20.9.05

Gora Bush Ta Askatasuna!

La recerca d'una utopia ha estat, i continua sent, la causa de les atrocitats més grans que els humans som capaços de fer. Ara com abans seguim creient cegament que el fi justifica els mitjans i, davant la possibilitat de portar el cel a la terra, res sembla poder aturar la nostra bona fe.
Primer cal tenir clara quina és la utopia a perseguir. Uns lluiten per extendre la democràcia arreu del món fins al punt que aviat veurem els masai que encara queden sortint dels museus per anar a votar. Uns altres lluiten per la llibertat nacional. Uns altres per fer de la raça humana un mirall digne de Déu i altres per erigir-se en déus. És clar, des de la òptica moral del ciutadà mitjà occidental, que no tots aquests ideals són considerats com a igualment bons, però el cas és que tots es prenen i s'han près com a utopies per les quals lluitar. Què és doncs el que fa que una lluita valgui la pena i una altra no? Com es fa una distinció objectiva entre la superioritat d'un ideal per sobre els altres?
Portar el cel a la terra no és només impossible, sinó que és una de les coses més perilloses que es pot pretendre. Ho deia algú de qui no recordo el nom en un programa Àgora: els nazis no lluitaven per l'infern, lluitaven per el seu cel. El nazisme es fonamentava en uns ideals tant purs per als propis nazis que, convençuts que la societat que en un exercici purament conceptual havien creat com a utòpica, estan tant segurs que allò que els motivava no només no era dolent sinó que, ademés, era el millor, no van tenir dubtes en sacrificar uns quants per el bé de tots. "Deben sufrir unos pocos para que se salven millones" escribia el personatge nazi al seu ex-amic jueu al llibre "Address unknown". De la mateixa manera que els nazis, són moltes les ideologies que es proposen fer el paradís acceptable als mortals.
El món occidental té ara la sort de tenir un nou Messies que lluita per un ideal per gairebé tots compartit: la democratització del món. El problema és el mateix; els ideals no només ens han de semblar ideals (valgui la redundància) sinó que han de caminar de forma ideal. De la mateixa manera que ningú espera que una top-model camini com un ànec o ensopegui cada dues passes, no podem creure en un ideal que necessita renunciar a ell mateix per imposar-se. No val allò del "si vis pacem para bellum".
Todo el que ha construido alguna vez un "cielo nuevo" ha encontrado el poder para ello solamente en su propio infierno
Friedrich Nietzsche. La Genealogia de la moral
Bush potser guanyarà la guerra contra el terror i implantarà la democràcia a Irak però el cost per als irakians (que haurien de ser els beneficiaris d'aquest canvi) haurà estat tant elevat que potser no li donaràn les gràcies.
La utopia no pot ser més que un objectiu a llarg plaç i mai hauriem d'estar disposats a sacrificar el present a canvi d'un futur que, per el simple fet de ser futur, no podem estar segurs que serà millor. Portar el cel a la terra ens pot fer convertir la terra en un autèntic infern.

3 comentaris:

Pedro ha dit...

No cal que parlis sempre d'en Bush. Et dono permís per parlar de Sarkozy.

Roberto Iza Valdes ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Iza Roberto ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.