19.9.05

Problemàtica conceptual.cat

“Como parte importante de la cultura española, a Cataluña debiera corresponderle el orgullo en el uso del «.es»”
Perquè no ens entenen els espanyols? Una gran pregunta que tormenta les ments dels catalans que es consideren a ells mateixos catalans.
No tenim la resposta a aquesta gran problemàtica, però si que ens atrevirem a proposar una possible causa (defugint la possiblitat d'una incomprensió conscient i interessada). Es tracta d'una problemàtica conceptual; la no distinció entre la diferenciació i la jerarquització. Els discursos de gents diverses de les espanyes (des de líders d'opinió i dirigents polítics a senyoretes de moral distreta i taberners de poble) es fonamenten en la no distinció entre aquestes dues idees. El no entendre la possibilitat d'una diferència sense que això impliqui una diferència jeràrquica implica, per exemple, que no s'entenguin les reclamacions nacionals de bascos, gallecs i catalans. No es pot entendre que algú vulgui ser diferent, no per ser millor, sinó per ser diferent, per el simple fet de ser diferent, de ser ell mateix. D'aquí aquella frase de la sreta. Ruedo Hibérico: "estoy hasta .... (pausa dramàtica) las narices de éstos catalanes que siempre quieren ser mejores que nosotros". 2 idees: els catalans no som ellos (d'acord) i volem ser millors que ellos. El problema que ens hauria de preocupar en aquest cas no és si volem ser millors que ningú, cosa ben lògica, cosa que fa abançar el món, sinó que aquesta frase desprèn la idea que els millors són ells. No es tracta de criticar que els catalans ens considerem millors que la resta dels "spanish people" sinó de que no assumim la nostra inferioritat.
Un problema aquest manifestat també en el famós cas dels matrimonis homosexuals on la manca de diàleg (tots els progres van votar a favor, els retrògrads en contra i a ningú li va caler cap minut de reflexió) no ens va impedir gaudir d'un interessant espectacle. Per als PSOE no hi havia dubte: els homosexuals no són inferiors als heterosexuals i per tant el nom que es dóna a les seves unions civils ha de ser el mateix que el nom per a les parelles heterosexuals. Per al PP tampoc no hi havia dubte: Els homosexuals són diferents als heterosexuals i, per tant, han de ser o millors o pitjors que ells. D'aquí la demagògia socialista i les postures nacional-catòliques del PP. D'aquí que la cara de ZP presidís la portada de la famosa revista homosexual ZERO i Fraga aprofités per fer gala de la seva condició de pare protector, ja no només de la mare Pàtria, sinó dels pobres homosexuals, que ja tenen prou desgràcia de ser inferiors.
Caldrà preguntar-se, o preguntar directament a la senyora Botella, què són millors; les pomes o les peres?

1 comentari:

Pedro ha dit...

Les coses no tenen perquè ser millors o pitjors, poden ser diferents.