6.9.05

Quan voler no és poder

Un titular del Perdiódico de l'edició d'avui:

Estatut: necessita millorar

Quina llàstima que un diari que es vol vendre com a català (tot i que en realitat només es ven traduït al català) pugui dir aquestes parides. El problema de l'Estatut no és que necessiti millorar sinó que potser en voliem un de massa bo i el que ha de fer ara és empitjorar. Com diu en Terricabras, el millor Estatut que pot tenir Catalunya és una constitució. Deixant de banda la lluita entre els partits polítics (que no és lamentable per el fet d'existir com creuen alguns sinó que el lamentable és el vaig to que ha près) i que el projecte presentat al Consultiu sigui més o menys bo per Catalunya, el problema de l'Estatut és que no pot, i dificilment podrà algún dia, ser el millor per a Catalunya.
I és que això és el que passa quan voler no és poder. Quan el que vol el Parlament de Catalunya, únic Parlament que representa únicament els catalans, no s'accepta en nom del que volen extremenys, mantxegs i demés formatges més o menys curats i més o menys foradats.
I és que és una llàstima que el presi ZP no sàpiga llegir i quan deia que el llibre "El Republicanisme" de Pettit marcaría la seva política no sapigues què volia dir i només volgués semblar un "tio guay i modern". El Republicanisme de Pettit proposa una llibertat ciutadana on les persones i les institucions no estiguin sotmeses al poder aleatori de dominació d'un agent exterior. La llibertat Republicana és la llibertat com a no-dominació. Es tracta doncs de que voler sigui poder.
En el cas espanyol està clar. Els catalans no som lliures, estem sotmesos al poder arbitrari de Madriz (no de la ciutat sinó del parlament de "tots els espanyols") i és per això que el nostre voler no és el nostre poder.
L'Estatut no necessita millorar forçosament, el que segur que haurà de fer és empitjorar, i molt.