28.10.05

El repte de la complexitat


Giovanni Levi (en l'actualitat més vell, calb i amb un puro de 2cms a la boca)

Torne dels Premis Octubre als que algú ha tingut a bé de convidar-me amb totes (o gairebé totes) les despeses pagades. Siguis qui siguis, gràcies.
Torno amb una renovada fe en les meves capacitats intel·lectuals després de veure com, després que cadascú hagués fet una magnífica i impecable exposició, el senyor Giovanni Levi i en Antonio Elorza (que va tenir el detall de demanar perdó per no parlar en -x-alà i fer-ho en castellà, que tenia por?) oferíssin un trist espectacle de descalificacions mútues només comparable al que no fa molt van mantenir TdQ i Ramón Alcoberro i que em va servir, de retruc, per rebre el primer comentari agressiu del primer dels bloggers anteriorment citats.
Torno també amb la satisfacció de veure com les meves maldestremanet exposades idees sobre la necessitat d'una mentalitat on no tot encaixi amb una preconçevuda mentalitat del món són compartides per algú que mereix un cert respecte. Es la idea que Levi, en la conferència inaugural, va definir com "el repte de la complexitat", la idea de fugir d'una visió de la història de bons i dolents, descontextualitzada i simplificada, mitificada i manipulada, etc. Idea que Villatoro va exposar amb altres paraules quan tractava el tema del "Vell i nou antisemitisme". Un Villatoro que, per cert, ha demostrat tenir un nivell argumentatiu que m'ha sorprès gratament fent-me veure que la visió simplista que jo tenia d'ell no es correspòn amb la realitat. Val a dir que a això també hi ha ajudat una conversa que vaig sentir en spia moddo al bar de la UIMP (Universitat Internacional Menéndez i Pelayo) on criticava l'apropiació indeguda de la senyora Pilar Rahola de totes les iniciatives contra l'antisemitisme que es fan a Catalunya. Fugia per tant, de facto, del simplisme que havia criticat intel·lectualment deia 10 minuts. Idea que he vist, amb no poca alegria, que compartia també l'estrany. Idea que fonamentava gairebé totes les intervencions i que, en definitiva, tots els benpensants veiem com a pròpia.
El problema sorgia quan, en parlar del revisionisme històric, es va apuntar a la abismal diferència que existeix de públic dels mitjans de comunicació revisionistes i de lectors de llibres d'història, on se suposa que es dóna una elemental coincidència. Com que la democràcia és el joc de les majories, no ens ha d'estranyar que concepcions històriques rebutjades per els historiadors prevalguin com a bones.
Per acabar, una recomanació musical que porte de valència; Pau Alabajos i els músics furtius.
Es prega llegir els comenatris que segueixen. Moltes gràcies.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest comentari no només és sectari, sino mentida. El Villatoro i la Rahola son molt amics, i sempre he sentit al Vicenç parla bé de la Rahola. Sóc amic de tots dos. No només no és cert que la Rahola s´apropiï les lluites contra l´antisemitisme, sino que sempre es coordinen i treballen junts, juntament amb en Joan Culla i d´altres. He preguntat sobre la conversa que dius i m´han dit textualment, ELS QUE HI EREN, que no és certa. El villatoro només va dir que havien participat molts en la lluita contra el llibre antisemita, i ho va fer perquè hi havia en Pelai Pagès que volia fer creure que només havia estat una dèria de la Pilar Rahola. Per demostrar, doncs, que la Pilar no estava sola. Si vols fer comentaris d´aquesta naturalesa, primer porta les orelles posades i no siguis sectari.

ferrancab ha dit...

No entenc perquè dius que aquest comentari és sectari. És igual.
Jo era a la taula del costat quan es mantenia aquesta conversa i l'única cosa que vaig sentir va ser que la Pilar ho estava convertint en una qüestió d'exclusivitat personal. Demano perdó, sense necessitat d'empassar-me un orgull que no tinc, si qui va pronunciar aquesta frase no va ser el senyor Villatoro.
De totes maneres el que em va semblar interessant i molt positiu de la xerrada d'en Villatoro va ser precisament la diferència que hi vaig veure respecte a les tesi de la Pilar Rahola. Tesi que per mi van quedar força clares quan criticant la política d'Israel d'enderrocar les cases dels familiars de terroristes va dir que eren uns "ximples". Adjectiu que, per mi, queda força lluny d'una condemna seriosa, o com a mínim tant seriosa com la que acabava de fer respecte als terroristes palestins (no cal dir que amb tota la raó). És per la voluntat que va expressar el senyor Villatoro de no utilitzar l'antisemitisme com una excusa per no acceptar crítiques a les polítiques d'Israel per el què el senyor Villatoro em va deixar una molt bona impressió.
Torno a demanar perdó si les paraules que em van semblar dites pel senyor Villatoro no eren en realitat seves. Però no interpreti aquest escrit com a sectari perquè no tinc intenció de fomentar cap tipus de posicionament en favors d'uns o altres en ús d'una mentida. Si el que he escrit no es correspòn amb la realitat no ha estat per mentir sinó un error sense cap mala intenció.

Anònim ha dit...

Doncs, si em permet, jo he parlat amb algú que estava a la conversa, i quan li he comentat el que vostè diu al blog, encara veu visions. Però si el Villatoro va estar defensant la Rahola!, m´ha dit.
Per altra banda, em sembla que té un bon embolic. Tant la Rahola com el Villatoro diuen, pel que fa a Israel, el mateix. Tots dos es carreguen en Sharon i tots dos són molt critics amb el terrorisme palestí. Per què no llegeix una mica més a la Rahola i al Villatoro, i potser se li aclara tot això. La Rahola té un blog a la seva web, www.pilarrahola.com. Li ho pot preguntar a ella mateixa, o millor encara, llegeixi els seus articles. No tinc constancia que en Villatoro tingui web, pero els seus articles son a tot arreu.
De tota manera, gracies pel to de la resposta.

ferrancab ha dit...

Apreciat comentador anònim:
Reitero les meves disculpes per atribuir al senyor Villatoro unes paraules que no va pronunciar. Crèguim que ho vaig fer sense cap mala fe. Vaig escoltar unes paraules i, com que no tinc per costum espiar les converses dels altres, vaig deixar la conversa de banda. El meu post, de totes maneres, només hi pretenia fer una referència puntual i que, com s'ha vist a posteriori, desafortunada.
Pel que fa a la posició de la senyora Rahola amb el tema d'Israel/Palestina no cregui que en sóc un desconeixedor. Conec el seu "blog" i en llegeixo els articles i sempre tinc la sensació que la por a l'antisemitisme la fa ser, segons el meu criteri absolutament subjectiu, molt més condescendent amb les posicions israelianes que amb les palestines, cosa que, potser per uns prejudicis dels que malgrat la meva voluntat no he sigut capaç de lliurar-me, representa una simplificació del conflicte en uns dolents i uns bons (o, com a mínim, uns millors) que no es correspòn amb una posició realment crítica com si que vaig veure en la intervenció de Villatoro. Potser és perquè ja en són molts els que defensen sense matisos les posicions palestines que la senyora Rahola (a la que respecto i admiro per la seva honestedat en els debats i articles on la segueixo) adopta una posició que, per ser a vegades parcial (potser herència del joc d'oposats de la política), no m'agrada. Això mateix li vaig dir a ella a través d'un mail que, comprensiblement, no em va contestar.
Repeteixo que no era la meva voluntat falsejar o tenir actituds sectaries amb aquest tema. Li agraeixo a vostè també el to dels seus comentaris i la seva aportació per fer-me veure l'error que havia comès. No es pensi que això és irònic. Agraeixo que em faci rectificar i que ho faci d'una forma educada i documentada.
Gràcies i perdó altre cop.