11.11.05

El Primer Ministre

De com recuperar la calma en temps de revolta interna
La República està infestada de xusma i de lladres que cometen tota classe d'excessos. El Primer Ministre ha de saver que per tornar a imposar l'ordre a tot el país i sotmetre'l a l'imperi de la llei és precís que implanti un govern fort; ha de decidir donar plens poders a un home cruel però enèrgic, Nicolas Sarkozy de la mateixa manera que Cèsar Borgia féu governador de la Romanya a Ramir D'Orgo, personatge que compartia amb el ministre francès els atributs abans mencionats.
Aquest, Sarko, en poc temps aconseguirà restablir la pau al país. Però després Dominique de Villepin, considerant que tant excessiva autoritat podria arribar a fer-se odiosa, ha d'establir un nou tribunal civil que sigui presidit per un home respectat i en el que cada població pugui veure's representada per un diputat i, adonant-se'n Monsieur Villepin que les crueltats de Sarkozy podrien portar-li odis, per lliurar-se de tota culpa a ulls del poble i per guanyar-se la seva estima i probar-li al mateix temps que no havien de ser-li atribuides les crueltats comeses per el seu ministre, aprofitant la primera ocasió, un matí ha de fer-lo escuarterar en dues parts, deixant el ganivet ple de sang a un costat, en mig de la Place de la Republique.
La ferocitat d'aquest espectacle deixarà al poble estupefacte i satisfet al mateix temps; tots els cors dels enfants de la patrie quedaran esglaiats de sorpresa i temor.
Extert del manuscrit El Primer Ministre de l'autor florentí Firnandinno Maquiavello

1 comentari:

Pedro ha dit...

Sarkozy és una mena de Fouché éstrany, si bé el Fouché per excel.lència és l'alcalde Perpinyà sr. Alduy.