9.11.05

Novetat!

En una societat que viu tancada en el present, sense una visió històrica ni cosmològica d'ordre global, no és estrany que la novetat sigui sobrevalorada fins a l'absurd. La novetat, o la aprença de novetat, dóna validesa a l'estancament en un estadi positiu que atorga al nostre moment, ara considerat ahistòric, una superioritat que reforça el nostre etnocentrisme en l'ara i aquí. Un etnocentrisme curiós en aquest moment històric. Ara que ja no només no hi ha món per conèixer sinó que sembla que comencem a conèixer indrets remots de l'univers i les profunditats marines, ara és quan més incomprensible el voler imposar un així universal. El coneixement de models socials diferents no ens ha privat de continuar tancats en el model únic del que tant orgullosos sembla que ens hem de sentir. Ja no és només un ara i aquí (un ara molt limitat, qüestió d'hores, i un aquí que avarca un extens àmbit geografic del nord-oest mundial), sinó un ara, aquí i així. Una concepció tant restrictiva que permet a gent com el semi-genial Iu Forn afirmar que "una societat o és de consum o no és societat". Ja no només hem de vigilar de no ferir sensibilitats al parlar de societats animals sinó que em de vigilar, estant com està el terme societat carregat de connotació positiva de tota mena, de no extendre el seu ús vàlid més enllà del nostre quart de pastís mundial. No és d'estranyar que ens permetem el luxe de dir coses com que potser seria convenient "proscriure l'Islam". Ep! Un liberal eh?! Un liberal! Algú per qui sembla que l'islam és essencialment incompatible amb la democràcia. Explicacions? Cap. Aquells que neguen l'autoritat a prestigiosos científics per parlar sobre temes de la seva competència com el canvi climàtic mentre eleven a la categoria de dogma la opinió d'un novel·lista de ciència ficció, aquells es permeten negar a l'islam la possibilitat de viure en democràcia com si això fós una obvietat.
On és doncs la novetat? Enlloc o, com a mínim, "la novetat ja no és el que era".
Novetats com les de l'anunci de Saloni: "La ceràmica de la nova dona". Quina és la novetat? La ceràmica no, suposo. Ja la feien servir els pares de Fraga. La "nova dona", la que segueix preocupant-se de la ceràmica. Com la seva mare, la seva avia i alguna societat de simis que haurà après a utilitzar-la amb finalitats menys estètiques però segurament més pràctiques. La novetat on és? Enlloc o, com a mínim, "la novetat ja no és el que era". Si jo fós dona m'enfadaria.
Novetats com la creença de la superioritat del món cristià enfront al musulmà. Gent aquesta incapaç de vocalitzar normalment llengues com l'anglès o el noble castellà de la mateixa manera com són incapaços de viure en democràcia i sense immolar-se constantment guiats per el fanatisme i la irracionalitat.
Novetats com el tracte a l'Àfrica. Ara que ja han fet seves les creences que els hem imposat i que conreen el que voliem que conreéssin, els deixem de banda fins que, com diu Mallart al seu llibre Okupes a l'Àfrica, fem alguna nova "troballa ideològica gràcies a la qual Occident es creurà obligat a córrer cap a l'Àfrica per imposar-la".
Novetats com la simpàtia que ens ténen a les espanyes.
Novetats en definitiva que només ho són en aparença perquè el que pretenen és que tot segueixi igual, que tothom accepti el seu rol i que, en definitiva, siguem com volen o no siguem.

5 comentaris:

Mikel ha dit...

el teu post m´ha fet pensar una cosa que hi te part de relació , es la famosa frase "ja esta tot inventat" en el cine , en el futbol , a la radio , a la tele....no obstant a mi personalment sempre hi ha un argument de una peli , o algun programa de radio o TV que hem sorpren i penso.....quins cullons el director!!...com s´ha currat aquest argument , es molt bo!! com pot ser que estan al 2005 ningu abans hagi pensat un argument tan bo.

pelblocgros ha dit...

És com la idea del canvi. Els "ciutadans pel canvi", segueixen volent un canvi? O que cal canviar l'estatut "per estar al dia dels nous temps". Escolta, l'hem de canviar per tenir-ne un de bo, no un de nou!

Per cert, l'altre dia vaig sentir que el Trias s'apunta a la idea del canvi, i diu que vol fer fora en Clos perquè després de tants anys de socialisme (?) cal un ajuntament nou. És curiós, jo trobo que no li hauria de costar gaire trobar arguments més convincents.

ferrancab ha dit...

Mikel,
Jo també sóc un gran defensor de la idea de que no tot està inventat. Només cal veure com el llenguatge és potencialment infinit, de tal manera que hi ha infinits missatges possibles. Impossible trobar-hi fi. Cal tenir en compte també que cada persona que rep un missatge el fa séu i que cada vegada que el rep, depenent del moment, el fa séu de diferent manera. Infinits missatges.
Pel Bloc Gros,
Hem santificat el canvi arribant a aquestes situacions tant absurdes on el canvi es justifica a ell mateix. El canvi és necessari perquè cal un canvi. Ja no és mitjà sinó finalitat. Lamentable per la poca exigència que això comporta i perquè, si considerem que el canvi és intrinsecament bo és perquè deben creure que estem de la pitjor manera que podem estar no? No serà que estem en un moment de decadència...?

Pedra Filosofant ha dit...

Ferran: posats a cercar coses "noves" -o coses que han "canviat"- potser seria el moment d'analitzar amb cura el fet que ha suposat el reiterat ús i abús del "tarannà" d'en Zapatero a l'escenari polític espanyol.
Creus que té quelcom a veure amb la "fuzzy logic", la lógica difusa, la de l'ambigüitat del "potser sí, però encara no", en contraposició amb els més concrets i definitoris "sí" o "no" des d'un principi?.
Tot plegat froma part d'una nova i (de ben segur) estudiada dialèctica política?.
Si no fós perque sabem que és de Lleó (bona terra!) en diria que aquest és de la terra galega, oi?. Mai se sap si puja o si baixa, i aquest cop, em sembla que ens tocarà el rebre als catalans. S'admeten apostes de quin camí agafarà, si el d'en Pinotxo o el d'en Pulgarcito... ;-)
Ens llegim!

ferrancab ha dit...

Crec que també és una novetat en aparença. Sota aquest suposat "talante" s'hi amaga la natural necessitat d'autoconservació i el joc maquiavèlic d'equilibri de forces. Crec que no pot agafar mai el camí de pulgarcito a no ser que anyori els temps a la oposició. És llei del polític marejar la perdiu i dominar l'"art del possible".
Saluts!