7.11.05

En alguna cosa haurem de creure...

Resumia avui un bon professor meu d'aquesta manera la filosofia moderna de la sospita.
Deia que el pensament modern veia la realitat com una ceba i que pensava que si anava treient les capes de les que no es podia tenir plena seguretat de la seva validesa, al final arribaria al nucli. Un nucli on fonamentar tota la creença humana i en l'home. Però deia que el que passa és que la ceba no té nucli i que al final el modern es queda sense ceba a les mans i plorant. Tràgic final.
La comparació no és seva però en desconec l'autor. El paralel·lisme és però sublim i realment preocupant perquè, si no hi ha nucli, nosaltres que se suposa que som?
Tot i acceptar amb una fe cega (que no invident o irracional) la evident creença en la pròpia existència no puc deixar de preguntar-me sobre el com d'aquesta realitat i sobre la part d'autèntica (no-mística i no-imaginària) realitat existencial.
Seguirem buscant alguna cosa en la que creure, potser perquè no tenim més nassos que fer-ho. I, en plena i conscient contradicció amb la proclama de G.K. Chesterton, "Des que l'home ha deixat de creure en Déu, el problema no és que ja no cregui en res sinó que ara s'ho creu tot", que serveix de senya d'identitat d'un blog amb el que també plenament i concient discrepo en moltes coses, em perdo (literalment) en la lectura de la poesia "Qui sóc jo?" de Dietrich Bonhoeffer de la que, quasi plenament i concient discrepo per no ser home de fe cristiana.
En què hem de creure doncs? Encara més, en que podem creure? Potser només en la nosaltres mateixos. O potser, amb ànim de fugir d'un sol·lipsisme que es presenta com a extremadament anti-intuitiu, en el proïsme. Un proïsme en el que creure com a evidencia de la pròpia identitat seguint la teoria del mirall de Lacan, com a visió en el mirall on descobrir la pròpia identitat.
PD: Els que crèiem que una nova televisió en obert havia de ser, per força, millor que les ja existents sembla que encara tenim una cosa menys en la que creure. Si Gabilondo és el millor periodista de l'estat anem llestos...

6 comentaris:

Pedra Filosofant ha dit...

Hola Ferran!. De nou per aquestes contrades blogueres em trobo amb aquest comentari teu sobre les creences pròpies i alienes. I en voldria fer només dos afegitons. L'un és que potser ha arribat l'hora de que cadascú (sense fer-ho ni religió ni dogma de fe) tingui el seu propi "nucli" de la seva "ceba". Un nucli que surgeix en mirar-se dins d'un mateix i veure "què hi ha".
I aquí hi enllaço l'altra afegitó. Ens dius: "Un proïsme en el que creure com a evidencia de la pròpia identitat seguint la teoria del mirall de Lacan, com a visió en el mirall on descobrir la pròpia identitat." Aquí potser hi tenim una part de l'entrellat. El mirall cap endins per una part, i el mirall que són els altres. Un mateix comença dins seu, i continua amb els altres, com a referent on mirar-se. No t'ha passat, al llarg d'una jornada qualsevol, que veus que els demés fan o diuen quelcom, i penses "ostres, si això ho faig jo també", i abans no te'n havies adonat?. Per això diem que "el problema són els altres", oi?. Ens llegim!

Mikel ha dit...

Realment en Gabilondo ho va fer pero que molt malament , pero no nomes ell , els camaras tambe van estar molt malament , semblava una TV local. Fins i tot trobo desencertat el color vermell de fons.

frederic ha dit...

la metàfora de la ceba em sembla genial, és la realitat, a mltes persones quan els treus les capes superficials només trobes un nucli buit.
No he vist res de Cuatro, tan malament està? I si li donem un petit vot de confiança per ser el principi de les emissions?

ferrancab ha dit...

Jo de moment segueixo treient capes i espero que si, que, al final, hi hagi un nucli.
Cuatro ahir va fer pena. Però pena de debò. Gabilondo té davant la càmera tots els tics de ràdio que pot tenir. Mirada a l'infinit, posat com si seiés al sofà de casa seva, fent un informatiu que semblava un programa d'opinió (cosa a la que ja ens estem acostumant) i, més enllà de tota qüestió formal, o no, pregunta a l'audiència si creu que les paraules de Bush són o no una excusa. Pregunta retòrica s'entén. I s'entén sobretot quan es veu que hi afegeix un "parece que el hombre más poderoso de el mundo no tiene que dar explicaciones a nadie". A tot això hi hem de sumar algún que altre "han declarada a cadena... a Cuatro", més comrensibles però igual de lamentables. Va tallar una entrevista amb Maragall i Espe la hooligan a mitges per qüestions de temps... I no només van ser els informatius. Tot i que només vaig veure trossets, els micròfons no se sentien bé (ni els dels presentadors), quan es presentaven els col·laboradors els càmeres perduts... En definitiva, un desastre més digne d'aficionats que de professionals experimentats com suposavem que éren...
Si no és per blanquejar diners no s´entén...

Pedro ha dit...

Sort que el tio no té manies i humilia igual ministres que presidents de Catalunya... veure la senyor Ministra fent d'enviada especial de Cuatro a Granada i aguantant-se el micro a ella mateixa fa riure.
I per cert, avui han obert l'informatiu entrevistant a l'Heras. El més important del món avui, el positiu per dòping d'un noiet de Béjar que va en bici.

ferrancab ha dit...

Això és com el que sempre diu en Basté respecte als àrbitres: hi ha àrbitres dolents que són els que tracten a tothom de la mateixa forma i hi ha àrbitres tendenciosos que tendeixen a afavorir a un dels dos equips. En Gabilondo ha demostrat que a més de tendenciós (Socialista fins la última de les espines) també pot ser dolent.