8.9.05

No compro


Un senyor entra en un supermercat per comprar iogurts (que no postres làctics Pascual) per la seva filla de 5 anys. Quan arriba a la secció dels làctics comença a buscar els que li agraden a la seva filleta, ja se sap com són els nens, i no en troba. Com que la marca és prou coneguda com perquè resulti estrany no trobar-los, demana a una dependenta que jau de genolls a la seva esquena col·locant llaunes d'espàrregs si el pot ajudar a trobar-los. Li explica que en busca uns de maduixa d'aquells que tenen trossets de vés a saber que. La dona el mira estranyada per la seva ineptitud i li ensenya on són tots els iogurts. N'hi ha dels gustos més diversos; de poma, de pera, de kiwi, de coco, de guaranà i d'hòsties en almíbar, però dels de maduixa amb trossets ("flotant" li havia demanat la Magda, que així és com es deia la nena) ni rastre. Torna a sol·licitar l'atenció de la noia (que ja s'havia reintegrat a la seva feina de quatre potes). La noia s'aixeca amb cara d'estar fins els collons de clients imbècils i inútils que no troben res del que busquen i li senyala un pack de vuit iogurts anunciant que contenen 79,7 vitamines, 100.000.000 de bifidus, ferro, calci, nitrat d'estronci, tol·luè... El cartró que els envolta també anuncia que dels vuit iogurts que conté 4 són de maduixa amb trossets, 2 més són de gerds i els 2 restants són de fruites del bosc. L'home li diu a la dependenta de mirada assasina si no té algun pack de 4 iogurts de maduixa de la mateixa marca i la senyoreta Laura (així ho indica la placa de la brusa de l'uniforme) li respòn que no, ni d'aquesta marca ni de cap altra perquè ara els fan així, en packs de vuit i de gustos barrejats i que, si li permet la intromisió, de fet és indiferent perquè com que els edulcorants són tots sintètics al final tots tenen el mateix gust. L'home li respòn molt educadament que a la seva filla només li agraden els de maduixa fins al punt d'arribar a expresar les seves preferències referint-se als altres gustos com a repugnants. La Laura li diu que el millor seria que la anés acostumant als altres gustos perquè la política de les empreses s'encamina cap a la venta de pack's de vuit amb varietat de gustos i no sembla que hagi de retornar a velles tradicions que només troben a faltar una minoria. Afegeix que no tindrà més remei que comprar el pack o no comprar iogurts. L'home li dóna les gràcies per unes explicacions que no havia demanat, que, de fet, ni tan sols havia esperat i s'excusa per haver-la destorbat. La Laura li diu que les gràcies no es mereixen, que les disculpes són del tot innecessaries perquè ajudar als clients forma part de la seva feina i li demana si al final comprarà els iogurts i ajudarà a la seva filla a acostumar-se als nous companys, inseparables dels de maduixa a partir d'ara, gerds i fruites del bosc. Compra? demana la Laura. No compro.

3 comentaris:

Pedro ha dit...

Compra compra compra!!!!!!!!!!

Alba ha dit...

nitrat d'estronci i tol·luè ?!? definitivament, i sento haver de contradir al pedro però... NO COMPRIS, NO COMPRIS, NO COMPRIS!!

De iogurts de maduixa no en tinc, però continues convidat a un dinar!

Sort amb la rentrée!

ferrancab ha dit...

Havia de ser un liberal qui m'empenyés a comprar. NeoSostres! NeoOlivé!

Veig que com a mínim hi ha algú que no em vol mal. Mercès