21.10.05

Putes i senyores. El gir copernicà

A les 7 de la tarda de dijous un cotxe negre amb els vidres fumats s'atura al carrer Aribau de Barcelona. En surt un xofer que dóna la volta per davant del cotxe i obre la porta del darrera. Apareix una dona alta, amb una gran personalitat i un posat elegant. Una dona que de ser americana es consideraria dins el conjunt dels afroamericans, però que aquí en podem dir, per exemple i sense voler ser politicament incorrectes en absolut, dona de color. Del portal de davant en surt un porter uniformat que s'ofereix molt amablement i sense perdre el contacte visual a portar-li la maleta que el xofer acaba de treure del maleter. La dona li entrega l'equipatge amb un somriure d'agraïment (si, els homes amb un somriure en tenim prou) i el segueix. Davant seu un local amb llums de neó. La senyora passa, en qüestió de dècimes de segon, de Senyora a Puta.
Quan les putes no semblen putes i les senyores no semblen senyores, quan el que semblava l'ordre natural de les coses fa un canvi de 180 graus, parlem de Gir Copernicà.
El problema que això suposa és de dimensions desconegudes. Un primer canvi serà que les mares deixaràn de dir allò de: tapa't, que sembles una fulana i passaràn a exigir a les seves filles adolescents una mínima dosis d'exhibicionisme amb la conseqüent reformulació per una frase del tipus següent: on vas tant elegant? que sembles una puta!
Ens haurem d'adaptar als canvis però, mentre no ho fem, estem condemnats a viure en la incertesa. Què passarà ara quan sentim que una fèmina amb accent estranger ens diu hola guapo? Creurem, com inocentment ja creiem a vegades, que hem seduït a una guiri? Què ens farà saver que haurem de pagar en acabat? Fins que l'ordre no acavi el seu cicle de rotació, fins que no tinguem per segur que si una noia ensenya més del que amaga és de casa bona i que si una dona vesteix elegantment i de marca és una fulana, com sabrem amb qui estem tractant?
Aquesta problemàtica no fa més que demostrar que Woody Allen és un visionari a més d'un geni i que el més probable és que, com explica ell en un dels seus contes sense plomes, acabem pagant a senyoretes per mantenir-hi converses sobre Proust.

4 comentaris:

mar ha dit...

la incertesa ens la produeix el fet d'analitzar i de jutjar superficialment, el refiar-nos del nostre "instint" condicionat pels dogmes que alimenta la societat en que vivim...el mal costum de posar etiquetes pejoratives a les persones...
tenim incertesa perquè no ens entretenim a arribar al fons, on sempre hi podem trobar "la persona"
això ja ho hauries de saber (i crec que si que ho saps) ja que veig que tens lincat "amnistia internacional"
Woody Allen visionari i geni? no sé que dir-te d'un home que afirma que haurà de seguir pagant per tenir una simple conversa amb una dona... m'agrada en Woody Allen, però aquí em decep... o potser em fa ràbia pensar que pot tenir raó i que la societat és incapaç de canviar... jo que sé...

un somriure perquè dius que ja en tens prou
i un croac per si de cas (només faltaria que ara et convertís en un príncep blau i m'enamorés de tu... jo que sóc republicana...)

Pedra Filosofant ha dit...

Ferran: ens parles en aquest comentari del "gir copernicà", però -em pregunto- té res a veure també amb el "mite de la caverna" de Plató?. T'ho deia per la qüestió, tant actual, de les aparences i la realitat. Ens llegim!

frederic ha dit...

I jo pregunto: és que una puta no pot ser una senyora?
Jo crec que sí, que una puta pot ser molt més senyora que segons quines senyores...

ferrancab ha dit...

Mar,
dir que una puta és una puta no és posar etiquetes pejoratives a ningú, és simplement dir el que és. Això no vol dir que una prostituta no sigui digna del meu respecte, ho és i molt. Simplement quan parlava de "senyora" estava fent una distinció amb el terme dona, dotant a "senyora" d'un estatus social i un nivell socio-economic que a una prostituta no se li suposa. El problema no era el d'atribuir una dignitat no merescuda a la dona en qüestió sinó un envolcall social que, al dedicar-se a la prostitució, suposadament no li correspòn.
Pedra Filosofant,
El problema és bàsicament platònic. És el problema tant sobat de la diferència entre el ser i el semblar. Al semblar una dona de classe bona li otorgavem un nivell social que de ser prostituta no haguéssim considerat mai com a seu. La qüestió és, les senyores són senyores o ho semblen? i les prostitutes, no són senyores o és que ens sembla que no són mereixedores d'aquest nom? Qüestió de ser i semblar, si.
Frederic,
Ja voldrien moltes senyores ser tant putes com senyores deuen ser moltes putes (de senyores putes en conec unes quantes, tot i que reconec que amb putes no tinc costum de tractar-hi)