16.12.05

Funciona!

Titular al diari AVUI del dia 14 de Desembre del 2005:
.
L'alcalde es compromet a revisar l'ordenança del civisme d'aquí a un any "si no va bé"
.
Deixem de banda el lamentable fet que es dóna quan un alcalde aprova un pla pensant en revisar-lo l'any vinent. Deixarem també de banda el debat sobre la finalitat última de les societats humanes, l'etern debat entre llibertat (desafortunadament vinculada a l'inefable Rosseau) i seguretat (clarament representat en Hobbes) com a garant de la posivilitat de societat.
El que si que fem és constatar el triomf del Maquiavel·licisme en el món de la política. El triomf del "funciona". Funciona per sobre de tot. I el problema ja no sorgeix del com sinó del condicional si. Si funciona, bé. Si no funciona, malament.
Els ultraneocons defensen les polítiques internacionals de Bush en l'evidència de que avui se celebren a l'Iraq eleccions democràtiques. Funciona! diuen. Faltaría més! El debat sobre la conveniència o no, sobre la legitimitat o no de la guerra d'Iraq no és, com en tot debat moral un xic seriós, respecte als fins sinó respecte al mètode, als mitjans. És en el fons parlar de la socràtica diferenciació entre vida i vida humana. L'home no es pot limitar a sobreviure, a la conservació biològica, l'home ha de viure bé. I dic ha de viure bé perquè la vida humana, la vida digna de poder-se anomenar humana només es dóna quan la supervivència material no representa el problema central de l'existència. Que l'engranatge bilòlogic funcioni no és per tant condició suficient i necessaria per parlar de vida humana. Molt malament ha d'estar un home que es vulgui reconèixer a ell mateix com a tal, per limitar les seves aspiracions a la pura existència com a potència d'home.
Molt malament ha d'estar una societat per tal que la seva aspiració sigui la supervivència orgànica. Molt malament ha d'estar per tal que l'únic motiu de revisió de les seves lleis sigui que no funcionin. I ja no només perquè "la supervivència" sigui només la base de la autèntica vida, ja parlem de cos social o cos individual, sinó perquè simplement no n'és garantia. Que una societat funcioni no és garantia de que funcioni bé. I, seguint amb la màxima socràtica, només una societat que funcioni bé és digna de dir-se societat humana.
Ens trobem amb casos com el de Sala-Martín que, lògicament i acceptable al ser ell un estudiós de la supervivència biològica, critica el sistema comunista perquè "no funciona". Vull remarcar que un economista s'ha de dedicar precisament a que les coses funcionin i que, per tant, Sala-Martín actua lògicament. Però aquesta no és la feina del polític. I, no cal dir-ho, tampoc del filòsof. Aquests s'han de preocupar que les coses funcionin bé i no simplement que funcionin.
Funcionés o no, el comunisme era una merda de teoria. El feixisme era una merda de teoria encara que Hitler pogués haber guanyar la segona guerra mundial. Potser els Stalin hauria d'haver matat uns quants milions de persones més per tal que el comunisme funcionés. O potser Hitler hauria pogut fer funcionar una europa sense jueus, homosexuals i un llarg i asimptòtic en l'infinit etcètera.
Funciona? i a mi què!