22.9.05

Pobres i pobrets


Són les 7 de la tarda. A la plaça Catalunya una dona solidària veu a un home que pateix serioses malformacions físiques demanant caritat. La dona porta diners, però per allò de que no s'ho gasti en vicis, prefereix entrar a una botiga i comprar-li un entrepà. Amb tota la bona fe del món, la dona paga el desorbitat preu d'un entrepà de pa Bimbo "vegetal" i li entrega amb una mirada compassiva. L'home allarga el braç i l'agafa sense cap intenció de dissimular el malestar que la caritat en espècies li provoca. La "onanista moral" marxa felicitant-se a si mateixa i donant gràcies a Déu per ser com és; així, normal.
Quan la dona ha marxat el pobre home (i home pobre a la vegada) li diu a un altre home pobre que jeu al seu costat si el vol. L'home, en un gest que l'honora i que contribueix a posar de manifest la ideologia marxista que comparteixen els dos protagonistes de l'escena, rebutja la invitació mentre s'acarona l'estómac mostrant la seva sacietat. Oh! Quina mostra d'orgull! Com els New Orleanesos dels contes d'en Olivé, aquests pobres també deixen veure la seva cara més amable en els moments difícils! Per no caure en el parany que la aranya capitalista els ha parat i haver-se de repartir l'entresuccedanidepa en dues parts que, de ben segur, no seràn iguals, decideixen donar-lo als gossos del segon dels pobres. Així es fa companys! Pobres però sense pedre la dignitat! El Bimbo i l'almoina (sempre que no sigui en metàl·lic, que fa mal a l'estómac) pels gossos!
És una llàstima que els pobres extremenys, tot i votar als socialistes ciutadans del món i internacionalistes, no tinguin aquesta moral marxista tant interioritzada com els pobres romanesos.