5.6.05

Pancartistas! Titiriteros!

Ahir milers de persones es varen manifestar a Madrid en contra del diàleg del govern amb E.T.A. Cadascú té la seva manera de veure el món i els conflictes que hi trobem. Hi haurà gent que creurà que a E.T.A se la derrota per les armes (amb l'exèrcit deia fa poc un alt dirigent de les forces armades espanyoles) i gent que creurà en el diàleg com a mitjà per solucionar els conflictes. Uns bàrbars i els altres somniatruites, tots tenim dret a manifestar-nos i opinar per defensar la opció que creguem més convenient i eficaç.
El curiós del cas, o no tant curiós tenint en compte que estem a l'estat espanyol, és que una asociació de víctimes (una, no totes per el que tinc entès) s'atribueixi la representativitat de tota la ciutadania en contra del govern i a favor del principal grup de la oposició. Diràn que a la manifestació hi havia molta gent, víctimes i no. I jo els diré que si, que eren molta gent, massa fins i tot per al meu gust. Però aixó no ens ha de sorprendre si tenim en compte que ja sabiem que el PP estava en contra del diàleg (en aquest cas amb E.T.A. però sovint en assumptes molt menys perillosos). Tenint en compte que aquesta gent té més de 9 milions d'incondicionals (incondicionals perquè votar el PP en les pasades eleccions era un acte de fanatisme, més propi de fans d'estrelles del pop que de persones adultes i madures) i que la manifestació es feia a Madrid, amb alcalde Popular i presidenta de la comunitat Popular, les xifres que es donen encara semblen poca cosa no? Si a Madrid només hi ha aquest nombre de persones que s'oposen al diàleg, el diàleg ha guanyat el partit. Podriem dir, amb molta raó per cert, que no tothom que està en contra de dialogar amb els terroristes va anar a la manifestació. Si, és cert. Potser és precisament això el que suposa un triomf del diàleg. Que tots aquells que criticaven a la oposició socialista per radical (té gràcia això de ZP radical) per anar a manifestacions, que els deien allò tant maco de "Pancartistas! Titiriteros!" no es manifestin és un acte de coherència. Que hi vagin Acebes, Zaplana i Ansar demostra fins a quin punt en aquest estat està manipulada la condició de víctima del terrorisme i a quin punt d'injerència partidista vergonyosa hem arribat.
Les víctimes tenen tot el dret a manifestar-se, a cridar, a estirar-se dels cabells i fins i tot a votar al PP. El que no tenen, cosa que fins fa poc no semblava ser així, és el dret de decidir la política anti-terrorista ni a cap tipus d'injerència directa en els asumptes del govern. És això el que no s'ha entès. Ara les víctimes només son víctimes, amb tota la desgràcia, el reconeixement i el respecte que això suposa, però no són més que això. A les víctimes se les ha d'escoltar per respecte, per decència i per educació però no se'ls ha de fotre ni putu cas (amb perdó de l'expresió). De la mateixa manera que no és un botiguer qui ha de decidir la condemna del lladre, les víctimes del terrorisme no han de decidir com acabar amb ETA.

2 comentaris:

Pedro ha dit...

Saps qui és Robert Manrique? Informa't i ja veuràs. És un bon home que ahir no va anar a Madrid precisament per això.
Per cert avui t'has lluït.

ferrancab ha dit...

Si que se qui és bon home. Crec que ja ho dic no? Que la manifestació la va convocar una asociació no totes. Que no t'ha agradat el meu comentari o què?