12.9.05

Com li expliques?

Quan l'home està arribant a casa la bombolla de felicitat proletària que l'envolta desde que s'ha atribuït la victòria de la peculiar lluita mantinguda amb una multinacional munyidora de vaques es trenca de cop. Com li explicarà a la seva filla? Com li expliques a una nena de 5 anys que no li has portat els iogurts de maduixa que li havies promès?
Arriba a la porta de casa i col·loca les claus al pany. Ja en el moment de girar-les sent les corredisses de la filla que el ve a rebre. A ell o als iogurts? No ho sap, o si, però prefereix creure que el considera a ell més important que als iogurts.
Obre la porta i entra. Un hola carinyo, un petó als llavis a la dona i dos petonets (petons petits) a la nena que ara, de cop, té als braços. Això és amor. Amor fugisser i interessat, com veurà tot seguit el pare. M'has portat els iogurts pare? No filla, no n'hi havia (mentida, i ho sap). Jo!!! (el pare rectifica, un savi). Bé, si que n'hi havia, però anava amb uns de gerds i de fruites del bosc que a tu no t'agraden. Què vol dir això? Que si comprava els de maduixa n'havia d'agafar uns que a tu no t'agraden. Però jo en vull! Jo vull iogurts de maduixa! (Poca paciència tu tens jove padawan. Tens dues opcions; una és deixar que la nena cridi com una sonada histèrica - o una intel·lectual de dretes- i l'altra és cedir al seu xantatge -ara fins i tot plora la mocosa-, anar altre cop al super i fer-li prometre que es menjarà també els altres iogurts). D'acooord, aniré a comprar els iogurts si em promets que te'ls menjaràs tots; els de maduixa i els altres. M'ho promets? (la nena rumia, sopesa els pros i contres de la possible resposta i decideix mentir). Si (diu amb cara d'ofesa, com si hagués renunciat a algún principi moral bàsic per a ella). Ara torno! (crida el pare, conscient que la nena ja ha après a mentir i manipular, a la seva dona, que havia tornat a la cuina a acabar de fer el dinar).
Un mes més tard l'home obre la nevera, veu els iogurts caducats al costat d'un pack de vuit iogurts (4 de maduixa, 2 de gerds i 2 de fruites del bosc). L'home, cabrejat com una mona, agafa els iogurts i els llença a les escombraries. Vèus com no els haviem de comprar! (li diu a la seva dona, que acaba d'entrar a la cuina) Vèus com no se'ls ha menjat! Hem d'educar a la nostra filla! L'hem d'ensenyar a no dir mentides! L'hem d'ensenyar a que si vol iogurts de maduixa no ha de deixar que li venguin uns iogurts que no vol! Que el menjar no s'ha de llençar! Que no pot ser que li venguin coses que no vol comprar! No ploris dona (i ara aquesta per què plora? Potser si que m'he passat cridant... xantatgista com la seva filla).
Ara que la filla dorm, ara que la mare, la dona, no plora i jeu al seu costat amb aquell somriure que només té abans de fer l'amor, ara que està veient una pel·lícula on una vaga obrera acaba amb un augment de sou, ara que ha llençat els iogurts i està decidit a no comprar-ne més que no siguin de maduixa, ara és un home feliç.