17.11.05

I've had a dream

Diuen que hi ha somnis que es repeteixen. És cert. Jo en sóc conscient de tres que fan molt mal rollo i es repeteixen de tant en tant. Són tres escenes (dues escenes i una reconstrucció):
1. La primera és anant en el cotxe del meu pare menjant un croissant. Jo en tinc un a la mà i la meva germana un altre. La vull espantar i li pregunto si coneix la història de les dues serps que surten dels croissants. Ella respòn que si però no s'espanta. Jo arrenco una pota, la començo a mastegar i veig com dos caps de serp surten de dins el croissant. La meva germana riu, es descollona, el meu pare es gira i em diu que les llenci per la finestra. Sóc l'únic que crida.
2. La segona escena és al poble dels meus tiets. Davant de casa seva. Estic a punt de creuar el carrer (en realitat és una merda de carrer però al somni sembla molt més ample i, a més, hi passen cotxes). Veig la meva tieta a l'altra banda i la saludo. Passa un camió. Quan el camió ha passat veig un home darrera la meva tieta que l'agafa pel braç i li clava una xeringa.
3. Aquest és un somni sencer.
Comença quan em desperto a mitjanit perquè algú truca a la porta insitentment. M'aixeco del llit i vaig a obrir la porta. Estic sol a casa. Obro la porta i és el veí de davant que m'agafa i cridant em diu que corri, que ja vénen i que ens volen matar. Baixem les escales corrent, sortim al carrer i veiem que l'edifici de davant està en runes. Hi ha un parell de tancs a l'altra banda del carrer, se sent un tret i el meu veí cau a terra mort. Jo corro sense saber on anar. Corro per una llarga avinguda i em vaig creuant amb molta gent armada i uniformada. Alguns fugen en direcció contrària a la meva, altres s'amaguen darrera els contenidors i surten per disparar contra mi i altra gent, altres em persegueixen i van disparant-me per l'esquena. Entro a una casa que té la porta oberta per amagar-me però els seus habitants em fan fora pensant que sóc del bàndol contrari. Potser ho sóc. No sé de qui fujo ni qui son els bons i qui els dolents. Veig pistoles al terra però no les agafo per no perdre l'avantatge que porto als meus perseguidors. Continuo corrent. Entro en una altra casa i em fan fora també. La història es repeteix unes quantes vegades més i l'avinguda no sembla tenir final. Trets i més trets. Hi ha una noia que corre al meu costat. És maca i sembla que és de les del meu bàndol, sigui quin sigui. Em diu que la segueixi i em porta per un carreró. Entrem al carreró i es fa de nit. S'adorm. Passa la nit en una calma estranya. Es desperta i em diu que la segueixi. S'aixeca i rep un tret al cap. Jo corro per el carreró i entro a una casa que em resulta familiar. Hi entro i hi trobo un amic de la infància. El Roger va vestit amb uniforme militar i em diu que ja no podré fugir, que ja em tenen. Surten altres militars de les habitacions de la casa. Són molts. Em diu que em matarà. Em poso de genolls i tanco els ulls. Noto el canó de l'escopeta al meu cap. Sento el tret. Caic de cara a terra i se m'esclafa el nas. No estic mort. Ells no ho saben i jo em quedo tal com he caigut fins que marxen. Aleshores salto per la finestra i corro carrer enllà fins arribar a una zona completament destruida. Veig un túnel a l'altra banda. Corro cap allà, entro al túnel i desapareixo en la foscor. Encenc el llum i tota la rutina de cada dia.
Un somni que espanta, que es repeteix i que sospito que vol dir alguna cosa.

4 comentaris:

Pedra Filosofant ha dit...

Ferran: estàs de conya?. Si més no, prefereixo creure que sí... On vols arribar amb el somni?. Per haver-lo explicat, ja no es fará realitat, o sí?.

ferrancab ha dit...

No estic de conya no. És un somni que tinc de tant en tant. No es tracta d'arribar enlloc però fa molt mal rollo no?
Per sort F.J.Losantos no té prou poder com per fer-lo realitat! jaja.
Salut!
PD: no serà com allò que diuen de "els meus malsons són els vostres somnis" (o al revés)?

Pedra Filosofant ha dit...

Ferran: parlant més seriosament et diré que el que jo volia dir-te és que dessitjo que el teu "malson" (n'hi ha de pitjors, potser?) només sigui això, un malson, i no el desig d'una realitat per part d'en F.J.Losfascios. Si no fóssim on som i amb qui som, potser sí que ja estaríem uns quants a la gàrjola, fugint per cames o al canyet directament... Ens llegim, i prent til-la abans d'anar a dormir... També diuen que va bé no escoltar-se el llop... ;-)

elquemaietvaigdir ha dit...

...i posar oli de taronja al coixí...

Tot i això jo he provat tots els mètodes imaginables i no n'hi ha cap que els faci desaparèixer. potser sí que ens volen dir alguna cosa, ves a saber!