8.10.05

El Gran Teatre Europeu (GTE)


A la companyia de teatre Europa es fan càstings de nova adhesió. Truca a la porta una tal Turquia i els membres de la companyia la reben amb certa desconfiança; porta vel i potser si l'accepten al grup tinguin problemes amb el marit.
A la futura actriu se li demana una gran actuació; ha de prometre que no es pegarà amb els companys de la companyia, que a casa seva no pegarà als fills i que col·laborarà amb la resta d'actors a l'equiparació de les feines domèstiques.
Turquia, que fa temps que segueix l'evolució de la jove companyia, sap de memòria la vida personal dels seus més importants membres. Sap per exemple que hi treballa un tal Antoni amb antecedents penals per matar d'un tret al cap a un home al metro. Sap també que en Jacques té a la seva família vivint amuntegada en pisos insalubres i amb certa tendència a la combustió espontània. Sap que al poble d'on vé aquest (gran actor d'altra banda) s'hi promou el multiculturalisme i la bona fe entre germans però que tothom viu amb la família més pròxima i desconfia del veí. Sap també que hi ha un tal José Luís de Lleó que és molt amic d'en Jacques i que sovint parla de amb ell de la diversitat cultural però que té les portes de casa protegides amb punxes de filferro i seguretat privada perquè desconfia dels de l'edifici de davant que són pobres. Sap també que José Luís i la seva dona Mariana castiguen als seus germans cada cop que diuen que n'estàn farts de pagar 450 euros al dia en concepte de pensió alimentícia i els amenaça en tancar-los a la habitació perquè pensin en el què han fet. Sap també que en Gerard, un altre dels actors, viu encara amb la seva mare i, cada cop que ella el vol fer fora de casa, amenaça en portar-la a l'assili i deixar-la morir de gana.
En fi, Turquia sap que per aconseguir la feina ha de ser una gran actriu, ha de dissimular tant bé com ho fan els grans actors de la companyia. Però també sap que són coses de l'ofici. Com es pot esperar que a un càsting per ser actor no et facin interpretar un dels clàssics?

2 comentaris:

Pedro ha dit...

Quan dius allò de 450 euros al dia, deus voler dir per segon:
http://fdtriasfargas.org/450.html

ferrancab ha dit...

Comprendràs que una pensió alimentícia de 450 euros per segon sóna molt fort no? Però si, la realitat supera la ficció. Fins i tot quan parlem de l'spanish expolium.