15.6.05

Perdona'm pare

Perdona'm pare perquè he pecat. Ho he tornat a fer (oops! I did it again que diria la verge mentre es fot el dit a l'anus). He traït la meva paraula i he cedit als meus instints més baixos. M'havia promès no tornar a llegir el blog de l'Espasa ni entrar mai més a libertaddigital.com però ho he tornat a fer. Ara entenc allò de que la carn es dèbil i que el dimoni es presenta en mil formes i és difícil de reconèixer.
A libertaddigital.com hi vaig entrar reedreçat d'alguna pàgina (que ara lamento no recordar) de continguts en català i suposo que això s'ha de considerar un alleujant.
El que no té perdó de Déu és entrar altre cop al blog de l'Espasa. Suposo que ho faig seguint amb la meva estúpida obseció de respecte als intel·lectuals. Dec haver oblidat allò que jo mateix m'havia convençut que era cert; que la dignitat dels intel·lectuals per el simple fet de ser-ho acava amb l'invent de monsieur Guillotin i que, d'aleshores ençà, tot intel·lectual corre el risc de ser tant imbècil com qualsevol taxista. Doncs ve, hi entro i aleshores, de cop, recordo la meva tesis. Avui ens parla de la nació i la nacionalitat. I jo, que fins fa pocs dies creia que la classe d'argumentació no m'havia servit per res, recordo allò dels arguments d'autoritat. Per tal que un argument d'autoritat sigui vàlid, l'autoritat ha de ser considerada com a tal per tothom, d'aquí el seu perill. Com que no conec les autoritats sobre les que fonamenta la validesa del seu argument de diferència entra nacionalitat i nació i, una mica desorientat (s'ha de reconèixer) per el l'afirmació que una nación es un estado político soberano e independiente, recorro a l'autoritat del diccionari. Com esperava, potser amb una mica de prepotència que no em pertocaria, la definició de nació no inclou en cap moment la paraula "estat".
Com que jo pensava, fins fa poc, que el fet de ser un intel·lectual era prou base per apel·lar a l'autoritat dels arguments d'una persona (potser massa influit per la visió platònica de la veritat única), em sorprèn que aquests autoproclamats hereus de la il·lustració (en absolut nacionalista francesa) no parin de donar arguments invàlids. També em va sorpendre veure que en el blog del Arcadi/arcadio/arcada (perdó per la brometa de mal gust. jeje, una altra) el seu cognom aparegués en català (espasa) a l'adreça web i en castellà al blog propiament dit. Poster per allò de l'internacionalisme s'hauria de canviar això i passar-ho al sempre comprensible mot "sword". O, posats a ser il·lustrats (tot i que incomprensiblement no renuncien al pes d'un cap sobre les espatlles), l'elegant i sofisticat terme "épée" o, si sona massa regionalista per la semblança amb el tristament conegut poble de Lepe, podem utilitzar el "sabre", tot i que, ara que ho penso, em recorda massa al català... llàstima perquè era una paraula ben maca eh?! I fins i tot se sembla a Sartre (problemes de pronunciació suposo). Maleïts catalans! Sempre tocant els collons! Mira que semblar-se al francès!
La meva última sorpresa és que, un intel·lectual, tingui al seu blog un link directe amb un tal Elpicha elpicha (mira que els seus pares, posar-li el mateix nom i cognom... Ja és mala llet eh?!) que es dedica a escriure a les 2 de la matinada (segurament per això escriu el que escriu). Però, és clar, ser intel·lectual ja no és el que era des que va marxar madamme Guillotin. En un món on les distàncies es mesuren en Starbuck's i el temps en temporades de la lliga de futbol no hi ha lloc per a iluminats (per allò del segle de les llums) que saven el camí correcte.
Així doncs, perdona'm pare (i perdona'm també per no escriure pare en majúscula, però és que no em dóna la gana) perquè he pecat. I perdona'ns a tots per cecs i desgraïts, per no saver valorar com es mereixen aquests hereus de l'antiga sapiència que ens volen portar per el bon camí. Per últim, perdona'm tu també elpicha, perdona'm, et prometo que mai més miraré el teu blog sense el teu permís.
PD: Calia introduir una baixada de pantalons. Resulta que el blog de l'espada no presenta el nom traduït. El cas és que l'espada de l'adreça web és l'editorial, no el cognom. Així doncs, presento les meves disculpes al senyor espasa per la molèstia que li hagi pogut ocasionar.