15.9.05

"Veritas liberabit vos"

L’acceptació irreflexiva de la afirmació “la veritat us farà lliures” no fa més que demostrar fins a quin punt la llibertat és considerada en la nostra societat com un valor fonamental. La llibertat ha substituit a Déu en l’escala dels valors de l’home occidental i, tal com succeia amb el seu predecessor al tron, trobem nombrosos casos on el terme és usat en abús. Un d’aquests casos és l’anterior afirmació; Veritas liberabit vos, la veritat us farà lliures.
Un professor meu deia que l’exercici de la llibertat exigia una responsabilitat en les conseqüències de l’acte. L’exercici de la llibertat servia doncs per negar una llibertat futura, per lligar a l’ens lliure a les conseqüències del seu acte. Amb el coneixement passa (o hauria de passar) el mateix. El coneixement de la veritat implica un rebuig a la mentida de forma gairebé instintiva i sovint bisceral. Quan som agents coneixedors de la realitat no podem negar-la lliurement a no ser que haguem rebutjat a atorgar qualsevol valor a la veritat coneguda. La veritat, conseqüentment, ens lliga fortament en tots els àmbits de la nostra existència on aquesta faci acte de presència. La veritat, o, per ser més escrupolosos en la terminologia, el coneixement d’aquesta veritat, ens obliga a actuar en conseqüència, a no negar-la. La veritat no és aleshores tant un element alliberador com un element esclavitzador. La veritat no només no ens dóna més llibertat d’acció o de pensament (si, en canvi, més amplitud de mires) sinó que ens encadena a la pesada roca de la responsabilitat, de l’actuar en conseqüència. La veritat és una càrrega, però una càrrega molt dolça per aquells que no ens conformem amb la llibertat de l’ignorant d’opinar de tot i sense criteri. Mentre la nostra esquena cedeix al pes de la responsabilitat moral que el coneixement implica no demanarem sentir-nos lliures sinó esclaus, esclaus de nosaltres mateixos i els nostres coneixements; esclaus, però feliços.

3 comentaris:

Pedro ha dit...

Ja ho diuen, com més ignorant és algú, més feliç.

tonibanez ha dit...

Pots fotre tots els discursos que vulguis, però -com deia Sartre- "estem condemnats a ser lliures" i, per tant, t'agradi o no, has assumir la teva llibertat i jugar-te-la, perquè actuar és jugar-se-la, i cagar-la, i encertar-la... I no li busquis 3 peus al CAT, perquè NO HI HA RES PER SOBRE DE LA LLIBERTAT. Ella i només ella és el valor suprem. Liberals, llibertaris, llibertins... La veritat ens allibera, sí, és de les poques frases encertades que va dir Jesús.

ferrancab ha dit...

I si et dic que no m'ho crec què passa? Al final la llibertat es redueix a una qüestió de fe? Creus que ets lliure i per tant ho ets?De quina llibertat em parles? De la llibertat de dir el que em passi per els testicles sense cap tipus d'autodeterminació, de límit imposat per nosaltres mateixos? (entenguis aquí que libertaddigital no és una contradicció entre contingent i contingut). Llibertat per cagar-la? Genial! Sempre que abans de cagar-la no sabéssis que era inebitable fotre la pota, sinó és tonteria.