13.11.05

Marx, Webber, Marvin Harris i el senyor Station


Powered by Castpost


Escriu el senyor Villatoro un article formidable a l'edició d'"aujourd'hui" al diari AVUI. El meu respecte per el senyor Villatoro i per la seva manera d'enfrontar-se a la realitat des del "repte de la complexitat". Ens parla en Vicenç (suposo que així li diuen els amics) de les causes de les revoltes d'aquests dies a França i diu que no han de ser contemplades només desde una òptica Marxista de materialisme històric, que no són només les causes econòmiques les que determinen la conducta dels "car-burning" (terme de collita pròpia), sinó que cal tenir en compte el factor Webberià, el de la importància de la cosmovisió religiosa en les actituds de la gent. Com diria el meu admirat Gómez Pin "és una idea tant bona que casi moro de no haver-la tingut". Molt bé.
Ara bé, posats a fer un exercici de complexitat intel·lectual, m'agradaria introduir en el debat les teories de l'antropòleg Marvin Harris. Harris ens explica al seu llibre "Vacas, cerdos, guerras y brujas" (poso el títol en castellà perquè ignoro si existeix una traducció al català) "les causes materials que s'amaguen darrera l'aparent irracionalitat dels estils de vida de diferents formacions culturals". Explica, per exemple, que el tabú alimentari que prohibeix menjar carn de porc a jueus i musulmans prové de la dificultat de criar aquest animal en les terres originaries d'aquestes dues religions. Criar porcs al desert és introduir un competidor per l'aliment en un clima ja de per si hostil ja que els porcs són omnívors com els humans. Explica també altres fets tant aparentment independents de l'entorn natural com el masclisme de certes cultures i el bel·licisme extrem de tribus com els Yanomamo. Tot té una mateixa explicació, la supervivència (d'una manera no envejable per la nostra societat, per cert) de la pròpia polis.
El problema és que aquestes explicacions justifiquen l'orígen, dónen una categoria de originariament racional a allò que als occidentals de l'est (Europa) ens semblen qüestions sense sentit. Sembla clar que tota qüestió de caire religiós que prospera és per la seva conveniència i adaptació al medi econòmic i social en el que es troba. Si el protestantisme va prosperar va ser, en bona part, gràcies a que molta gent vivia oprimida sóta els designis de l'esglesia catòlica. Aquest sistema, orígen del capitalisme segons Webber a la seva obra "La ètica protestant i l'esperit del capitalisme", va néixer en unes condicions que ja podríem dir properes al capitalisme. Va prosperar i va fer prosperar el capitalisme perquè va néixer on calia i quan calia.
No sóc un defensor del materialisme històric i de la exclusivitat de l'economia en els canvis (entre altres coses perquè sinó estaria estudiant economia en comptes de filosofia) però si que crec que sense una necessitat de supervivpencia material no hi ha nova teoria que canviï el món. La teoria ha de ser la guia en temps de necessitat, però la necessitat només pot ser autènticament econòmica ser realment trascendent. Quan la gent s'alça en armes en nom de la llibertat ho fa més guiat per l'estómac que per convicció filosòfica.
Les pautes que la religió marcava en el moment del seu naixement són tant racionals com irracionals són ara en la nostra societat i, si els europeus i occidentals ens podem sentir orgullosos de la nostra suposada superioritat (el condicional prèn aquí unes consideracions de gran importància) és més per la renúncia a una vida plenament religiosa que per el gaudi de una millor religió. La veritable integració dels musulmans no vindrà tant de portar o no portar el vel o de menjar carn de porc o no sinó que es donarà quan visquin la seva religió a estones i, després, hi visquin d'esquena, com hem fet els cristians. Quan un musulmà sigui capaç de viure en la contradicció constant en la que viuen avui en dia els cristians, aleshores viuràn i viurem en pau. Que juguin a la Play Station i follin als lavabos de discoteca com tot bon cristià; aquesta és l'autèntica integració i no parlar d'una il·lustració de la que no han tingut el gust de gaudir o d'un Concili Vaticà II del que es veu que ens hem de sentir orgullosos els occidentals tot i que no sé per quin motiu.

3 comentaris:

Pedro ha dit...

Jo tampoc sóc defensor del materialisme històric i estudio el que estudio!

Manuel Ibarz ha dit...

Gràcies pel seu comentari a l'aportació de l'estrany.

ferrancab ha dit...

Gràcies a vostè, però em sembla que no em va entendre. Suposo que es deu a l'ambigüitat del meu comentari: "apa!". Li ho explicaré. Aquest "apa!" no pretenia ser una mostra de rebuig a les opinions anteriorment expresades per el meu amic Estrany, Pedro o com tingui ganes de ser anomenat segons el moment. El significat del meu "Apa!" vindria a ser més aviat un sinònim de "chúpate ésa!". Espero no haver-lo decebut,
Atentament,
Jo mateix.