29.7.05

S'ho mereixia!

Tornant de la biblioteca veig una ambulància parada al costat de la borera. Davant seu hi ha una moto de policia i, a mida que m'hi acosto (per raó d'aquella crisi dels 20 de la que parlava fa dies i que m'està deixant sense vista), començo a distingir una moto feta caldo i un cotxe "maqueao" aturats davant de l'ambulància. Hi ha també dos policies demanant els papers a qui suposo és el conductor del cotxe. Les portes de l'ambulància es tanquen davant meu amagant una camilla amb un jove estirat a dins. Mentre passo pel costat de la zona de l'espectacle (en els 20 segons que dec gaver trigat a arribar a l'alçada del camp de batalla ja s'hi han afegit 4 mares amb els seus respectius nens) sento com un dels que, amb tota probablitat, acompanyaven el noi amb el seu buga diu:
- Eg ké za cruzau! Se lo merezía!
Acollonit, he tornat a conectar l'iPod i he fugit d'allà per potes.
S'ho mereixia! Suposo que s'ho devia merèixer tant com aquell noi a qui la policia londinenca va etzibar 8 trets perquè anava vestit amb una jaqueta sospitosa.
Ara que sabem que era innocent, o que, com a mínim, no era un terrorista islàmic, tots -o gairebé tots- coincidim a lamentar l'error de les forces de seguretat però, i si hagués estat un veritable terrorista? De ser així, ens hagués semblat millor que el matéssin? Entendriem que un agent de policia el pogués condemnar a mort sense judici previ?
Des que s'atribueix a l'home una responsabilitat dels seus actes el càstig ha deixat de ser una simple forma d'evitar més mal futur per convertir-se en una manera de recompensar la societat per un mal que se l'hi ha fet. Ara bé, és possible compensar a la societat amb la vida d'una persona que no era més que algú potencialment perillós? Si considerem a la persona lliure per escollir els seus actes i per això la fem responsable de les seves accions, no té cap sentit jutjar a algú per ser potencialment perillós. Tots som potencialment perillosos. Tots podem agafar la moto i creuar-nos en el camí d'un amant del "tunning" i la música techno. Però, ens converteix això a tots en mereixedors de ser atropellats per aquest a qui hem tallat el pas?
Els intel·lectuals no paren de parlar de la crisi de valors que pateix la nostra societat. Potser el que passa és que no en tenim ni idea de quins són els nostres valors, de en quina escala estàn ordenats, de quin és el primer i quin és l'últim.
Però la nostra societat sempre tindrà valors, tota societat tindrà sempre valors perquè sense valors no existiria la societat humana.
Modestament, crec conèixer un valor de la nostra societat. Aquell tant maco que diu que: "tothom és innocent fins que es demostri el contrari". El que no sé és quin lloc ocupa en l'escala de valors que regeix la nostra vida pública, de la mateixa manera que no sé si la llibertat és un valor que està per sobre o per sota de la seguretat en aquesta escala.
Culpable? Si sobreviu al judici dels "maquineros" espero que el jutgi algú amb estudis.