3.10.05

Que trïin i ja ens avisaràn

Arran de l'aprobació del nou Estatut (projecte, de moment) al Parlament de Catalunya, les espanyes tremolen. Els que ens ho mirem desde aquí, desde l'est, normalment acceptem, per pura defensa, que no és res greu, que no passa res i que els catastrofístes ho són per irracionals. Poden ser irracionals, no seré jo qui surti a defensar-los, però no crec que la seva irracionalitat sigui la causa del seu histerisme.
Espanya tremola. I tremola perquè ara li toca triar què vol ser de gran. Amb la constitució dels collons (amb perdó per els collons) van ajornar la decisió i, fins fa poc, respiraven alleujats pensant que ja no tocava. Però si. L'Estat espanyol és com el nen petit que se'n va a dormir pensant que els deures ja els farà al pati. Quan arriba l'hora del pati el pobre nen no té temps i ha d'acabar apel·lant al gos per defensar la seva falta.
Aquí el gos és la unitat de la pàtria. Tot s'ho menja, tot ho rosega i per tot defeca.
Espanya, ja toca que trïis què vols ser de gran. Un pais democràtic o no? Perquè en un pais democràtic no hi ha d'haver autoritat més gran que la del Parlament, les Corts i les lleis. No es poden acceptar idees com a superiors a l'autoritat del poble. Una societat democràtica és, teòricament, una societat de persones madures, majors d'edat que deia Kant, que, per tant, saven el que volen sense necessitat de paternalismes ni ideals superiors als seus propis interessos.
Si Espanya vol ser un pais democràtic haurà d'acceptar les regles del joc, l'autoritat del poble, perquè no es pot ser democràtic fent callar al poble. Que trïin i ens avisin, perquè fer-nos jugar a la democràcia a nosaltres mentre ells utilitzen armes que escapen a aquest joc és fer trampes. I fer trampes és lleig. Si juguem a la democràcia, juguem-hi, sinó, Malló.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Ferran: tant de bò -és un dir- tombin aquesta proposta (democràtica per a nos) d'Estatut a Madrid, i tant de bò hi hagi arguments i raons -i c...- al Parlament de Catalunya (que és el teu i el meu) per tal de convocar inmediatament un referèndum entre els ciutadans catalans. Vist el que hi ha, i havent escoltat el que s'ha dit des de la caverna ¿algú s'aventura a endevinar quin serà el nostre futur quan surti publicat al DOG el decret que convoca aquest referèndum, per tal de que DEMOCRÀTICAMENT, vosté i jo anem a decidir (d'una vegada per totes) el futur del nostre país?. ¿Ens deixaran?. ¿Sortirà el 90 % real que reflexa la votació del 30 de setembre?. I si un cop feta la votació, hi ha una gran majoria a favor del SI ¿què fotem?. Ei, no estic flipant, no, estic parlant de la pràctica democràtica ¿eh?. ¿I doncs?. ¿A què venen els escarafalls dels que porten galons per que no tenen raons ni argumentacions més que la de la raó de la força?. Ara sí: Visca Catalunya Lliure.

ferrancab ha dit...

Visca!
Benvolgut Anonymous,
no estic acostumat a rebre comentaris anònims al meu blog i això m'impedeix desenvolupar el present comentari amb normalitat. L'anonimat és de les grans coses d'internet, però també dels grans perills i, a mi, em fa sentir un xic incòmode. No exigeixo identificació (faltaria més) però si que l'agraïria.
No crec que ens deixin triar el nostre futur, ja es veu en les reaccions de la mai millor anomenada caverna, però em fa feliç veure que, si poguéssim triar, en seriem molts que triariem ser LLIURES.
VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

Pedro ha dit...

D'on has tret que Sostres és progre i lo de la bona fe?

Anònim ha dit...

Imaginat que ens retallen l'estatut i no en queda ni el preàmbul d'en Rubert de Ventós, gran filòsof. Convoquen referèndum i Mas i Carod demanen el no, però surt que sí. Què fem?

Imagine ha dit...

Ostres, Ferran. Espero em sàpigues disculpar. Vaig escriure el comentari ahir tarda, i avui en entrar a veure si hi havia més comentaris -no em facis dir com ha sigut- però veig sorprès que no està firmat tal com ho faig sempre, és a dir, amb aquest nick. No ha estat malintencionat, perque mai signo com a "anònim". Ho sento, noi, i gràcies.

Imagine ha dit...

Com diu l'articulista Desclot a la "Última" de l'AVUI d'avui, "s'acosta el pilar en el millor moment". ¡I tant!. Imagineu-vos (tan sols per un instant, sese abusar-ne) un desfile patrio-militar el 12-O per la Diagonal de Barna... ¿Què m'en dieu?. Divertit sí que hagués sigut ¿oi?. Ostres tú, quina declaració subliminal de principis, amb molta mala llet i més mala bava (o bala) ¿oi?. Ells amb els tancs passejant (com qui va a aportar el gos a fer la pixadeta) i nosaltres, paraula amunt, seny avall, diàleg amunt, Estatut avall... Això de treure vots de la sang i de la confrontació acabarà com el rosari de l'aurora. I la tal aurora és lliure, catalana, democràtica, i el seu futur és polític, ni judicial ni militar.

ferrancab ha dit...

Pedro;
ho he tret de l'article del teu post. Hi diu que "Quan es va descobrir el frau, molts progressistes benpensants van reaccionar exactament igual com ho han fet ara, arran de la impostura d’Enric Marco. Van esgrimir el vell i ridícul argument segons el qual hi ha mentides “bones” i mentides “dolentes”". Volia dir que en Sostres ho va fer amb en Marco sense necessitat de ser progre ni benpensant.

Imagine;
Què fem? Doncs no hi podem fer gran cosa no? Fotren's, com sempre. Ara, ja seria greu que un Estatut sense el suport d'ERC i CiU s'aprovés per referèndum. Aleshores potser ens ho tindriem merescut i tot! Gran article el d'en Desclot. Com a fet anecdòtic, quan aquest matí anava llegint l'article pel carrer mentre caminava cap al metro d'entença, resulta que giro a la cantonada de la model i un "gris" (d'aquells que tinc la sort de conèixer només de les películes) em dóna l'alto. Quin espant! Resulta que estàn gravant una película però de debò que per poc m'agafa un cobriment de cor.
Nosaltres discutint sobre democràcia i ells que no discuteixen, no perquè no els calgui, sinó perquè hi han renunciat. Terrible! Tant, que fa por.

PD: perdonat, faltaria més!

Joaquim ha dit...

Per riure ...o plorar

http://www.stopnacionalismo.com/

ferrancab ha dit...

Per plorar Joaquim, per plorar. Per plorar perquè això no és obra d'un fill de sa mare que s'aborria no, això és el que pensa (o el que no pensa baja; el verb pensar és massa honorable per adjudicar-lo a qualsevol) molta, MOLTA gent d'espanya. Lamentable.