22.9.05

Justícia

Avui he estat a la comissaria, detingut. Per escàndol públic diuen. Cabrons! Això si que és un escàndol!
Quan tornava cap a casa després de comprar-me uns pantalons (detall que no vé al cas) he començat a notar com la meva bufeta s'anava omplint per moments. Havia estat bebent cerveses a un bar abans d'entrar a la botiga i, com era lògic esperar, la proporció entre sals o aigua a la meva sang ha començat a estar desnivellada i el meu cos començava a tenir necessitat de restaurar l'equilibri perdut. La suor freda que queia per el meu clatell semblava no ser suficient per el malparit del meu organisme que reclamava amb insistència la visita al tro de marbre. L'única opció era entrar a un bar, però per poder anar al lababo normalment et fan consumir i allò era precisament el que no necessitava; més líquid al meu cos.
Aleshores, com si d'una divina aparició es tractés, la he vist. Era una dona d'uns seixanta anys llargs, amb una constitució física de barril, bestida tota ella amb molta elegància, com si hagués d'anar al Liceu, i portava una corretja de la que hi penjava una rata amb cara de gos. La dona mirava l'aparador d'una botiga cara, molt cara, amb cara de estar dissimulant. He mirat al gos i he vist com el molt gos començava a excretar a la via pública sense que la foca de sa mare (mare d'adopció, crec) s'inmutés. Ni tansols portava un diari o una bossa de plàstic per recollir la merda del seu especímen quadrúpede! Al veure aquest atemptat contra la convivència i el bon enteniment entre ciutadans he recordat la fantàstica lliçó de civisme del nostre pare-alcalde; "senyor guàrdia, senyor guàrdia". Aquestes paraules s'anaven repetint al meu cap. He recordat la essència del missatge d'en Clos: no hem d'esperar a que sigui al polícia qui solucioni els nostres problemes, hem de ser els ciutadans els que ens eduquem els uns als altres. M'ho he près al peu de la lletra. He volgut mostrar a la ciutadana desconsiderada els efectes que la seva passibitat tindria ens algun altre barceloní que, passejant distret mentre contempla el paissatge de la nostra maravellosa ciutat, trepitjés la tova desgraciant-se la seva sabata i, probablement, el terra del seu apartament. Així que, decidit a mostrar a la senyora el bon camí per la seva vida en societat, m'he abaixat els pantalons, he tret la cigala (que cadascú li digui com vulgui) i he començat a orinar als peus de la "madame".
La filla de puta ha començat a cirdar com una histèrica! Que si les seves sandàlies valien més que la meva vida, que si quin fàstic, que si senyor guàrdia, senyor guàrdia, que si fill de puta...
Desagraïda! Jo fent-li un favor a la societat i la mala pècora d'ella perseguint-me carrer avall amb la sandàlia mullada de pixum a la mà! Amb l'escàndol, el senyor guàrdia ha arribat finalment i, a partir d'aquí, tot ha anat tal com us ho podeu imaginar. Cotxe de patrulla, comissaria, ja rebràs una citació judicial, marxa i no tornis a fer aquestes ximpleries.
Justícia! Reclamo justícia! No pot ser que a un ciutadà honrat i de bona voluntat el jutgin per intentar educar a una conciutadana i, en canvi, cosa que em sembla un greuge comparatiu, una dona que contradiu les ordenances municipals i al propi alcalde de la ciutat així com alguna llei d'abast internacional (o hauria de ser així) surti impune i amb la compassió de les forces d'ordre públic.
Després es queixen de l'incivisme a Barcelona...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hi, I liked your blog its my first time here! If you are interested, go see my Tai Chi related site. Its purley for peoples health.

All the best John