1.7.05

"Y tu de quién eres?!"



Recordeu aquell anunci de Kas? Aquell on la gent es posava una samarreta groga amb el lema: "YO SOY DE KAS LIMÓN" o, si la preferien de taronja: "YO SOY DE KAS NARANJA".
Era un anunci molt bo. Feia gràcia veure com la gent podia semblar tant idiota de posar-se una samarreta per donar a conèixer a la gent les seves preferències en l'àmbit dels refrescs. De totes maneres jo sempre vaig tenir clar que, de trobar-me en la situació d'haver d'escollir entre les dues, triaría la de taronja; la de llimona em sembla massa àcida.
Estem tant acostumats a triar entre diferents opcions que sembla que no ens hen poguem estar. Triem en el gust de la Fanta o el Kas, entre Pepsi o Coca-Cola amb una espècie de pacte de fidelitat no escrit de tal manera que semblem realment abonats a una determinada beguda. A partir del moment de l'elecció, serem capaços de cantar les mil meravelles de l'escollit a tot aquell que tingui la desgràcia i el poc coneixement de ser consumidor de la marca contrària. Jo fa temps que vaig triar la Coca-Cola i els Stones i ara ni la Pepsi ni els Beatles em semblen mereixedors del meu respecte. La Pepsi és molt més dolça que la Coca-Cola (la normal, la light també la he rebutjada per insípida) i els Beatles es repeteixen, sonen tant igual que quan acaba la cançó pots continuar cantant i saltant de cançó en cançó sense ni adonar-te'n.
Doncs sembla que això de triar està de moda. Ara que som tant demòcrates que fins hi tot Fraga accepta que ha perdut la presidència de Galícia, hem assumit que això de triar entre opcions oposades -o teòricament oposades- és la millor manera de saver qui té raó. Podriem fer una enquesta i preguntar, per exemple: Qui és més maca; la Sharapova o la Kournikova? Com que se suposa que sobre gustos no hi ha res escrit, que guanyés una o l'altra ens seria igual. Jo continuaria pensant que la Sharapova és més maca. El problema seria assumir que, com acostumen a fer els millors dels demòcrates, qui rebés més vots seria veritablement més maca que la contrincant. Això és el que deuen pensar els de La Vanguardia, que han propsat una enquesta per decidir "¿Quién tiene razón en Oriente Medio?". Té collons la pregunteta. Suposo que això no ho deuen preguntar per canviar la seva línia editorial (és ben sabut que ells mai no ho farien) però no deixa de ser curiós que una qüestió tant complicada (si Sostres si, complicada) sigui sotmesa a referèndum. Doncs sembla que qui té raó són, com no, els Palestins. De 1168893 persones, que no són poques, el 62,6% considera que els Palestins tenen raó, el 37% que són els Israelians i només el 0,3% (si, falta un 0,1% que és deu haver perdut per internet) no sap que contestar. Genial! Rahola, ja pots començar a masturbar-te! Segueixes sent políticament incorrecta! I tots aquells que haguéssiu triat com a bons els Palestins rebeu les meves felicitacions. Teniu raó! (ara recordo un altre anunci, aquell que deia: "Ha salido La Razón").
Després de mirar els resultats de l'enquesta i no saber que contestar he recordat la por que em feia quan era petit que em preguntéssin quin era el meu jugador preferit. Sabia que havia de ser del Barça però, com que no m'agradava el futbol, no en coneixia cap i, la necessitat de donar resposta a aquesta maleïda pregunta em va portar a triar com a referents a gent com Monsieur Blanc o Giovanni (el primer, el de la "i") amb el poc prestigi que això m'atorgava en vistes del meu interlocutor. També després de prendre la decisió de considerar la Coca-Cola com la meva beguda preferida patia per si a algú se li acudia fer-me distingir a cegues entre la Coca-Cola i una imitació barata.
Potser en temes tant seriosos com els de l'Orient Mitjà seria bo sotmetre als que tenen tant clara la resposta a una pregunta tant estranya (qui té raó? No entenc la pregunta que diria l'Orteu) al test a cegues. Crec que algú tindría una autèntica crisi al no saber qui triar.