14.12.05

Gripaus al jardí imaginari

En una clara evidenciació de la vigència de la mítica caverna, demostrant així que les nostres són "vides en la caverna global", la societat civil (valgui la redundància) es mostra preocupada per la violència en els videojocs. Atropellaments de iaies amb grans quantitats de sang esquitxada. Maltractament de prostitutes i guerres de bandes, virtuals. La vida del videojoc és una vida en l'ombra de la caverna i nosaltres, gripaus al jardí imaginari, no podem deixar de preocupar-nos per l'aparent canvi en l'imaginari de la joventut. De les pedrades als vidres dels veïns que els nostres pares expliquen en companyia del cava, als terribles videojocs on nosaltres, els joves, matem a fictícis enemics a cops de bat de beisbol.
"Kids are different today today, I hear every mother say" cantaven els Stones quan eren kids. 19th nervous breakdown es diu la cançó.
Preocupació per la vida a la caverna perquè el fora no se'ns fa inteligible. Senyores Verdulin post-proustianes, ja no ens preocupem per la nostra diaria ració de croissants que s'havia vist interrompuda per la guerra que es lliurava a pocs kilòmetres de casa nostra. Madamme Verdulin encara tenia la capacitat de veure's afectada, en tota la seva banalitat, per el que succeïa en un món real. Noves Verdulin seiem al sofà mentre observem la guerra, ara sempre llunyana i sense influències en els nostres hàbits alimentaris, per la televisió. Un enviat especial tancat en un hotel amb colegues periodistes de tot el món ens ensenya una dona que ha sobreviscut 62 dies sota la runa. Admirable dona que, un cop recuperada, ens explicarà la seva experiència per acostar-nos, desde el sofà estant, a la crua realitat que allà es viu.
Explica Gómez Pin en el citat llibre com un metge rebia la trucada d'un home gran que, a diferència de la ja referenciada senyora iraniana, no vol seguir vivint. Un cas real. El metge va a casa del pacient, parla amb la familia de l'home que mostra la seva absoluta conformitat en l'acompliment de la voluntat del malalt. El metge torna a casa seva mentre reflexiona sobre si ha d'ajudar a morir el malalt. Torna a casa de l'home i la comprensiva familia i injecta una letal dosis al sistema circulatori del vell. A les noticies de la nit les noves Verdulin seràn protagonistes de la història gracies a que el pas a millor vida havia estat grabat en directe. Diu Pin en un altre punt del llibre que més val morir per la pàtria que per la CNN.
Al cinema les amigues Verdulin viuen l'angoixa del protagonista del film com a pròpia. La pel·lícula ens mostra la vida d'un director de cinema i, en una gram mostra d'habilitat per part del Demiúrgic director, es barregen les imatges de la pel·lícula de dins del film amb les de la pel·lícula on el director es personatge. L'escena es presenta amb un equip de rodatge i uns actors davant les càmeres. La càmera que converteix la pantalla del cinema en una finestra a la creació s'acosta cada cop més a l'actriu principal fins que l'equip desapareix del limitat camp de visió de l'espectador i mdme. Verdulin és ja una actriu més del proper Òscar a la millor actriu secundària.
La solució a la confusió del dins i fora, a la no-discriminació entre real i fictici, etiquetar els jocs amb clares senyals que mostrin el seu ús limitat a partir dels 18 anys. Després de veure com en 25 segles de filosofia no hem estat capaços de fer clara aquesta distinció em sembla sorprentment optimista que es cregui un legalment major d'edat per no confondre's i matar la seva avia amb els fogons de la cuina.
No ens ha d'estranyar que en jardí d'aquesta naturalesa el senyor Ian McEwan es pugui trobar en una situació (que sospito no poder qualificar de sorprenent):
"Al primer capítol (es refereix al seu últim llibre: "Dissabte") hi ha un accident d'avió a Heathrow que era totalment ficció, i m'encanta com més d'una persona em diu que se'nrecorda d'aquell accident..." (entrevista a l'AVUI de dimecres, 14 de desembre del 2005)
.
PP i patriotisme constitucional:
.
Llegeixo al diari AVUI el següent titular:
.
Les comunitats del PP pacten oferir ensenyaments comuns
"Els populars consideren que el projecte de la LOE no garanteix un patrimoni cultural comú"
(veure comentaris del meu anterior post)
.
No esperi el lector una gran dosis de demagògia en el meu comentari. No compararé el PP amb els nazis per la seva voluntat d'uniformitat cultural (contraria al patriotisme constitucional de Habermas). Els demòcrates tenen tècniques més subtils per fer desaparèixer les cultures que trenquen aquest ideal "patrimoni cultural comú".

4 comentaris:

Mikel ha dit...

De totes formes es molt fort com evolucionen les coses , amb els ordinadors e internet les adolescents descobreixen les coses pero segur que ho fan de un altre manera no pas com nosaltres al carrer....no se que voldra dir aixo en un futur pero en aquest cas la canço dels stones te mes sentit que mai.

Manuel Ibarz ha dit...

Home, no sé com ho veu. Tota la política agrària comú pujava fina ara a 51.000 MEUR.

Pedra Filosofant ha dit...

Aquesta colla de fatxendes peperus, disfressats de la iaia de la caputxeta vermella, van camí de fer ressucitar "la formación del espíriritu nazional", compte!. Es a dir, seria talment així, més o menys (qualsevol semblança amb la realitat serà això, semblança, d'acord?):
"*Capítulo 1- Democracia es aquel sistema político de gobierno en el que, con mayoría absoluta, nos podemos permitir gobernar (sic) el país, ni que sea de forma autoritària (nobleza obliga). La mayoría relativa (y por ende, los pactos con otros partidos de menor enjundia) no es más que un chantaje a nuestros ideales, a nuesto poder, y a nuestra (sic) política nazional".
Més o menys crec que la cosa de l'ensenyament propi dels peperus va per aquest camí. Dia a dia es va comprovant com el desfici d'alguns in-humans és, dia rera dia, el devorar crancs amb el pensament... :)
Ens llegim!

ferrancab ha dit...

Sr. Ibarz,
jo de fet no ho veig de cap manera. No sóc en Pedro. Jo no sé de què va tot això de la política agraria ni com funciona la UE.
El meu comentari era que, ja que vostè comparava el pressupost de la Generalitat de Catalunya amb les ajudes agràries fent referència a la que, sent moltes menys persones el pressupost de Catalunya era molt més elevat, s'hauria de tenir en compte que una cosa són ajudes i l'altre és el pressupost íntegre de tots nosaltres no? (corregeixi'm si m'equivco). És per això que no em sembla tant estrany que la Generalitat tingui més pressupost que ajudes dóna la UE a les produccions agrícoles.
Gràcies per respondre.
Mikel,
ja Sòcrates es queixava dels joves de la seva època. Que si parlaven malament, no feien cas, etc. Crec que la cançó dels Stones no perdrà mai la seva vigència perquè el problema que denuncien és el conflicte etern de les relacions inter-generacionals. Pot canviar superficialment, però en essència el problema sempre és el mateix.
Pedra,
Estic d'acord amb tu. El problema seria que això passés de ser una simple estratègia política per convertir-se en una concepció general de la democràcia, com ja passa en gran part dels votants Pperus.