5.10.05

Hostes vingueren...

Tres persones que ajuden a trencar el tòpic. Vénen a casa nostra i, no només no ens en fan fora, sinó que hi treballen, hi estudien i, fins i tot, aprenen a estimar-la més que alguns que no han tingut la necessitat o voluntat de venir perquè ja hi van néixer prou acomodats, prou com per no tenir tampoc la necessitat de marxar.
No totes tres són de gran importància mediàtica, però hi són i ja és prou.
La primera és el molt conegut Matthew Tree. Un home que ha vist en 20 anys el que una gran part de catalans de "socarrel" no han volgut o no han sabut veure en els últims 300 anys.
El segon també és prou conegut. Es tracta de l'historiador, també britànic, Paul Preston. Què dir-ne? Que, com ell mateix va expressar ahir a l'IEC en un gairebé perfecte català (sense poder deixar mai de banda l'accent de la gran Illa, part de l'encant de les seves gents), ha sabut estudiar la història d'aquest país sense deixar de implicar-si emocionalment. Li hem d'agraïr que el séu rigorós estudi històric l'hagi portat a donar suport a iniciatives com la de la "Comissió de la dignitat" per el retorn dels papers allotjats a Salamanca.
El tercer no sé ni com es diu. És el meu professor de "Història de la Cultura Alemanya a través dels seus textos". Un home que afirma el nacionalisme a l'estat espanyol només fa que reflectir com s'han fet de malament les coses en aquest tros de món. Un cert rebuig als nacionalismes que sembla indestriable de la seva condició d'alemany però que no l'impedeix veure que tenen una justificació clara, evident i legítima. La superació del problema la planteja en una Europa més forta, parla de crear la nació europea de la mateixa manera que es van crear les actuals nacions (algunes Estat, algunes no). Superació diferent a la que jo triaria per a Catalunya però igualment legítima. Un home que, ademés, ha patit el racisme de la premsa madrilenya quan, en un partit del Reial Madrid contra el Bayern München va llegir coses com: "atacan cómo tanques", "defienden a palos", "es imposible encontrar a un alemán con calidad técnica para jugar al fútbol. El único del equipo que tiene un poco de calidad es Scholl i eso se debe, sin duda, a su sangre turca".
Alguns ho veuen, altres no i, com en la Caverna (la de Plató, no la mediàtica), els pitjors són els que ho veuen i prefereixen seguir confonent les hombres amb democràcia.

2 comentaris:

Pedro ha dit...

Tio t'has oblidat el més gran, en Sam Abrams, sembla que no llegeixis l'AVUI:
http://www.avui.com/avui/diari/05/set/15/61430.htm
Per cert, no cal que parlis tant d'en Boadella i aquests, no s'els ha de donar més importància de la que tenen.
I per cert, genial article:
http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/04/74444.htm

Pedro ha dit...

potser millor aquest, és el del quintà, l'altre està incomplet
http://www.avui.com/avui/diari/05/oct/04/pdf/051004diari026.pdf