6.7.05

Tocar els collons, un costum històric

A la gent li encanta tocar els collons. Ser provocadora, trencar motllos. És per això que els museus d'art contemporani s'omplen de cagades envasades al buit, en plàstic de colors, transparent o ficades dins de pots de salsa de tomàquet. Suposo que té molt a veure amb aquella preferència de la que parlava abans que té la gent per la fidelitat que per la honestedat. Els nous artistes prefereixen ser fidels als seus excrements, font d'importants ingressos, que no pas ser prou honestos com per reconeixer que un cagarro no és art, ni els meus ni els seus.
El molt admirable Gómez Pin deia que si la filosofia sobrevivia a la reforma de les carreres universitaries (aquella que vol/volia eliminar les humanitats i les filologies) és perquè el nom sona maco. Com que ve de tant lluny... deia. Doncs bé, tot i que el nom sona maco, sembla que la filosofia té una inherent tendència autodestructora. Cada filòsof pretén ser l'últim donant resposta a totes les grans preguntes. Podriem dir que, des que Aristòtil va dir allò de que "la filosfia no serveix per res" (en realitat volia dir que no serveix per sobreviure), la filosofia s'està tocant els collons a ella mateixa fent-se la palla més llarga de la història.
És maco tocar els collons. El que no és tant maco és que te'ls toquin sense permís o que te'ls toqui algú que no t'agrada. És per això que no és el mateix que sigui Aristòtil qui toqui els collons a la filosofia que que ho faci un tal Manuel Lozano, físico nuclear (no sé si físico nuclear és el nom i per això no ho escric en majúscules). El senyor Manuel (si físico nuclear és el nom, Manuel ha de ser el cognom) seguint amb aquest genial costum de tocar els collons, afirmava en una entrevista La Vanguardia que Plató era un ignorant (berzotas diu ell, sinònims). Afirma també que Aristòtil era un nefast deixeble. En aquest punt potser hi podem estar d'acord si considerem que ser un nefast deixeble vol dir no seguir el camí del mestre sinó formar-se un pensament independent, no si el que vol dir és que era nefast en quant a intel·lectual. La gràcia és que això ho fa des d'una concepció positivista segons la qual la nostra època és el punt més àlgid de la humanitat i per això es pot cagar impunement en el passat.
El curiós del cas però és que, després de tocar els collons una bona estona i haver-se cagat en Plató arribant a dir que sense ell al segle I o II ja haguéssim tingut la màquina de vapor (com si la màquina de vapor es descobrís sota les pedres, sense cap industria prèvia, sense institucions ni sistemes econòmics prou solvent, sense una República de lletres organitzada internacionalment, sense les necessitats d'un imperi Anglès en expansió...), acabi l'entrevista preguntant: "existeix la naturalesa si jo no la miro?". Però no haviem quedat que Plató era un idiota? I vostè que fa 26 segles més tard fent-se les mateixes preguntes que ell i els seus deixebles?
Ja sé que els físics em diràn que la pregunta no és de Plató, que és de Schröedinger, però el que si que és Platònic és preguntar-se sobre la pròpia existència de la naturalesa.
Nanu, sense Plató no haguéssim tingut màquina de vapor al segle II d.c i sense ell i els seus deixebles (en concret Aristòtil, autor del primer tractat de física de la història) tu i els teus estimats amics físics com Schröedinger dubto molt que us haguéssiu arribat mai a preguntar si la naturalesa existia més enllà de vosaltres.
Sense certes figures sembla clar que la història seria diferent, el que no està tant clar és que fós millor que la que hi ha hagut.

1 comentari:

Bea ha dit...

Mira que manera de tocar los collons!!! a quien se le ocurre escribir en catalan kamaku, q asi no entiendo nada. je je. bsos. bea