14.9.05

Quan no estem a l'alçada

Aquest post no fa sinó confirmar allò que ja saviem. Aquest és un blog petit i per això hi ha esdeveniments que prenen aquí una dimensió que en altres blogs passarien sense pena ni glòria. Parlo d'un comentari del molt honorable tros de quòniam al meu anterior post. Per estar segur que cap visitant esporàdic d'aquest blog passés de llarg pensant que aquest era un de tants, un blog insignificant i de segona divisió, em permeto el luxe de copiar aquí mateix el comentari del citat quòniam i ho faig perquè sóc conscient que qualsevol blog de la catosfera que es vulgui anomenar a ell mateix digne ha de tenir un comentari d'en tros.
La necessitat de "referents" només demostra la teva impotència, la teva debilitat, el teu complex d'Èdip sense resoldre, la teva vocació de xai que requereix un pastor per a caminar pel "bon camí"... Mira, Stone, o Ferran, no saps quina alegria em dones pel fet de reconèixer que ja no puc ser el teu "referent". De debò que m'has tret un gran pes de sobre. ¿Tu has llegit Nietzsche, piltrafilla? ¿Saps què diu Zarathustra, el profeta de la nova ultrahumanitat? Ni mestres ni deixebles: ARRIBA A SER QUI ETS.
Jo, simple mortal aprenent de filòsof i de blogger (com jo mateix havia escrit al blog del citat senyor), podria intentar respondre al comentari, defensar el meu orgull malferit per aquell que m'anomena piltrafilla (com si d'una simple tonyina em tractés). Podria, per exemple, respondre que si que he llegit a Nietzsche. Espero, però, que no l'hagi llegit i estudiat tant com el comentarista, principalment perquè jo sóc un estudiant que ha de començar segon de carrera i ell un mestre (tot i que sembli renunciar a la seva condició al negar la possibiltat de mestres i deixebles) de filosofia de batxillerat. Podria continuar defensant-me amb un atac (allò que diuen) i dir, seguint així la guerra que dóna inici a aquesta petita batalla que ha arribat al meu blog, que no he llegit tots els llibres de Nietzsche però que, en canvi, si que he llegit a Mill. Podria ressaltar que, obviament, no em dic Stone sinó que Stone és el nom del meu blog i que el meu nom és Ferran, en persona i per servir-los. Continuaria dient que, de fet i parlant seriosament, mai l'he considerat un referent. Acabaria la resposta dient que "arribar a ser qui sóc" em sembla una parida, que per ser qui sóc no he d'arribar enlloc, ja ho sóc i ja hi sóc, i que el que pretenc és arribar a ser qui vull ser (crec en allò del ser en potència, sap?), continuar creixent com a persona (suposo que és per això que crec que necessito referents, no per imitar ningú, no per ser un xai que necessita un pastor, sinó per donar sentit a aquest desenvolupament personal, per no caminar per un desert sense sentit, sense nord ni sud, est i oest). Però, i conscient de fer meva aquella pràctica zaplanista de dir que no diré el que ja dic, no ho faré perquè tinc por de no estar a l'alçada que crec, tot i que cada vegada menys, exigeix el tracte amb el citat comentarista, de la mateixa manera que tinc por de caminar sense saver on vaig. Perquè crec que no tot si val i crec que no és bo anar a qualsevol lloc i per això val la pena saver on vols anar quan comences un viatge.

9 comentaris:

Manuel Ibarz ha dit...

Portar o no corbata no és més que un convencionalisme social que, en el nostre entorn, s'identifica amb actituds que denoten respecte cap a un mateix i cap al proïsme. Són molt conscient que per a alguns sectors socials això no té cap importància, però hi ha molta gent que encara espera dels càrrecs públics que mantinguin el decorum en algunes ocasions que consideren importants per a la col·lectivitat. Jo em compto entre els que pensen que portar o no portar corbata diu molt del personatge i del respecte que li mereix el càrrec que ostenta.

ferrancab ha dit...

Crec que en aquest tema no hauríem de continuar confonent el fons amb la forma. Que portar corbata s'hagi considerat una qüestió d'educació/respecte no vol dir que corbata i educació/respecte siguin sinònims. Crec que el fons, el respecte, es pot expressar, i s'expressa, de moltes maneres i que portar corbata només és una d'elles, una que concepció absolutament superficial. Jutjar el respecte que una persona té al seu càrreg per si porta o no corbata em sembla erròni, em sembla que és prendre el superficial per essencial, cosa que considero un greu error (tot i que veig que al seu partit aquesta posició està molt estesa).

Manuel Ibarz ha dit...

Vostè coneix com funciona això de l'aigua a Catalunya? Sap que des de 1959 es trasvasen 8 metres cúbics per segon, equivalents a 252 hectòmetres cúbics anuals, del riu Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona, mentre que les comarques de Girona només s'emporten 750 llitres per segon, equivlents a poc més de 23,5 hectòmetres cúbics anuals? Sap que de l'aigua trasvasada a Barcelona se'n perden anualment més de 25 hectòmetres cúbics per pèrdues i altres problemes de mala gestió? Sap que si no fos per l'aigua del Ter l'àrea metropolitana no disposa de cap sistema alternatiu d'abastament? Sap que el Plan Hidrológico Nacional només pretenia trasvasar a Barcelona 190 hectònetres cúbics anuals, que és molt menys del volum que s'extreu del Ter? Sap que si no es rebaixa el volum del trasvasament i es garanteixen els cabals mínims ecològics amb urgència el Ter està irremisiblement perdut, per causa de l'eutrofització i la salinització dels acuïfers, per no donar.li una llarga llista de les causes que estan provocant la seva mort a la vista de tots i sense que ningú aixequi la veu? Per a vosté, que és la solidaritat? Per a vosté, quin és el patrimoni natural digne de ser protegit, si n'hi ha algun?

ferrancab ha dit...

Per mi el Delta de l'Ebre és un patrimoni a protegir. Per mi la gent que viu al Delta mereix ser també protegida. Això no vol dir que el Ter no em mereixi respecte o cregui que no ha de ser protegit. No donar suport al pla hidrològic del PP no vol dir que vulgui condemnar el Ter a la mort, de la mateixa manera que ser català no és ser anti-espanyol o oposar-se a les polítiques de Bush no és ser anti-americà (ho dic perquè aquest tipus d'associacions també estàn molt presents en els discursos del seu partit). La solidaritat és amb tothom, no amb uns i a costa dels altres.

Manuel Ibarz ha dit...

Benvolgut, no es confongui. En aquesta pàgina jo no parlo en nom del meu partit, sinó que ho faig a títol personal. És prou evident que no oculto la meva adscripció política, però ni en faig ostentació ni em crec amb el dret de parlar en nom del Partit Popular. Quan ho faig en els actes i en els moments que em pertoca, tinc la costum de deixar-ho ben clar. I no tingui prejudicis, home! Pensem diferent que vosté en algunes coses, però fem política perquè pensem que el món pot ser millor i, modestament, ho procurem. Llegeixi, escolti, informi's, jutgi per vosté mateix, no em repeteixi els eslògans dels nostres adversaris i comprovi que no som tant dolents com alguns voldrien que fòssim.

ferrancab ha dit...

La veritat (serveixi això de confessió) és que a vegades se'm fa difícil seguir pensant que vostès no són tant dolents com els pinten, però ha de reconèixer que els seus companys de partit (i parlo sobretot a nivell estatal) no hi ajuden gaire. Espero també que sigui cert també això de que creuen en un món millor i que procuren fer-lo. No es preocupi per mi, sóc un home més obert del que a vegades m'agradaria (sempre queda alguna cosa de reaccionari, què hi farem). Jo, en canvi, em preocuparia dels seus companys d'utopia perquè sempre que lamento coincidir amb algú del pp em sorprèn veure que ja no forma part del partit.

Manuel Ibarz ha dit...

Si pensa realment com diu del Ter, de la solidaritat, de la protecció del medi i de totes aquestes coses que el fan sospitosament coincident amb la gent del Partit Popular, diguim com podem fer-ho per resoldre les coses que no rutllen? Si "lo riu és vida" per la gent de l'Ebre, que creu que és per a la gent del Ter? Per salvar-lo segurament tampoc no caldrà que condemnem a ningú a patir de sed, però no creu que a vegades ens prenem les coses amb excessiva frivolitat o a blanc i negre? Vegi que entre un color i altre hi ha una gamma quasi infinita de grisos. Si és bo el trasvasament del Ter per a Barcelona, perquè no ha de ser el de l'Ebre? Tal vegada amb aportacions més petites de cada un les necessitats de l'àrea metropolitana podrien quedar satisfetes sense haver de fer cap disbarat irreparable. Una mica cada un segur que és millor que no pas que un ho porti tot i que hi deixi la vida, mentre l'altra s'asseu a veure passar l'aigua camí del mar.

tonibanez ha dit...

A veure si t'he entès, Ferran. Tota la parrafada per a dir que estàs acollonit i no goses rebatre el meu comentari. Perfecte. Tu t'ho perds. Segueix estudiant, llegeix TOT Nietzsche, oblida Mill, fes-te deixeble fidel de l'Alcoberro i que et bombin. Quan siguis grandet, m'envies un mail. Petonets.

¿Els 7 comentaris anteriors, d'on collons surten?

ferrancab ha dit...

Els comentaris anteriors surten d'un home que en comptes de respondre'ls al seu blog et persegueix per la web i els deixa com caiguts del cel al teu.
De deixeble fidel, res i de l'Alcoberro tampoc. De fet, crec que ja ho vaig dir que considero que aquesta discusió va deixar-vos a tots a un nivell prou baix com per no tenir cap ganes de ser deixeble de cap dels dos, i mai fidel, mai. Vostè creu que val la pena oblidar a Mill? Deixar de banda un filòsof? Ho dic perquè creia que les crítiques dels filòsofs havien d'estar prou fonamentades en el coneixement i prou raonades per ser considerades com a vàlides. Deixar de banda un filòsof sense ni tan sols llegir-lo em sembla d'un conformisme i una autosatisfacció amb un mateix i els seus prejudicis que crec un luxe que no ens hem de permetre, o que, com a mínim, jo no em vull permetre.

Acollonit no, però és que vostè imposa un respecte (encara).