14.10.05

Carta oberta al president Jan Laporta

Estimat Jan,
En aquests moments tant difícils que deus estar passant m'he decidit a escriure't aquesta carta. Ara que fins i tot els teus amics et giren l'esquena i et fan oposició desde diaris que fins fa poc eren dels teus, crec que és el moment que aquells que mai haviem pensat en posicionar-nos a favor teu (perquè mai haviem pensat que ens necessitéssis) ho fem.
T'ataquen per ignorància i això, amic Jan, no es pot permetre. Els qui et volen fer fora, els que et volen prendre allò que democràticament i legítima és teu, ho fan desde la mentida o la omisió de la veritat. Diuen que un senyor patró de la Fundación Francisco Franco (F.F.F.) no pot formar part de la directiva del Barça. I jo em pregunto, per quins set sous no pot un feixista (això no li treu ningú, per més bona persona que sigui) formar part de la directiva del Barça? Respassem les nostres essències que són, bàsicament, dues: un club representant de Catalunya i integrador com el nostre país. Doncs bé, on les estem incomplint? (parlo en plural perquè ara sóc dels teus). Com a representants del poble de Catalunya estem actuant d'una manera més que digna. I només cal comprar-ho amb els altres representants; els escollits pel poble. Ells passejaven en autobús pel país ensenyant l'Estatut i nosaltres hi anavem, també en autobús a fer partits amb equips compatriotes fent un gran favor a la seva economía (tema també molt català). Ells van a la desfilada militar i aplaudeixen aquells que, molt sutilment i fent sempre referència a un text legal, amenacen les nostres institucions si no es porten bé. No és millor, em pregunto jo, donar-ls'hi un lloc a la junta? Posats a quedar bé... Què em de dir de l'altre front obert contra tu, el nostre president. Club integrador? I què hi ha més integrador que tenir a l'Alejandro a la junta? Si el Barça participa en tota mena d'actes amb discapacitats tant físics com mentals, com podem negar a un franquista aquest tracte integrador? Alguns diuen que és per allò de que els feixistes vàren matar el nostre president (no tu, un de fa més temps). Collonades! Ja se sap que a les guerres hi mor gent, siguin presidents del Barça o camperols extremenys i, ademés, no és això una mostra més del nostre savoir faire? Del nostre respecte als valors propis?
Ara bé Jan, una advertència si que m'atreviré a fer-te ara que ja som amics; no caiguis en el parany que t'estàn parant els teus propis defensors, fins i tot des de dins el club com avui mateix em pogut constatar a l'hora de dinar. No és degradant el Barça al nivell d'una empresa qualsevol com ens hem de defensar. No és valorant els nostres treballadors i directius només per la seva feina com hem de justificar la conveniència de comptar amb Etchevarría. És, com espero haver deixat clar en les línies precedents, desde el més estricte respecte als valors que ens són propis que hem d'acceptar l'Alejandro com un més. L'Alejandro hi ha de ser en tota la seva dimensió humana; com a gran professional, com a feixista i com a cunyat. Perquè no ens enganyem, no és per feixista que l'ataquen, l'ataquen per ser el teu cunyat. Però aquest és un argument encara més fàcil de tombar. Si els crítics són del tripartit, que es mirin a casa perquè tots els seus germanets treballen a la gene, si són dels teus, dels convergents, fes-los memòria del fill del president Pujol. Ens queden els peperus que, per no tenir poder enlloc de les nostres terres no han pogut col·locar la família, però, posats a buscar, podriem destacar la familia Fernández Diáz com el precedent del que podria ser. No hem d'oblidar tampoc als que no voten però, com bé savem tots els bons demòcrates, qui no vota no té dret a queixar-se.
Desitjant que aquesta carta t'ajudi a superar el tràngol, es despedeix molt atentament,
Ferran Paraula d'Stone
P.S.: Per el partit del Panatinaikós no et quedarà algún lloc a la llotja per casualitat? És que m'agradaria portar-hi l'avi i el meu cosí petit (una promesa del futbol). Si queda lloc entre en Sostres i Mossèn Ballarín seria un honor gaudir del nostre equip en la seva companyia. Moltes gràcies amic.

1 comentari:

Pedra Filosofant ha dit...

Els mitjans de comunicació en van plens del tema (el Barça és el Barça) i una série de coses crec que estàn clares. Si hi ha una cosa que ens diferencia dels franquistes és que en democràcia es pot pensar el que es vulgui, sempre que després s'actui amb respecte. Fins aquí -i almenys per part meva- cap problema. Aquest ve quan resulta que el tenim ficat dins d'una entitat esportiva catalana, regida per una directiva escollida en unes eleccions democràtiques pels socis (amos del club), i una assemblea de compromisaris.
I com va dir -temps ha- el "Pecident", "al soci no se'l pot enganyar". Aquí és on ens trobem la pedra a la sabata. Tant en Jan Laporta com el seu cunyadíssim Echevarría han mentit en aquest assumpte com a bellacos, segons les proves aportades per cadascuna de les parts. I això sí que no està bé, Ferran. Les sensibilitats fereixen, però les mentides apunyalen...