17.12.05

El Déu Kong. Breus reflexions sobre la deïtat simiesca

Es produeix en el film una curiosa escisió de la unitat del Déu cristià. Creador i únic autèntic jutge moral se separen. Director de cinema com a creador de realitat (gripaus al jardí imaginari) i homnipotent simi convertit en determinant moral. Únic capaç d'infringir càstig i oferir salvació. Ni creador ni etern, però déu.
.
Potser Arcadi Espada té raó i la veritat és democràtica. Destrucció del film. Permanència de la realitat. Permanent lluita contra els fenòmens naturals.
.
Demostració que la sortida de la caverna és sempre un viatge d'anada i tornada. Necessariament a la tornada s'arrossega el pes de l'experiència. No sempre en forma de simi cabrejat, no cal dir-ho.
.
Presència d'una evident mort en forma de calavera humana com a única possibilitat d'evidència de la vida humana com a contingent. Només com a reacció a la mort, com a fugida, la vida dels protagonistes prèn autèntic sentit humà. Evidencia de la mort, evidència de la contingència.
.
Absurda escena on la protagonista balla davant la deïtat. Absurditat de l'escena només comparable a la pròpia absurditat de la vida humana. Ball etern entre la deïtat simiesca (gràcies a Darwin) i l'abisme. Sempre ball en l'abisme. Curiós que la única sortida fós la fugida endavant.
Escena repetida més endavant en els escenaris de Broadway. Un simi encadenat i encara totpoderós. Dança ritual davant seu. Absime en la inmensitat de la massa que aplaudeix entusiasta la contemplació del totpoderós. Curiós que acabin fugint quan el poder en potència es converteix en acte.
Simi jugant amb ballarina com a demostració de la fragilitat humana. Show must go on. (and on and on...)
.
Magestuós provervi musulmà. "Aleshores la bella mirà als ulls a la bèstia i aturà la seva mà. En aquell moment va ser com si hagués mort". Mort de Déu. Supremacia del poder de l'home.
Escena final plenament nietzscheana. L'home ascendeix i ocupa el lloc de Déu. Déu cau en l'abisme. No mort per els avions, mort per la bellesa.
Fotografies dels homes davant el cadàver de Déu. Tragèdia. "Perquè escrius una comèdia per mi?". "No és evident?"
.
Simi convertit en Déu. No és d'estranyar que plantegi més dubtes morals la mort del simi que de la tribu humana. Certament resulta més senzill la identificació hegeliana d'iguals amb algú que estima la bellesa que amb algú que la vol destruir.
.
Eterna ascensió al cim. Pengen sobre l'abisme home i Déu. Només Déu pot salvar l'home. L'home no pot salvar Déu. Només té dues mans. Només Déu mor.
.
La facilitat de deixar-se caure i la insistent voluntat de seguir ballant.
.
They say the lights are always bright on broadway

8 comentaris:

Delfí ha dit...

A veure amb la Mula, doncs.

Gale ha dit...

La bellesa com a fí en el cap d'un simi, per contra de la vellesa, com a pànic a la mort, en el cap social de la societat.

Bellesa/vellesa .. en personatges terriblement eloquents o plàstics, no ho se..

tot i així, suposo que si Qing-kong no hagués matat abans al llangardaix no seria tan entranyable, recordo que el cervell s'ha format per complementació i agregació, per tant conservem un tros de cervell reptilià !

Déu simiesc!

Bellesa en dona!

pd: T'ha quedat força líric aquest post! :D

Manuel Ibarz ha dit...

Ferran, agraeixo les seves paraules de suport.
Ja veurà com amb una mica de paciència (i discrepant) farem un país millor.

procopio ha dit...

yo hice una entrevista a Gómez Pin en su dia para Lateral a propósito de "Los ojos del murciélago". Ahora me he comprado "El animal singular" (un libro que estuvo preparando cuando era director de mi tesis). Vi los libros desparramados en su mesa de trabajo del salón del piso de la calle Balmes donde ya no vive.

En fin, no sé si sabe usted que no por catalán soy menos anticatalanista. :)

Voy a ver si hoy veo King Kong, y luego leo su post y comento.

ferrancab ha dit...

Un buen libro el del animal singular.
Teniendo en cuenta que encontré su bloc via Arcadi Espada ya le suponia a usted cierta dosis de anticatalanismo.
Nos vemos.

Pedro ha dit...

tot allò que fa pudor a Arcadi Arcades defensa la COPE.

ferrancab ha dit...

Què vols dir que la defensa? La defensa com a sinònim de donar-hi suport i algún tipus de credibilitat i simpatia, o la defensa com a oposat a atacar-la i voler-la tancar?

Pedro ha dit...

la segona cosa.però jo tampoc estic massa d'acord a tancar-la.