20.11.05

"Sum, ergo Cogito" ?


Powered by Castpost

Mare: Porta un temps deprimit. De cop, és incapaç de fer res.
Doctor: Per què estàs deprimit, Alvy?
Mare (Donant un cop de colze a Alvy): Digue-li al doctor Flicker. (el jove Alvy seu, mirant el terra. La seva mare respòn per ell). És per una cosa que va llegir.
Doctor: Per alguna cosa que va llegir?
Alvy (encara mirant el terra): L'univers s'està expandint.
Doctor: L'univers s'està expandint?
Alvy (pujant la mirada cap al doctor): Bé, l'univers és tot, i si s'està expandint, algún dia es trencarà i serà el final de tot!
Mare (disgustada, el mira. Li crida): Què té a veure això amb tu? (es gira cap al doctor). Ha deixat de fer els deures.
Alvy: Quin sentit té fer-los?
Mare (excitada, gesticulant amb les mans) Què té a veure l'univers amb això? Estàs aquí a Brooklin! Brooklin no s'està expandint!

Woody Allen. Annie Hall
Ens diu Steven Pinker que "la mare de Alvy té un bon argument. Brooklin no s'està expandint. El que sembla depriment al nivell més profund d'analisi científic pot no tenir conseqüències a l'escala cotidiana en que vivim les nostres vides".
Quan parlem de l'expansió de l'univers és normal entendre que això no modifica la nostra manera de viure el dia a dia. Nosaltres existim només dins aquest univers en expansió i com a conseqüència precisament d'aquesta expansió, així que semblaria estúpid que el fet de conèixer aquesta realitat hagués de modificar els nostres hàbits. No hem condicionat les nostres estructures socials i el nostres mode de vida a l'expansió o no de l'univers.
Ara bé, quan el coneixement científic trenca les muralles que delimiten el nostre univers com a zoons politikons, aleshores potser si que podria arribar a trontollar el nostre món. A mida que les tesis materialistes van prenent més credibilitat fins al punt de poder donar explicació a fenòmens fins ara només comprensibles des de la creença en una realitat inmaterial i lliure en l'ésser humà, les responsabilitats exigibles als homes per les seves accions forçosament es veuràn limitades. A menys llibertat, menys responsabilitat. Com ens recorda Nietzsche a "la genealogia de la moral", antigament no es considerava als homes lliures però, tot i això, el càstig per les seves "males accions" era present per evitar-ne de noves. Tot i que fós el destí qui portés els homes a actuar contrariament al bé, calia evitar que aquestes accions es repetíssin en el futur.
Potser ja no som "res cogitans", potser no som "ànimes presoneres en un cos", potser ja no som tant lliures com ens pensavem i les determinacions materials són molt més important dels que ens agradaria creure. Perquè potser la condició és una qüestió de fe. Diu Ballarín el mossèn a l'AVUI d'ahir "crec en Déu perque no puc creure en l'home esparracat, que surt tant en llibres i en films de missatge". Tampoc hi creuen els que amants de les partícules subatòmiques i del determinisme big-bangià. Ergo creure en Déu no és l'única solució enfront el problema de la nostra realitat metafísica. Potser no "estem condemnats a ser lliures" però sembla clar que estem condemnats a respondre com si ho fóssim.
Canvi de la concepció del "Cogito, ergo sum" a la nova "Sum, ergo cogito"? Jo no apostaré per la victòria del Sum. Abans materia o idea? Però sempre materia i idea.

6 comentaris:

Pedro ha dit...

Francesc Sauquet the best, cogito ergo sum ergo cogito ergo sum.
Visca Woody Allen.

ferrancab ha dit...

Un gran mestre en Woody. I en Sauquet "ausi". No recordava aquesta interessant afirmació però me'n alegro de coincidir amb ell.

Mikel ha dit...

buff , m´he perdut una mica , pero m´ha fet gracia senitr a parlar altre cop d´en Mossen Ballarin , sempre m´ha caigut simpatic aquest mossen.

ferrancab ha dit...

Demano excuses per la poca claredat dels meus discursos metafísics. Cal tenir en compte que els escrits d'aquest blog són la materialització del lema que l'encapçala; "el caos no és més que un ordre per desxifrar". Tan pot ser interpretat com a excusa o com a veritat intuitivament evident, és igual. Per ser clars potser seria millor esborrar-ho tot i quedar-nos amb la aportació de l'estrany recordant un bon professor que vem compartir: "cogito ergo sum, ergo cogito, ergo sum". Aquí hi és tot.
Mercès per ta visita.

Pedra Filosofant ha dit...

Ferran: cogito que senzillament "estem condemnats a ser", i lo de la condemna (si no vaig errat, ja em corregirás, mestre) ja ho va dir Nieztsche. I és cert que de vegades t'entenc de seguida, i que les menys m'haig de passar una bona estona "fent-la bullir". Això és bò, però. Filosofar es pensar. Més fotut és que no arribis enlloc després de llegir i re-llegir, i per aquests dubtes (de metafísica i del que sigui) estàn els mestres. Ens llegim!

Anònim ha dit...

compte amb les faltes d'ortografia.