18.6.05

Veritats de raó i veritats de fe

Que la COPE sigui en bona part propietat de l'esglesia espanyola és un fet d'una gran trascendència, molt més important que la que reconeix el seu director d'informatius Enrique Villa. Amb la COPE, la conferència episcopal ha recuperat aquella visió de la realitat, que jo pensava superada, dividida en veritats de raó i veritats de fe. Han resucitat a Sant Tomàs per defensar idees comparables al paradigma del geocentrisme. Igual que Bellarmino, el Ratzinger de 1615, va acceptar que l'heliocentrisme era una bona explicació "per salvar els fenòmens" - veritat de raó- no havia de pretendre ser una veritat - de fe - ja que era indubtable, segons la paraula del senyor, que era el sol el que es movia al voltant de la terra, els tertulians de la COPE accepten, sense disimular gaire el fàstic que això els comporta, que el conflicte d'Irak sigui una guerra, que no s'hagin trobat armes de destrucció masiva, que l'11-M tingui alguna cosa a veure amb els islamistes radicals o que Carod Rovira no és el president de l'estat. Això no els priva però de considerar aquests fets com una veritat de raó, una veritat que permet donar una explicació als fenòmens però que no és "la" veritat. La veritat és que els atemptats són obra d'ETA.
Avui, dia de la tercera manifestació en la vida d'Acebes i cia., la COPE retransmetrà en directe la "trobada de tots el espanyols en favor de la familia", veritat de fe. Al migdia ja es comença a notar l'assistència massiva d'espanyols de tots els punts de l'imperi que, per terra, mar i aire, s'acosten a la capital per demanar a ZP que "no els prengui la familia" (la frase literal d'un dels manifestants era: "Zapatero, la familia es lo primero - rima asonante- no nos la quites - sense rima-". Veritat de fe. Com veritat de fe és que al mateix telenoticies del migdia a la cadena COPE es digués que demà els Gallecs han de decidir entre "Un gobierno democrático como el del senyor Fraga o un pacto de socialistas i radicales". Una altra veritat de fe.
Jo no sé si els tribunals entenen la diferència entre veritat de raó i de fe o si són més Platònics i entenen que de veritat només n'hi ha una, el que si que crec és que al segle XXI les veritats de fe, com els arguments d'autoritat, no haurien de ser considerats com a vàlids. Potser ja és hora que l'esglesia espanyola es desfaci del vell mite de les dues veritats per veure que la manifestació d'avui no és en favor de la família sinó en contra dels matrimonis homosexuals. Si el que es vol és defensar una determinada idea de familia (tot i que cal tenir present que familia i matrimoni no són paraules equivalents ni han de tenir per força res a veure) el que cal fer és, com molt bé va dir ahir l'abat de Montserrat al programa de la Terribas, presentar-la la societat, no imposar-la.
Recorrent a una veritat de fe; fins i tot pel que fa a l'actitud dels bisbes em sento orgullós de ser català i avergonyit de pertànyer a l'estat espanyol.

2 comentaris:

Pedro ha dit...

Actualitza el blog ja, actualitza el blog ja o sortiré al carrer a manifestar-me en contra de la teva vagància (perdó, a favor de la família i que actualitzis el blog) durant 3 setmanaes seguides.

Pedro ha dit...

http://www.catalunyaoberta.net/butlletins/