29.11.05

L'error de Kant?

Ahir vaig anar a la presentació del llibre "El hombre, un animal singular" del Catedràtic de la UAB, Víctor Gómez Pin. Després de rebre els elogis dels convidats, la babèlica (i també Catedràtica d'ètica, detall rellevant) Victòria Camps i un professor emèrit de la Sorbonne de qui he oblidat el nom, va fer una xerrada on defensava el seu llibre com a "políticament incorrecte" alhora que conservador. Políticament incorrecte per oposició a les tesi animalistes que, segons Pin i Camps, predominen a la societat i promouen una continuitat entre humans i la resta d'animals fins al punt de negar qüestions com l'exclusivitat humana del llenguatge, la moral o la dignitat. Conservador perquè afirmava ser defensor de la vella tradició humanista des d'Aristòtil fins Sartre passant per Kant.
Tot molt maco i alegre, els convidats elogiant la elogiable obra, fins que s'obre el torn de preguntes i dues defensores del vaganisme i estudiants dels drets dels animals (una d'elles surt a la foto del link aguantant el cartell) van formular una qüestió sobre la confusió en Kant i en l'obra de Pin del subjecte moral amb l'objecte moral. Kant fonamenta la seva ètica en un home racional i Pin, portant aquest principi a l'extrem, arriba a negar la possibilitat d'una ètica dels animals. Hi ha confusió entre subjecte moral (que ho és en tant que racional i lingüístic, dotat de lógos) i objecte moral (que ha de ser el depositari d'aquesta moral) perquè mentre ser dotat de lógos és la condició de necessitat per ser subjecte moral no ho ha de ser per ser objecte moral. Això es mostra evident quan no dubtem en atorgar drets als nadons, fins i tot als fetus, o a la gent que pateix malaties tals que no podem considerar en plenitut de les seves capacitats racionals. Els atorguem aquests drets, aquest reconeixement, no en tant que éssers dotats de raó sinó en tant que humans. I ens trobem aquí amb el problema de fons, el problema antropològic relatiu a la pròpia definició de l'ésser humà. Si definim la humanitat entorn al lógos n'hem d'excloure aquells individus que, per qualsevol motiu, no pot fer ús d'aquesta capacitat o no participa d'aquesta capacitat. Hi ha d'haver una concepció de la humanitat en el fons d'aquests raonaments, una concepció que no estigui condicionada a l'ús o no d'aquestes capacitats racionals.
Quina és doncs aquesta concepció? Potser és una concepció més intuitiva que de desenvolupament teòric i racional. Potser la hem de buscar en la genètica, en percentatge de bases nitrogenades o diferències a nivell cromosòmic o de gens. Però el que està clar, com va dir Gómez Pin, és que "no fem confusió entre el nostre fill i el nostre gos".
Les teories Singerianes que, crec que fonamentades en aquest mateix error de concepció, afirmen que si un nen de dos anys té la mateixa capacitat racional que un primat superior tots dos han de tenir els mateixos drets, oblida aquesta capacitat de no-equivocitat entre uns i altres que tenim els humans i que els drets no ens els concedim en tant que éssers dotats de lógos sinó en tant que éssers evidentment humans.

7 comentaris:

Mikel ha dit...

Ei!! molt bona la vineta , a mi hem va agradar mes una que vaig veure de l´evolucio on l´home despres de aixecar-se tornaba a curvarse per seure devant d´un ordinador.....

Pedro ha dit...

És un debat interessant, però potser necessitem que ens diguis una aplicació pràctica propera. Som utilitaristes.

ferrancab ha dit...

Mikel,
la vaig trobar al bloc que surt si hi cliques a sobre. Em va fer molta gràcia, sobretot ara que començo a caminar corbat (sóc un fill de la ESO i les motxilles mastodòntiques)
Mr. Estrany,
Una aplicació pràctica seria, per exemple, en el debat de concedir drets a la gent (alguna, per ser políticament correcte i intel·lectualment conseqüent) del PP. Tu creus què si condicionem el ser objecte moral al fet de ser plenament racional els n'hauriem de donar?

Pedro ha dit...

La resposta és elemental. És humà tot aquell que, o bé és projecte de persona intel.ligent, o bé podria ser-ho si no fos per una malaltia o malformació.
Noi, portes una bona ratxa. primer intentant resoldre l'ou o la gallina. Després això.m Ara pregunta't perquè hi ha alguna cosa enlloc de no haver-hi res.
SI respons les 3 coses ets el nou Kant.

ferrancab ha dit...

Gràcies, oh, sr.Estrany! 25 segles de filosofia sense veure que la resposta era "elemental". Estimat Watson...

ipsissimus ha dit...

En la meva modestèrrima opinió, Kant era un neuròtic antisocial obsessionat amb la raó.

ferrancab ha dit...

Crec que no és un fet opinable. Ho era "amb sense cap tipu" de dubte.