28.7.05

"Dos cajas de espárragos grandes en lata"

Situació espai temps: Juliol del 2005-Pas fronterer del Portalet (Osca)

Entra a la botiga un repartidor d'espàrregs enllaunats.
Seu a la barra del bar on jo treballava (o on deixava passar les hores) esperant que el "boss" de la botiga l'atengui.
(advertència: els diàlegs estàn en castellà, versió original, per no perdre en la traducció matisos de gran interès)
Repartidor: Hola, otra vez por aquí?
Jo: Si, mira.
(Silenci)
Repartidor (després profundes meditacions sobre la conveniència de la pregunta): Tu estudias en Barcelona verdad?
Jo: Si, soy catalán.
Repartidor (pareu atenció a la pregunta perquè és trascendental): ¿Y éso del catalán es tan grave cómo dicen?
Jo (sense saber que coll vol dir "eso del catalán", per veure si reaccionava fent gala d'aquell petit Franco que la majoria dels espanyols deixen sortir quan es parla de "temes d'estat", li vaig contestar): Peor!
Tot el que pot contestar el jove transportista d'espàrregs és: Joder!
Per no donar la conversa per acabada i amb ganes de provocar una mica li dic que als castellanoparlants els fem a la planxa i ens els mengem a la plaça del poble.
Ell riu. Suposo que ha captat la ironia.
Repartidor: Ahora en serio, las clases, por ejemplo, las haceis todas en catalán verdad? (el seu rostre es torna realment serios, com expectant per una resposta que pot tenir una gran trascendència)
Jo: Los profesores tienen libertad para elegir. De los que he tenido yo éste año la mayoria daban la clase en catalán.
Repartidor (parla amb resignació i arrossegant les paraules com en un suspir que sembla no tenir fi): Y a los otros los insultan y les tapian la puerta.
(Nota al lector: la frase de dalt no està mal transcrita. És realment una afirmació. No va ser una pregunta. Va afirmar. Aquest és un fenòmen que ens trobarem molt viatjant per Espanya; els espanyols creuen que escoltant la COPE estàn informats de tot i són veritables coneixedors de la realitat catalana -i basca-)
Després d'aquesta reveladora afirmació dues circumferències de suor amb epicentre a les aixelles comencen a donar un color blau fosc a una camisa que fins aleshores era clarament de color blau cel. Potser notant la molèstia de la mullena sota la aixella dreta el seu braç va començar a descriure un angle amb creixent graduació.
Veient el to que podia arribar a prendre la conversa si començavem amb les ofenses personals vaig decidir rebaixar el to de confrontació.
Jo: Cuándo un profesor da la clase en castellano la gente pasa olimpicamente, se considera de lo mas normal. De hecho, en Catalunya lo raro es escuchar a la gent hablando en catalán, no en castellano. Lo del profesor ése al que insultaron creo que fue por algo mas que por hablar en castellano, sinó estaríamos todo el dia pegándonos por la calle.
Silenci
Arriba el "boss" i ell el segueix remenant la cua.
Torna al cap de 2 minuts i apunta a la seva llibreta de comandes: Dos cajas de espárragos grandes en lata.
Aixeca la vista i em pregunta: ¿Y tú que estudiabas?
Jo: Filosofia
Repartidor: Pero filosofia qué?
Jo: Filosofia filosofia
Repartidor: Pero hispánica?
Jo: Creo que te confundes con la filologia.
Repartidor: Y ésta también es de las que querian quitar?
Jo: Filosofia creo que no. Tengo un professor que dice que no la quitan porqué suena bien, al ser tan antigua...
Arriba el "boss" un altre cop.
Boss: Aún por aquí?! Marxa ya hombre!
Boss (aquest cop dirigint-se a mi): Y tú? Anda vé a recoger la terraza!
El "boss" se'n va un altre cop.
Repartidor: Así que filosofia eh? Que cosas de estudiar...
I se'n va per la porta remenant la cua.