10.10.05

"Algo habrán hecho"

L'onanisme és una pràtica molt satisfactòria. No parlo aquí de l'autoestima mal entesa sinó de l'autèntic onanisme; el donar-se plaer a un mateix. Ja Nietzsche va parlar d'onanisme moral referint-se als cristians, que fonamentaven les seves actituds ètiques en la justificació de la seva pròpia pobresa.
La frase que dóna títol al present post és l'evidència més salvatge d'aquest amor propi convertit en autèntic vici. Com que tot vici és perillós, cal també desctivar l'equívoc que aquesta frase suposa. Abans però, cal destacar que aquesta frase no la ha pronunciat un alt dirigent d'ETA, ni tansols un terrorista islàmic mentre observava per enèsima vegada una ja desgastada cinta de video amb els atemptats de l'11-S en directe. Aquesta frase té una autoria molt més selecta; la senyora Boicot al Cava Catalán, periodista de Telemadriz; la de los normales.
La senyora boicot deia que els catalans fariem bé de preguntar-nos perquè ens odien tant a la resta d'Espanya i afegia que, si ella fós catalana (contenta però de no ser tant poca cosa), pensaria que "alguna cosa habremos hecho para que nos odien". Aquesta afirmació és tant perversa en sortir de la boca d'aquesta dona com ho és quan surt de la boca d'aquells que maten a gent pensant que la seva condició nacional comporta una culpabilitat intrínseca. De la mateixa manera que no podem acceptar, com a mínim els que ens exigim un cert rigor lògic, que un assasí carregui la culpabilitat dels seus actes en la víctima, tampoc podem tolerar que se'ns culpabilitzi, a vegades fins i tot desde casa nostra, de les ires que puguem despertar en les espanyes més reaccionaries i troglodites (estat que, en aquest text i sense que això pretengui tenir cap validesa científica, es considera anterior a la caverna -espai dotat de certa dignitat encara que només sigui per haver donat a Plató la oportunitat de idear un dels textos més importants de la filosofia i, per tant, de la història de la humanitat).
De ben segur que alguna cosa hem fet per despertar aquestes ires i odis viscerals. El que no està tant clar, de fet no té cap possibilitat de ser formalment acceptat, és que el que nosaltres haguem fet justifiqui o, en termes lògics, que impliqui les seves reaccions. De la mateixa manera que l'altre dia deia que incloure el terme nació a l'Estatut no implicava necessariament (i reitero contra la meva voluntat) la independència de Catalunya, el que nosaltres considerem causa suficient per rebutjar les opinions o fins i tot la vida d'una altra persona (en cas de ser uns fanàtics, que tot pot ser) no és suficient per defensar la validesa del nostre rebuig.
Onanistes doncs són aquells que adapten la seva moralitat i opinions a una personalitat prèvia, a uns prejudicis previs, que creuen haver de defensar per sobre de tot. L'onanisme porta doncs a que gent com en Villa, director d'informatius (diguem-ne x) de la cadena COPE asseguri que el fet que la seva emisora fereixi sensibilitats és degut a la seva pluralitat.
De totes maneres el que em sap més greu és que potser les àvies tinguin raó i l'onanisme provoqui ceguera.

3 comentaris:

Joaquim ha dit...

Tan de bo es compleixi el mite de Narcís que es passava els dies estirat davant l' estany, enamorant-se només d' ell mateix i acabin "consumits i morts" aquests plantejaments "cavernícoles".
Esperem l'ajuda dels déus ( encara que m´he tornat bastant agnòstic!)

Alba ha dit...

El blog encara està en procès (arribarà, arribarà..) xò he aconseguit tornar a obrir el fotolog! Les seves pregàries han sigut escoltades, gràcies senyor!

Ens veurem el 30?

Un petonet!!

Alba*

ferrancab ha dit...

Oh! Quin goig i quina joia llegir aquestes paraules de la seva internètica lletra! Ara mateix visito el seu fotolog! El 30... Per SUPOST!!!

Gràcies per el petonet...

Ferran Galtes Vermelles