17.10.05

Benvingudes

En el seu suplement del diumenge, "El País Domingo", el diari socialista hegemònic a les espanyes, es donava la benvinguda a les dones al món de la política. No deixa de resultar curiós que una dona de la dreta sigui felicitada per un diari de l'esquerra, però suposo que això deu anar més amb "ser progre" que amb ser d'esquerres -conceptes propers però no sinònims.
Jo, desde la neutralitat a la que em veig obligat a causa de la meva ignorància sopina (que no Sopena - conceptes propers però no sinònims), em sumo a la felicitació que desde el progressisme més sincer es fa al col·lectiu femení per la seva lenta entrada al món de la política. La seva entrada provoca reaccions tant viscerals com lamentables per part d'aquells que utilitzant una biologia que no només no entenen sinó que no els desperta cap interès intel·lectualment seriós. El seu cosmos masculinocèntric es desmonta al veure una dona que parla i que no només utilitza la boca per el noble art de la fellatio. Parlo dels liberals, d'aquells que si la Merkel fós d'esquerres l'haguéssin acusat de trepa i llepapolles donant per suposat que era una incapacitada i que la seva ignorància sopina (que no Sopena tot i que potser també) l'ha condemnada necessariament a una mort política indubtable.
Siguin benvingudes doncs les dones al món de la política. I ho siguin en tant que dones i no que homes amb faldilla. Com que la veritable integració de la dona només es donarà quan siguin jutjades sota els mateixos criteris que els homes, no seré jo qui els exigeixi un savoir faire que dificilment es troba en els mascles de pèl al pit que actualment regeixen el poder. Em permetré però la llicència d'expressar un desig que, si alguna de les meves múltiples lectores vol prendre com a referent per la seva vida política, es pot prendre la llicència de fer-ho previ abonament d'una simbòlica cartera ministerial o, en el seu defecte, un ampli despatx a la plaça St. Jaume de la capital catalana. Destijo que l'entrada de les dones als cercles de poder, si de veritat s'està produint o es produeix mai, no suposi només un augment del poder de les fèmines sinó una disminució considerable dels nivells de testosterona. Que les dones siguin una excusa per aportar noves maneres a un món, el del poder, que fa massa pudor a aixella masculina. Que les dones que han de venir no siguin un home amb sostens com la Tatcher diuen que va ser.
Ara que pugeu al poder estimades fèmines, haureu de aprendre a ser dipositàries d'esperances frustrades. Sóu només una excusa, una petita porta a l'esperança dels que creiem que en tants segles de domini masculí ha quedat sobradament demostrada la nostra incapacitat per fer les coses bé. I, tot i que no crec que això sigui culpa de les diferències en la nostra dotació cromosòmica, m'afanyo en abraçar la vostra arribada amb una fe irracional en que aquesta serà sinònim de canvi i que el canvi serà per millorar. No crec en el "más vale malo conocido que bueno por conocer" i és per això que us carrego amb la responsabilitat de ser el bo que ha de ser conegut. Per fer-ho malament jo hi som els homes.
Algú que em fa mantenir aquesta irracional esperança. Benvinguda. Benvingudes.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Kien es ese alguien?
Por cierto, no confundas ser de derechas conser liberal

ferrancab ha dit...

I vostè qui és?
No confonc ser de dretes amb ser liberal, el que lamento és que els liberals tinguin una tendència natural en caminar cap a la dreta. I també que la dreta hagi trobat en la paraula liberal un lloc on trobar-se còmode. Espero que ser liberal i ser de dretes es pugui mostrar com dos coses diferents però lamento que poques són les ocasions en que això és així.

Anònim ha dit...

Usted mire al PP y después mire a Sala-Martín, verá la diferencia.

ferrancab ha dit...

Bon exercici aquest que em proposa. Si vostè mira la llista de links hi podrà trobar un pero no els altres. Esclar que hi ha una diferència entre ser liberal i ser de dretes i diria que sóc capaç de reconèixer-la. El que lamento és que molta gent que es diu liberal sigui en realitat de dretes i que això arribi a considerar-se com un fet vertader.