19.10.05

Tot encaixa

Els humans tenim la necessitat de estar segurs de nosaltres mateixos. Després de aquest inci més propi de la Mary of the Peace January que d'un servidor, continuem.
Suposo que el dubte metòdic no ha estat absorvit per la consciència humana com a pauta de comportament per ser poc pràctic, perquè, adoptant els termes de Dawkins, no deu ser una Estratègia Evolutiva Estable (EEE). Tot i acceptar aquesta trava utilitarista i la necessitat de supervivència més ençà de la metafísica, no em deixa de sorprendre la poca capacitat de dubte de certes persones. Em resulta admirable la facilitat que tenen certs individus per generar un sistema tancat on encabir-hi, amb una admirable fidelitat a la teoria del coneixement kantiana, totes les percepcions empíriques a la seva corresponent categoria sense que el sistema se'n ressenteixi. Són gent fàcil de tractar, de mantenir-hi una conversa o fins i tot una convivència. Com si fóssin un cabdell de llana només cal estirar del primer fil que en surt per descobrir tot el que s'amaga en aquella aparentment caòtica conglomeració.
Deia l'ultraliberal Olivé al seu Engrunes d'ahir que "perquè la història la fan les persones i no les organitzacions, trobo que té raó en Maragall i no el PSC". Concepció històrica aquesta que suposo es deu veure reforçada en la natural struggle for live darwiniana reforçada amb les posteriors interpretacions dawkinianes que defensen l'individualisme genètic i el conseqüent darwinisme social aplicat a la ètica i a la economia. Si ets liberal compra l'AVUI o La Vanguardia (entenc que parlo en català i per públic català). Tot encaixa si ets un liberal.
Si no tens la sort de ser un liberal però gaudeixes de la superioritat moral que et dóna el ser d'esquerres també encaixa tot. Com que rebutges que la ciència determini el joc social no acceptaràs mai la diferenciació de rols de l'home i la dona i probablement, com deia un altre liberal de l'AVUI, en Sostres, posaràs a les treballadores de l'fnac a descarregar caixes d'un camió i els homes a fer paquets de regal. Compraràs el Periódico o el País i defensaràs el model social europeu quan el Katrina arrasi New Orleans perquè detestes Bush i creus que cal un poder públic fort per quan passen aquestes coses. Tot encaixa també si ets un progre.
Si ets liberal i català es veu que hauràs de llegir en Porcel mentre que si ets progressista i sostenible no pots deixar de comprar els llibres de Saramago. Si ets liberal has de defensar les tesis de Xavier Sala-Martín encara que no n'entenguis un borrall d'economia (ja t'ho ha posat fàcil, no et preocupis) i si no ho ets llegir en Barril o en Chomsky. Però el que no has de fer mai és dubtar. Si ets liberal ja està, ho ets, és així i no cal que hi facis res perquè ja està bé com està. Si ets progre no dubtis mai, tot està bé així, ja saps qui són els bons i qui els dolents i saps què cal per fer un món millor.
Si has triat ja ho tens tot fet, no et preocupis. Si encara no ho has fet, si encara tens dubtes, afanya't perquè t'enganxarà el tren. Tria sense pensar-t'ho dues vegades, després tot serà més fàcil. No et preocupis, tot encaixa. Sempre.

5 comentaris:

el de la 13 ha dit...

Raó no t'en falta: el sectarisme i la incansable recerca de veus que ens diguin el que esperem sentir són un greu impediment per al debat que permet, entre altres coses, la pervivència de certs mites a cantó i cantó de la trinxera.

Curiós llegir una opinió de l'estil en plena CATetosfera, un espai d'una homogeneïtat ideològica que fa caure els testicles per terra.

PD i conclusió: tinc una moderada fe en les ideologies (bàsicament perquè crec que l'anti-ideologisme no deixa de ser una ideologia força pobra), el problema és quan serveixen d'excusa per a comportaments borreguistes.

Pedro ha dit...

Jo crec que una cosa bona que té la catosfera és varietat. Hi ha blocs per tothom.

el de la 13 ha dit...

Amb comptades excepcions, la CATetosfera és un desert intel·lectual d'allò més provincià. La previsibilitat i simplicitat de les opinions que s'hi poden llegir avorririen a un pàrvul mitjà.


Barcepundit i l'Arcadi Espada són els únics capaços de redimir-nos.

Pedro ha dit...

Veig que no llegeixes vacomva.com, ni el llibreter http://llibreter.blogspot.com/

el de la 13 ha dit...

vacomva em sembla un pamflet, amb tota la càrrega pejorativa de la paraula. Una col·lecció de llocs comuns del catalanisme abertzale (Alternativa Pastel&Co): discurs maniqueu, victimisme full equip i obsessió pels debats sectaris del seu microcosmos de butifarrades per la Independència. El xaval deu ser de Vilafranca, com a mínim.

El llibreter mola, però el trobo massa especialitzat en lo seu, molt respectable, com per interessar-me.