectius es creuen més legitimats que nosaltres (i sospitant que ho fan amb raó) per decidir quins són els afers que ens han de preocupar... crec que hem delegat massa. No es tracta només de decidir com volem que sigui la nostra societat, que també, es tracta de saber com volem que sigui la nostra vida.

5 comentaris:

Mikel ha dit...

Ostres , es que es molt dificil saber delegar be eh?? , de totes formes estem en una societat on delegar es molt important.

elquemaietvaigdir ha dit...

A mi saps que em passa? que quan els polítics em parlen d'un nou i greu problema sobre el que cal que centrem tota la nostra atenció, no puc evitar demanar-me en què no volen que pensi mentrestant...

Pedro ha dit...

Osti quin magma tant gran de temes que toques a la vegada.
Realment ara qualsevol tertulià de la COPE s'atreveix a dir què opina la societat.

pelblocgros ha dit...

Molt interessant.

Se suposava que la industrialització primer i les tecnologies de la informació després havien de reduir el temps que un dedica a assegurar-se la supervivència material, però el que realment ha passat és que s'ha incrementat la productivitat mantenint els temps de treball. De fet són les polítiques d'influència sindical les que han permès limitar les jornades laborals a 40 hores setmanals (al nostre entorn! la major part del món ni tan sols té aquesta limitació). I simultàniament s'ha creat una indústria de l'oci que tal com funciona més aviat adorm que no pas incita a involucrar-se a la política (potser deliberadament).
Se suposa que en un sistema democràtic hi hauria d'haver certa permeabilitat entre la política activa, professional, i la resta del món. Els nostres polítics cobren per ser-ho, i qualsevol pot decidir dedicar uns anys de la seva vida a guanyar-se-la així. Però en la pràctica, i com a conseqüència potser del funcionament no democràtic dels partits, només els polítics professionals i permanents s'hi dediquen de veritat.

Contraexemple: els blocs polititzats com el teu i el meu. O no?

Capitán Fórceps ha dit...

La veritat, es irrellevant el nivell de poder que els deleguem.
Tot aixo del mon polític es teatre, res mes que circ.
Opi pel poble per aparentar democracia.
Les decisions es prenen molt mes amunt, i la societat té zero veu i zero vot.
Tinc previst oblir un blog aviat explicant amb detall els mecanismes, pero de forma entenedora.
No es simple.
Una abrasada,