31.10.05

El valor de la opinió: Olivé vs Alaska

Escrivia l'Olivé en el seu ultraliberal espai "Engrunes":

Diu que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya està investigant si la informació i l'opinió que emet la COPE referida a Catalunya viola alguna llei, a més de les lleis de la decència, que aquestes les viola de forma sistemàtica. Diu que miraran si viola el dret dels ciutadans a rebre informació veraç o el dret a l'honor de les persones. Són dues coses ben diferents. El CAC o qualsevol altra institució fa santament de vigilar que no es violi el dret de les persones a la imatge i l'honor, però això del dret a rebre informació veraç és una collonada. La informació és, sempre, opinió.

La nostra és una societat que dóna gran valor a la opinió. Només cal veure com hi ha persones que es passegen per programes de ràdio, televisió i escriuen als diaris opinant de qualsevol tema amb suposada erudició. Parlen de futbol com si fóssin tècnics de la talla de Mourinho o Cruyff, però sense que el pès de l'experiència els pugui ajudar en la defensa dels seus arguments. Parlen també del canvi climàtic sense citar cap estudi científic i el culpen de ser la causa de tots els mals o, per contra, el neguen sense citar cap estudi científic dient que el problema és que els ecologistes no són més que terroristes que busquen finançament amb diners públics per mantenir-se en una vida parasitaria a costa dels empresaris. No parlem de l'eterna pugna, una de les meves grans obsessions com es pot veure, entre liberals i post-comunistes (alguns ni post) sobre la globalització i una llarga llista d'etcèteres que ara tampoc cal repassar.
Em creat una nova classe social que, sense una acreditació objectiva on recolzar la seva legitimitat, es dediquen a donar la seva opinió intentant distancar-se el més radicalment possible d'opinions que, d'altra banda, són cada cop més semblants a la seva arribant a l'extrem de corregir al contertulià per, tot seguit, repetir amb diferents paraules les mateixes idees.
La opinió està sobrevalorada fins al punt que algú pot arribar a dir que "tota informació és opinió" sense que això sembli suposar-li cap existencial essent com és un periodista. Podem dubtar que la informació que ens arriba no sigui més que opinió, podem dubtar de la professionalitat dels periodistes que crèiem ens estaven informant però el que sembla absurd és dubtar de la diferència entre opinió i informació fins a reduir-les a les dues a "apenas ya nada". Si la naturalesa de la opinió és la igualtat entre els opinadors i el valor que li domen a una o una altra no és el mateix, hauríem de pensar que hi ha alguna cosa que les faci diferents. Hi ha d'haver alguna cosa que faci diferent a la opinió respecte al canvi climàtic de Jordi Gonzàlez i un científic es dediqui a l'estudi d'aquest fenòmen. I m'atreviria a dir que la diferència està en el fonament de la opinió, en la informació que es presenta per opinar alguna cosa. La informació ha de ser prèvia a la opinió i no al revés. És per això que els historiadors participants als congressos dels Premis Octubre criticaven al revisionista Pío Moa, perquè les poques dades que aporta als seus estudis hi són per justificar un posicionament previament establert.
Entre aquest menyspreu de la informació amb el conseqüent enaltiment de la opinió del senyor Olivé i la nostra societat en general i el "Yo creo que la opinión de una persona no debería contar para nada" d'Alaska que encapçala el magnífic blog d' el de la 13 hi hauria d'haver un terme mig. Un terme mig on la gent que no té prou coneixements per opinar sobre una qüestió tingués l'autoestima suficient com per callar i els que en saven contrastin les seves opinions.
En una democràcia tothom té dret a donar la seva opinió, però això no vol dir que totes les opinions tinguin el mateix valor.

2 comentaris:

Pedro ha dit...

El Jordi González opinant sobre el canvi vlimàtic no és opinió, és pornografia.
I l'Olivé té raó, és la tàctica del CAC per fer veure que ser socialista és ser objectiu.Ja has llegit el Sostres, que avui fica el dit a la llaga amb la Barceló.

ferrancab ha dit...

L'Olivé no té raó en el que diu. Potser en el què volia dir si. Potser volia dir que els diaris que es vènen no són informadors sinó opinadors. Però sigui com sigui, no és el mateix informar que opinar. En Sostres fa bé en criticar el programa de la Barceló però d'aquí a dir que en Pasquis la ha posat a dit...